"¿Ens passarem el dia sancionant?"

El marc general de referència aprovat pel Govern ara ha de ser adaptat pels centres als seus reglaments després d’un debat amb les famílies i el claustre per entrar en vigor el curs vinent. El text, bastant restrictiu, es produeix després de mesos de pressió de les famílies i molts docents, que demanaven la prohibició dels dispositius, a la qual cosa, fins ara, Educació s’havia mostrat contrària.

A l’escola pública i concertada, cap alumne d’infantil i primària podrà utilitzar el mòbil personal. Els de l’ESO (de 12 a 16 anys) estaran autoritzats per portar-lo, però no podran utilitzar-lo a classe. Fer-ho estarà "totalment pro-hibit". El veto s’estendrà al pati, al menjador, a les sortides i a les activitats extraescolars que s’imparteixen al centre. Els estudiants només encendran els seus dispositius quan així ho requereixi una activitat educativa concreta.

El document del Govern ha sigut acollit amb entusiasme, malgrat arribar "una mica tard", en paraules del director de l’institut Lluís Companys de Tordera, Carles Carré. "Els mòbils han suposat un gran problema per a nosaltres, així que ja havíem pres mesures, perquè la situació era insostenible. La gestió dels mòbils de l’alumnat era un descontrol. Fa un parell de cursos ja va decidir que, al nostre institut, cap estudiant el portaria de manera visible, així que la nova normativa reforça el que ja estàvem fent", destaca el director.

Després de la pandèmia

El mateix ha passat a l’institut Pla Marcell de Cardedeu, que ja al setembre es va declarar lliure de mòbils (no van utilitzar la paraula prohibició) perquè després de la pandèmia van veure que la situació amb els telèfons personals dels alumnes s’estava tornant massa complicada de gestionar. "Hem tingut el suport de les famílies i de la societat. No estàvem sols. Estem satisfets amb la regulació del Govern, tot i que ha arribat una mica tard. És necessari acompanyar els estudiants i educar-los digitalment. Eduació no és l’únic departament que té veu, Salut també. ¿Que no es regula l’accés al tabac i a l’alcohol per allargar la vida de les persones?", defensa el director del centre, Àlex Salleras.

Txeli Segué, directora de l’institut Dr. Puigvert, assenyala una mica més enllà i critica que la patata calenta dels mòbils estigui a les escoles, quan, en realitat, hauria d’estar en les famílies, perquè es tracta d’un problema social. "Jo no soc la que dono un telèfon als meus alumnes; són els seus pares i mares els que ho fan", destaca després de deixar clar que els centres estan per educar i no per prohibir. "Sense xarxes socials, els mòbils tenen molts usos, i molt bons", destaca Segué, que explica que el seu centre ja havia regulat l’ús dels telèfons (els alumnes els deixaven en un lloc específic). "Ara, quan entri en vigor la nova normativa, ¿què farem? ¿Ens passarem tot el dia sancionant?", es pregunta.

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

Entre les famílies, hi ha satisfacció, però amb matisos. Belén Tascón, presidenta d’AFFAC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya), celebra el fet que Educació hagi donat instruccions comunes, tot i que es mostra preocupada per si les excepcions que inclou poden generar interpretacions dispars. "És un pas endavant, però queden moltes coses per fer", afegeix amb referència a una normativa que inclogui l’accés als continguts i la protecció de dades.

El director d’una escola pública de primària de Barcelona assegura que, en l’etapa educativa dels 6 als 12 anys, el problema dels mòbils no tenia tant impacte com a secundària. Malgrat això, el seu centre ja n’havia regulat, més o menys, l’ús. El telèfon estava prohibit, però acceptat en cas que les famílies així ho demandessin. A partir de 4t de primària, els nens poden sortir sols, sense la companyia dels seus pares i mares, així que moltes famílies volien un telèfon perquè les truqués i avisés que ja havia arribat a l’escola, i el mateix a la sortida.