"Estiro menys la cadena i recullo l’aigua de la dutxa amb un cubell"

"A casa, mentre no surt l’aigua calenta de la dutxa, poso cubells per recollir l’aigua freda i després regar les plantes", explica Carmen Iglesias a la sortida del Centre Esportiu Municipal (CEM) Sant Andreu. Com tants espais esportius, aquest CEM ha tirat endavant, aquests últims mesos, una sèrie de restriccions per controlar el consum. Per exemple: les dutxes, a les quals s’ha reduït la pressió, només poden durar tres minuts. "I sobra el temps. Aquesta mesura és necessària, perquè l’altra opció és tancar," diu la Carmen, usuària de la piscina.

Ella, professora de Biologia, està molt conscienciada amb la falta d’aigua. "A la cuina poso el rentaplats amb la càrrega completa. I, quan orinem, el meu marit i jo no estirem directament la cisterna. Tot això ho fem per consciència ecològica", explica. Segons ella, l’actual sequera que viu Catalunya, que arrossega mesos i mesos sense pluges fortes, és un "problema molt gran" que durant anys els governs no s’han pres seriosament.

Menys cabal

Per això la Carmen creu que mesures com les del CEM Sant Andreu són "el mínim del mínim". Al costat d’ella, el José i la Trinidad, també usuaris de la instal·lació, expliquen que a les aixetes de casa seva hi han posat uns filtres perquè hi hagi menys cabal i més pressió. "Si ara estem així, ¿com estarem a l’estiu?", es pregunta el José. Víctor Palomera, veí de Nou Barris de 71 anys, també utilitza cubells a la dutxa per recollir l’aigua que surt freda al principi. "Després la utilitzo per fregar o per a la tassa de vàter", explica. Aquest és l’"estalvi d’aigua més significatiu", tot i que té en compte altres mesures, com per exemple mai deixar l’aixeta oberta mentre fa altres coses o no dutxar-se cada dia. El mateix relata María Martín, veïna de Sants de 71 anys, que assegura que va començar a ser conscient del problema de la sequera l’estiu passat. Va ser llavors quan va decidir aportar el seu gra de sorra.

A més d’utilitzar el cubell a la dutxa per recollir l’aigua que surt freda, també reutilitza l’aigua que sobra de rentar les verdures o les patates. "La vaig posant en un cubell a cada balcó. I així vaig regant després les plantes", explica. La María també fa dutxes més curtes i tanca l’aixeta mentre s’ensabona. "Tinc més control de l’aigua", afegeix. "Aquesta consciència ecològica em ve dels boy scouts, que em van fomentar molt sentit de la natura", assegura.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

Així i tot, també n’hi ha que no amaguen el seu malestar. La María, una veïna de Sant Andreu, creu que "això haurien d’haver-ho arreglat fa anys". "No plou i no hi ha res a fer", comenta, preocupada pel fet que Barcelona prohibeixi del tot les dutxes als gimnasos, com passa a Girona. La María és usuària de la piscina del CEM Sant Andreu. Tot i que enfadada per la gestió política, també posa de la seva part per gastar menys. "Avui he fet la bugada i part de l’aigua l’he reutilitzada per al vàter", assegura.

En un bar de la Rambla Fabra i Puig, tres persones mantenen una conversa sobre la sequera. Són l’Albert, el Jordi i l’Anna. "Jo tot això ho veig negre –comenta l’Albert–. No soc pujolista, però quan Pujol va proposar el transvasament del riu Roine, li van tombar la idea". Al costat d’ell, el Jordi assegura haver reduït el consum d’aigua a casa (de 14 a 10 metres cúbics) i defensa les restriccions. "És clar que em preocupa tot això. Però tampoc podem fer-hi gaire", creu l’Anna. Quan se li pregunta com veu el futur, no dubta a respondre: "Jo negre no el veig, però sí que el veig sec".