5.000 milions a l’any per la violència de gènere i sexual

Les violències masclistes costen prop de 5.000 milions d’euros a l’any, cosa que equival a 104 euros per càpita. Carmen Martínez Perza, delegada del Govern contra la Violència de Gènere, reconeix que per molt que costi posar preu al dolor, cal fer-ho, perquè en té. Hi ha, per exemple, un cost en l’atenció psicològica de la dona que ha sigut violada. També en les cures a urgències després d’una pallissa; de l’advocada d’ofici i del procés judicial quan s’interposa una denúncia; de les baixes laborals per lesions i per salut mental; i per la disminució de la productivitat.

I així ho han fet amb l’estudi Impacte de la violència de gènere i de la violència sexual contra les dones a Espanya: una valoració dels seus costos el 2022, presentat ahir al Ministeri d’Igualtat. Aquest treball ha permès quantificar no només els costos directes, sinó també els recursos econòmics que es perden com a conseqüència de la violència de gènere –l’exercida en l’àmbit de la parella o exparella– i en la violència sexual.

Són "pèrdues que afecten tant les víctimes i els seus entorns familiars, com també les empreses en el sector privat, els diferents nivells de l’administració pública, la societat civil i la societat i l’economia en conjunt", va assenyalar la delegada del Govern. Tots sumen en total 4.933 milions d’euros el 2022, cosa que suposa un 0,37% del PIB i 104 euros per persona. En el cas de la violència de gènere, el cost seria de 4.085 euros, mentre que els 848 restants correspondrien a la violència sexual fora de la parella.

Metodologia

Notícies relacionades

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

El nombre de conductores d’autobús a l’àrea de Barcelona creix un 22%

En concret, aquest informe, realitzat per un equip multidisciplinari de l’Institut Universitari d’Anàlisi Econòmica i Social de la Universitat d’Alcalá, estableix dos enfocaments: el macroeconòmic i el microeconòmic. El segon, al seu torn, aborda tant les despeses tangibles com les intangibles. Aquestes últimes "són costos emocionals" que s’han mirat de monetitzar d’alguna manera per no invisibilitzar-los de manera aproximada, com va explicar Elena Maños Alcón, doctora en Economia per la Universitat d’Alcalá i una de les investigadores principals del treball. Entre aquests hi ha les indemnitzacions que es concedeixen a les víctimes o els costos de les pèrdues pel que deixen d’ingressar al llarg de tota la seva vida laboral.

Sobre les despeses tangibles, la seva companya i investigadora María Teresa Gallo Rivera, subdirectora de l’Institut Universitari d’Investigació d’Anàlisi Econòmica i Social, va explicar les estimacions. Així, han vist que, per itineraris, els costos legals (37,2%), els sanitaris (32,2%) i els laborals (19,2%) són els que més desemborsaments tenen. Per tipus d’agents, el que "suporta la càrrega econòmica més gran dels costos de la violència de gènere és, sens dubte, el sector públic", amb més de 2.500 milions d’euros (un 85% del total). "Els costos esmentats deriven tant de desemborsaments directes com dels pagaments realitzats per diferents administracions públiques a causa de la violència de gènere, ―com per exemple les prestacions d’atur o les compensacions per les baixes laborals, la despesa d’assistència sanitària o d’atenció jurídica i de processos judicials―, així com els costos d’oportunitat o de renunciar a causa de la pèrdua d’ingressos per la inferior activitat laboral femenina", va apuntar Gallo. Els segueixen els costos que tenen les mateixes dones víctimes (8,2%), els ocupadors (5%) o els familiars i amics (1,6%).