El pediatre a casa

"A casa fem cures complexes, teràpia amb oxigen, tractaments endovenosos, analítiques i fins i tot ecografies. Ho fem tot igual que a l’hospital, l’única excepció són les proves radiològiques, diu Antonio Moreno, cap del Servei de Pediatria. Aquesta iniciativa respon a la Carta Europea dels Drets dels Nens Hospitalitzats, que defensa que els nens no estiguin hospitalitzats si no és "absolutament necessari" i que, en cas d’estar-ho, rebin l’alta "tan aviat com sigui possible".

Un mes ingressat

El Bruno té una infecció bacteriana, fa dues setmanes que no surt de casa i encara en té dues més per davant. Però cada dia un equip de dos pediatres i una infermera es desplaça fins a casa seva. A més a més, han ensenyat a la mare a utilitzar una bomba-xeringa portàtil que serveix per administrar l’antibiòtic tres vegades al dia. I també fan videotrucades.

"Al Bruno li van detectar, amb només dos mesos, fibrosi quística. Des d’aleshores, cada dos o tres mesos li fan cultius i ara li han trobat un bacteri", explica la mare, la Irene, des del menjador de casa.

Però ara, per primera vegada, han ingressat el nen a casa seva. "L’hospital et consumeix a tots els nivells. Et vas debilitant. Aquí ell és al seu espai, al seu entorn i amb el seu menjar", diu la Irene. Amb suport mèdic, afirma, "no és difícil" fer funcionar la bomba-xeringa. "La sensació és que estàs acompanyada en tot moment. Tinc atenció mèdica de 8 a 20 hores", assegura. Aviat el Bruno tindrà un professor domiciliari, que vindrà cada dia a impartir-li classes.

Només pacients estables

"Per fer un ingrés domiciliari és imprescindible la telemedicina", assegura Ariadna Carsi, pediatre de l’equip d’Hospitalització a domicili Pediàtrica de la Vall d’Hebron. "Els pacients estan més còmodes a casa i no es trenca el nucli familiar", afegeix. Tot i així, no qualsevol pacient pot ser ingressat a casa. Només ho fan, en el cas dels nens, dos tipus de pacients: els respiratoris (bronquitis, bronquiolitis, els que necessiten oxigenoteràpia) i els que estan seguint tractaments antibiòtics. "Sempre han de ser pacients estables", afegeix la infermera Alba Martínez, que també forma part de l’equip. "L’hospitalització a domicili és el nostre projecte estrella d’humanització. Un nen, tret que sigui estrictament necessari, no ha de ser a l’hospital", reivindica la doctora Carsi.

Notícies relacionades

Milers de professors col·lapsen el centre de BCN en una nova protesta històrica

Un donant de semen va transmetre una malaltia rara a tres persones

Des del novembre, la Vall d’Hebron ha ingressat a la seva llar més de 100 nens. Ha permès, entre altres coses, que molts petits poguessin passar l’últim Nadal a casa, destaca l’altra pediatra del servei, Laia Martínez.

A més, els pacients, asseguren les sanitàries, es recuperen "millor" perquè tenen "més llibertat de moviment". Les mateixes sanitàries són les que "capaciten" les famílies per utilitzar les màquines a les seves respectives cases.