Més energies netes per a les infraestructures hídriques

El Govern català pretén doblar en un any l’energia produïda amb plaques fotovoltaiques en infraestructures hídriques: depuradores, dessalinitzadores i potabilitzadores. En el dia d’avui, aquest tipus de plantes, essencials per garantir el subministrament d’aigua, estan lluny d’autoproveir-se amb energies renovables, però més de la meitat de la potència instal·lada en edificis públics de la Generalitat es genera en aquestes edificacions.

El camí està marcat. Els següents passos consisteixen a accelerar-lo. "Les teulades on hi ha més plaques són les d’aquestes infraestructures, però encara hi ha marge per produir més energia", detalla Daniel Pérez, director de L’Energètica, l’empresa elèctrica pública de Catalunya. Les plaques fotovoltaiques ja estan instal·lades a les potabilitzadores del Ter i el Llobregat, a la depuradora de Trinitat, a la dessalinitzadora del Prat de Llobregat i en els dipòsits municipals de Masquefa, Garraf i Granollers. En total, a través d’aquests edificis hídrics, es poden arribar als vuit megawatts de pic com a màxim.

En els pròxims mesos se sumaran noves plaques a les potabilitzadores de Cardedeu i Abrera, en els dipòsits municipals d’Arenys de Munt, la Roca del Vallès i Rubí, i a la dessalinitzadora de Blanes. Així, se superaran els 15 MWp i s’arribarà a cobrir més del 10% de l’energia consumida amb fonts renovables.

Aquestes inversions se sumen al pla d’instal·lacions a les depuradores, que preveu invertir 159 milions en 10 anys perquè en aquestes plantes es generi energia solar i biogàs i es millori en l’eficiència de les depuradores.

En els últims dies s’ha plantejat si hi haurà prou energia per cobrir la demanda de les infraestructures antisequera. "Les dessalinitzadores, les depuradores i les potabilitzadores són grans consumidores d’electricitat, i és important que disposin d’energia neta", assegura Pérez. "Aquestes infraestructures són capaces de reduir un 30% la factura elèctrica i poden acabar rebaixant també el que paguem a casa per l’aigua", afegeix.

"Com que aquestes plantes funcionen constantment, es podria donar la situació que una dessalinitzadora aprofiti les plaques fotovoltaiques d’un institut durant els mesos de juliol i agost. Hem de tenir en compte aquest tipus de variables", explica Pérez.

Meta encara llunyana

Notícies relacionades

Més orientació i flexibilitat en els itineraris educatius: el pla d’acció del Govern contra l’abandonament escolar prematur

Elvira Vega, directora general de la Fundació MAPFRE: "Bastim ponts per a aquells que més ho necessiten"

L’objectiu final de L’ Energètica és aconseguir cobrir el 100% de la demanda elèctrica pública a Catalunya i aconseguir que tots els edificis de l’Administració siguin autosuficients. Aquesta meta encara està lluny, però la instal·lació de plaques solars en les infraestructures centrades en la producció i el tractament de l’aigua va en aquesta direcció.

No tota l’energia requerida per les dessalinitzadores o depuradores es podrà extreure de les teulades. Però hi ha altres alternatives: "Podem aprofitar altres teulades públiques pròximes o utilitzar energia d’un parc solar pròxim". Ara com ara, l’energètica pública no compta encara amb cap parc solar, però ja ha localitzat diferents terrenys en desús on es podran construir.