L’any del #S’haAcabat

¿Què no s’ha acabat? "Assenyalaria dues carències essencials. Malgrat tenir en vigor una llei més que positiva, la coneguda com la llei del sí és sí, continua sense executar-se bona part del que preveu en matèria de prevenció i molt singularment pel que fa a l’atenció a les víctimes. De la mateixa manera que continua estant pendent l’obligada educació sexual des de la igualtat. La segona carència té a veure amb el limitat efecte que de moment està tenint el moviment en la transformació dels homes, en què ens sentim interpel·lats i assumim la responsabilitat en el canvi d’un ordre cultural que ens privilegia".

¿Què s’ha acabat? "El s’ha acabat☺s’ha convertit en un himne feminista però hem d’anar amb compte perquè de vegades ens quedem amb els eslògans i això no serveix per canviar radicalment les condicions de desigualtat i de discriminació. S’ha acabat ha aconseguit unir-nos a les dones en un desafiament al silenci a què ens tenien sotmeses i ha donat peu als relats de dones famoses i anònimes explicant les agressions sexuals que han patit. Però, ¿realment hi ha un canvi de consciència? Crec que el s’ha acabat molesta, igual que molesta el feminisme".

¿Què no s’ha acabat? "Un dels reptes fonamentals és poder contrarestar els missatges misògins, LGTBIfòbics i d’extrema dreta que inunden les xarxes i lamentablement són seguits per la joventut, que s’informa amb youtubers i ticktokers i dona valor als seus discursos, cosa que suposa un gran perill. Hem de mirar la gent jove perquè són els que venen darrere. Hem d’escoltar-los, saber què necessiten, aconseguir que siguin els nostres aliats. És fonamental posar atenció en els nois, no pot ser que vegin el feminisme com una amenaça, perquè és el que interessa l’extrema dreta. El feminisme ha de poder arribar a ells, amb una pedagogia amable que arribi a la gent jove."

¿Què s’ha acabat? "La resposta al petó no consentit ha visibilitzat una conscienciació generalitzada en contra de les violències masclistes. Suposa un avenç perquè evidencia una identificació i una resposta a una agressió que, anys enrere, no s’hauria produït d’aquesta manera. Entre altres raons, hem arribat fins aquí perquè hi ha hagut un moviment feminista que denuncia les violències; demana la transformació de les mentalitats i exigeix a les administracions que proporcionin recursos en totes les fases, des de la prevenció fins a l’atenció i recuperació de les víctimes. Un moviment que ha aconseguit connectar amb els malestars de les dones i altres identitats dissidents amb els mandats del patriarcat".

¿Què no s’ha acabat? "Un dels principals reptes pendents és la prevenció de les violències en el sistema educatiu i a les empreses. I continua sent necessari dotar de més recursos l’assistència jurídica a les comissaries, les eines que mesuren el risc, la formació de tot el circuit d’atenció, la creació de centres referents en violències sexuals i l’ampliació de les cases d’acollida. En altres àmbits, encara persisteix una bretxa salarial i laboral significativa".

¿Què s’ha acabat? "S’ha acabat sorgeix en un context concret, però impulsa una reacció transversal. Moltes i molts van llegir el petó de Rubiales com un símptoma, la punta de l’iceberg d’una dinàmica de poder viciada pel masclisme. El valor del s’ha acabat va ser entendre un gest individual com a part d’una coreografia social més àmplia. Les reaccions col·lectives i aparentment espontànies (penso també en el ni una menys) neixen com a revulsius. No resolen el problema ni ofereixen una anàlisi matisada. Són petites fissures, esvorancs que obren el camí de discussions més riques i de reflexions més ponderades. Com la fuita d’aigua que porta a la inundació".

¿Què no s’ha acabat? "El feminisme és un moviment social, un llenguatge, una mirada més justa. Però, abans que res, hauria de ser una utopia col·lectiva. Cometem un error si oblidem el potencial aglutinador del feminisme, la seva capacitat de servir com a base des de la qual articular demandes i projectar avenços. Avenços que no quedin reduïts a una concepció errònia del feminisme com un assumpte de dones ni excloguin altres dones i expressions de gènere. Qui som depèn de qui som per als altres, quines formes d’existència són reconegudes".

El crit ‘s’ha acabat’ en rebuig del petó no consentit de Luis Rubiales s’ha convertit en el revulsiu del feminisme. Les dones han dit alt i clar que ja n’hi ha prou de violències masclistes, incloses les de menys intensitat, però també a la bretxa laboral i salarial, als desequilibris en les cures i al patriarcat encara imperant. Amb motiu del 8M, Dia de les Dones, EL PERIÓDICO explora de la mà de quatre experts què ha significat el ‘s’ha acabat’ i quins avenços demostra la denúncia de la futbolista i el suport social posterior, que ha contribuït a destapar noves acusacions d’agressions sexuals i assetjament a famoses i anònimes.

Les qüestions plantejades són les següents:

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

1. ¿Què consideren que realment s’ha acabat en la lluita contra el masclisme?

2. ¿Quins reptes queden pendents encara?