FOC MORTAL

Preguntes i respostes d’un incendi esfereïdor

Les 14 plantes de l’edifici de la rotonda del General Avilés, a València, van cremar en poques hores i van deixar darrere seu una estela de devastació i, també, de dubtes. ¿Què és l’efecte xemeneia? ¿Com puc detectar els riscos de casa meva? Preguntes i respostes del foc de València.

Preguntes i respostes d’un incendi esfereïdor

Germán González

4
Es llegeix en minuts
Germán González
Germán González

Periodista.

ver +

¿Quins materials es van utilitzar per construir la façana de l’edifici que van ajudar a propagar les flames? En concret, l’edifici sinistrat presentava una façana ventilada amb sis capes.

Els maons tenien un aïllant tèrmic de poliuretà, un material que crema ràpid. No obstant, també comptaven amb una capa d’aire –determinant per al desenvolupament de les flames– i un revestiment de plaques de metall amb polietilè a l’interior, material de la marca Alucobond, expliquen a aquest diari alguns responsables de l’Associació d’Instal·ladors d’Aïllament. Aquest col·lectiu agrupa professionals del sector que apliquen en edificacions la normativa corresponent a aïllament tèrmic i estanquitat a l’aire, solucions acústiques, impermeabilització, salubritat i protecció davant el radó, així com a la protecció passiva contra el foc.

¿Què és l’efecte xemeneia? Els plafons de la marca Alucobond estaven formats per dues làmines de coberta d’alumini i un nucli farcit d’agregat mineral difícilment inflamable o no inflamable.

El seu ús està pensat per a una façana ventilada que afavoreix l’aïllament acústic i tèrmic, cosa que ajuda en l’estalvi energètic. No obstant, en la propagació del foc, la ventilació de la façana per la capa d’aire, ajudada pel fort vent, va fer un efecte xemeneia que va expandir les flames, que van alliberar calor en la combustió i gasos, assenyalen diversos experts.

¿Són segurs aquests materials actualment? L’arquitecte Roger Sauquet, professor d’arquitectura de l’ETSAV-UPC, explica que el poliuretà pot ser present a la part aïllant d’un edifici i que les plaques col·locades en un inici es feien amb resina combustible, tot i que "ja no passa".

Tant el poliuretà com el polietilè són combustibles, però poden millorar el seu comportament davant el foc amb l’aplicació de revestiments. No obstant, a partir dels 28 metres d’alçària, com a aïllament d’una façana ventilada, no es pot utilitzar, assenyala Sauquet, que afegeix que el poliuretà està restringit a edificis de menys de 10 metres amb façana ventilada. A més, remarca que en immobles alts com el sinistrat es pot col·locar llana mineral o morters tècnics, farcits d’aire, suro o partícules que són aïllants. Finalment assenyala que Aucabond utilitzava polietilè als seus revestiments entre el 2002 i el 2005, però que actualment va deixar d’utilitzar-los.

¿S’hauria pogut evitar la propagació del foc a la façana? L’edifici de València es va licitar el 2005 i la normativa al respecte en prevenció d’incendis és del 2007.

Ara es col·loquen barreres a la cambra de la façana que funcionen com tallafocs. Només es revisen els edificis anteriors a la legislació si en una inspecció es comprova que existeix algun risc. El Document bàsic contra incendis del Codi Tècnic de l’Edificació (CT. DB-SI), actualment en vigor, assenyala que els materials utilitzats en la construcció han de resistir a la combustibilitat, als fums i a la caiguda de gotes o partícules inflamades.

¿Com puc saber de quin material està feta la meva vivenda? Acudint al registre de cada ajuntament i sol·licitant veure la llicència i el projecte d’obres: allà apareixen tant els materials utilitzats com la normativa vigent en cada moment.

Alguna informació que hi apareix és molt tècnica, de manera que s’ha de tenir formació al respecte per entendre-la, segons explica David Jiménez, cap dels serveis tècnics del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.

¿Com ha evolucionat la normativa contraincendis? La tecnologia avança i cada vegada hi ha més materials que es poden utilitzar.

La primera norma per a la prevenció d’incendis a Espanya va ser del 1974. Més tard en van aparèixer d’altres, el 1982, 1991, 1996 i 2006, en funció de les millores tècniques. Actualment, el Codi Tècnic de l’Edificació (CT.) estableix requisits clau per a la prevenció i protecció contra incendis en la construcció d’edificis. Aquestes mesures inclouen aspectes com la resistència al foc dels materials, la compartició adequada d’espais i els sistemes de detecció i extinció d’incendis, així com les rutes d’evacuació.

¿Els materials utilitzats són ignífugs? Amb les millores en eficiència energètica s’utilitzen materials que garanteixen l’aïllament dels immobles.

El reglament de productes de la construcció estableix el tipus de material que cal fer servir, sempre en funció de la seva reacció al foc, com assenyala Jiménez. És a dir, pot cremar però no propagar. Per aconseguir-ho, els fabricants fan assajos. A fi de garantir la seguretat, el material ha d’estar avalat per la normativa, complir el projecte i tenir la garantia de l’instal·lador. Per a això s’emeten els certificats corresponents que després han de ser revisats per l’ajuntament per obtenir la llicència d’obres i poder executar-les.

Notícies relacionades

¿Què passa quan es detecten riscos? La normativa actual estableix que tots els edificis han de passar una inspecció tècnica per establir que no hi ha cap tipus de problema estructural.

En les construccions més antigues aquesta revisió és obligatòria. En cas de detectar-hi materials defectuosos o danys, s’han de rehabilitar i el cost va a càrrec de la comunitat de propietaris, tot i que l’Administració ofereix ajudes.