L’oposició desconfia de les mesures d’emergència contra la sequera

Les mesures que, des de fa setmanes, han dissenyat a la Generalitat per fer front a l’emergència per sequera no convencen ni són considerades suficients per cap dels rivals d’ERC.

Per al PSC, el Govern s’ha de centrar a "pal·liar les dures conseqüències" que tindrà la fase d’emergència sobre el teixit econòmic i el territori. El partit de Salvador Illa defensa que el sector industrial no pateixi una retallada lineal de reducció del 25% i es tingui en compte si són empreses essencials o si acumulen anys d’estalvi d’aigua. També que el sector agrícola pugui utilitzar aigües regenerades quan sigui possible i facilitar ajudes directes a les empreses, així com "inversions pal·liatives" a les zones que pateixin una reducció del cabal d’aigua per sota del mínim ecològic.

Els socialistes retreuen al Govern que no estigui fent tot el que està a les seves mans per accelerar les inversions en infraestructures de regeneració i dessalinització, així com per dotar de recursos els municipis per reduir les fuites d’aigua, mentre posa massa el focus en les restriccions de consum. Citen com a prioritari el projecte d’aigua regenerada del Besòs i l’ampliació de la dessalinitzadora de Tordera i la nova de Cunit i Foix, que recorden que estaven previstes des de la sequera del 2008.

Crítiques de Junts

Per la seva banda, Junts acusa el Govern d’haver-se "focalitzat molt a demanar a la ciutadania que redueixi el consum d’aigua" o a "multar" els ajuntaments, i molt poc a ampliar l’"oferta" que es pot posar a disposició. Amb això, li retreuen que no hagi "avançat" en algunes de les infraestructures que va recolzar la majoria del Parlament al maig, com la potabilitzadora del Besòs o la dessalinitzadora de la Tordera.

"Hem perdut un any que podria haver evitat l’entrada de l’àrea de Barcelona en emergència", lamenten fonts dels postconvergents, que asseguren que, si el Govern hagués posat llavors fil a l’agulla, la potabilitzadora del Besòs ja estaria acabada. En el cas de la de Tordera, acusen tant ERC com el PSC de "marejar la perdiu" discutint qui executa l’obra. Amb tot, el grup parlamentari dirigit per Albert Batet va tornar a demanar la setmana passada una nova cimera de l’aigua, malgrat que, almenys de moment, el president Aragonès no ha recollit el guant.

L’extrema dreta de Vox aposta per un Pla Nacional de l’Aigua que, al seu parer, hauria d’acabar amb "la lluita partidista" entre governs autonòmics i "recuperar una concepció de l’aigua com a bé per a tots els espanyols". En aquest sentit, parlen de la "interconnexió de totes les conques mitjançant transvasaments", obviant les conseqüències mediambientals d’això.

"Una moratòria del turisme de masses". Aquesta és una de les propostes de la CUP si la sequera continua avançant i es perpetua. Els anticapitalistes consideren que l’actual situació es deu al fet que s’ha apostat per "un model de creixement sense tenir en compte les necessitats hídriques" i sabent que el canvi climàtic provocaria "una pèrdua important de pluges" i un "augment de la temperatura".

En aquest sentit, retreuen que l’estiu passat, amb els embassaments catalans vorejant el 30%, es decidís "donar barra lliure al turisme de masses", i s’arribés al "rècord de 3,5 milions de creueristes a Barcelona" i a la xifra de "17,5 milions de turistes a tot Catalunya". A més, retreuen al Govern que, amb la situació actual, continuïn apostant per projectes com el Hard Rock o les ampliacions de l’aeroport o del port.

Els Comuns assenyalen que hi ha "falta d’equitat" en les restriccions previstes perquè no afecten de la mateixa manera tots els sectors. "L’agricultura i la indústria estan fent un gran esforç, mentre que el turisme no té cap obligació específica", afirma el diputat Enric Bárcena, que posa com a exemple que es prohibeixin les dutxes als gimnasos mentre un turista pot omplir el jacuzzi en un hotel. Afegeix que, en el cas de les activitats esportives, caldria procurar reduir el consum, però "en cap cas" prohibir la dutxa.

A més, els Comuns advoquen per parar la planificació de projectes per estudiar quins són viables en el context de sequera, així com buscar fórmules per protegir els espais públics verds. "Per fi s’ha permès el reg d’arbres amb aigua freàtica o regenerada", afirma Bárcena, que també remarca que cal monitoritzar que el dany al cabal dels rius no sigui "irreparable" per a la seva biodiversitat.

Repartiment de culpa

Notícies relacionades

‘Idò!’, el projecte per promoure el català a les Balears, arriba a Eivissa

Set anys de presó per a dos mossos per una detenció violenta

A Ciutadans reparteixen culpes i no només apunten contra ERC, sinó també contra el PSC i Junts per les seves responsabilitats en etapes anteriors a la Generalitat. La diputada Marina Bravo qualifica els tres partits de "curtterministes" i els acusa de ser "incapaços de planificar i executar" les infraestructures necessàries, ni durant la sequera del 2008 –quan governava el tripartit de José Montilla–, ni tampoc els anys següents amb els líders posconvegents. A més, també culpen d’això el procés assegurant que els últims efectius han estat més "preocupats a impulsar ambaixades fictícies", que a impulsar polítiques útils. Els taronges consideren que la solució passa per més infraestructures, tot i que no detallen quines.

Una diagnosi semblant a la que fa el PP, que acusa els últims governs de no invertir "ni un euro" per prevenir futures situacions de sequera. Per això, el diputat Daniel Serrano demana al Govern "posar-se les piles" per "incrementar l’oferta d’aigua", amb noves infraestructures –sense aprofundir– i "no apostar-ho tot a aprovar restriccions fins que plogui". A més, Serrano afegeix que les limitacions d’aigua no poden afectar l’economia, per la qual cosa demanen "ajuts econòmics" per compensar els sectors que es vegin perjudicats per la situació. Entre aquestes activitats situen l’agricultura, la indústria i també el turisme o l’oci.