"L’objectiu és afegir més vida als anys i no més anys a la vida"

Per començar, un parell de dades positives. Cada any es cura un 2% més de tumors que l’any anterior i un 65% de tots els càncers són guaribles. Globalment és veritat que hi ha més casos d’aquesta malaltia, però es deu al fet que la població global ha envellit. En aquest context, els desafiaments són diversos: d’una banda, continuar investigant per augmentar els índexs de supervivència entre els pacients. I de l’altra, millorar la qualitat de vida d’aquesta població que cada vegada viu més. Sobre aquestes qüestions i moltes d’altres va reflexionar dilluns passat, en un afterwork d’EL PERIÓDICO, Manel Esteller (Sant Boi de Llobregat, 1968), director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

En una conversa celebrada a Casa Seat amb el director d’aquest diari, Albert Sáez, el doctor Esteller va començar explicant què és l’epigenètica, un àmbit en el qual ell està considerat com un referent internacional. "Si la genètica parla dels gens que heretes del teu pare i de la teva mare, l’epigenètica parla de com l’ambient interacciona amb aquests gens. És el conjunt de marques químiques que controlen l’activitat de l’ADN", va explicar davant un auditori completament ple. I en va posar un exemple: dos germans bessons, que comparteixen el mateix ADN, poden no ser completament iguals. Un potser és més alt que l’altre. "Aquesta diferència no està en l’ADN, sinó en la regulació química de l’ADN", va precisar el científic.

Així, l’epigenètica serveix per comprendre les funcions de tots els organismes de la terra. Per exemple, explica per què els arbres floreixen durant la primavera: perquè tenen una marca química que influeix en aquest ADN perquè així sigui. ¿I què ha aportat l’epigenètica en la recerca contra el càncer? "Comprensió de la malaltia", va respondre Esteller a la pregunta de Sáez. "A partir de la naturalesa epigenètica dels tumors –per exemple, la conversió en metàstasi d’un tumor primari: això és epigenètica– podem predir comportaments més o menys agressius, i predir, així mateix, l’eficàcia de les teràpies que s’apliquen al pacient".

¿Genètic o ambiental?

Durant els últims cinc anys, segons Esteller, el pas més important que s’ha fet en el camp de la lluita contra el càncer ha sigut l’arribada de la immunoteràpia. "La cèl·lula tumoral s’amaga del sistema immune. Doncs bé, la immunoteràpia elimina aquesta màscara del càncer i pot curar-lo. És una cosa molt esperançadora per exemple en el càncer de pulmó i en el melanoma més agressiu", va explicar Esteller, que també va destacar les teràpies cel·lulars, que estan resultant molt efectives en el cas de leucèmies i limfomes, així com les teràpies CAR-T. I en el futur no molt llunyà es troben les vacunes contra el càncer. "Part de tots aquests tractaments s’han identificat des de l’epigenètica", va afegir Esteller.

Com va explicar el científic, hi ha càncers que són "molt genètics", mentre que d’altres són "molt ambientals". El càncer de pulmó, que no existia a Europa fins a l’arribada del tabac des dels Estats Units, és un exemple de tumor ambiental. "El 90% dels càncers de pulmó es registren en fumadors. I la seva evolució és pitjor que en els no fumadors. Això no vol dir que el 90% dels fumadors acabin desenvolupar càncer", va precisar. A més, aquesta malaltia va començar a augmentar entre les dones espanyoles en els anys 70, quan van començar a fumar. El mateix passa amb el càncer de bufeta, molt associat al fumador, ja que aquesta part del cos, a través de l’orina, és la que elimina el tabac. No obstant, com va reconèixer, hi ha tumors d’origen desconegut. És el cas del tumor cerebral o el de pàncrees.

Xifres rècord

Segons Esteller, una vegada s’ha aconseguit allargar la vida de les persones, el pròxim objectiu és millorar la qualitat de vida dels anys finals. D’això tracta el seu llibre, escrit a quatre mans junt amb Salvador Macip, El secret de la vida eterna (Rosa dels Vents). "La idea de la recerca antienvelliment és afegir més vida als anys i no més anys a la vida. Estem aconseguint xifres rècord de supervivència: mai s’havia viscut tant. Però de vegades la qualitat de vida no és bona", va reflexionar. Així, una línia de recerca és "tenir més qualitat de vida en els últims anys", en concret dels 70 als 85 anys.

"En aquesta sala on ens trobem, dos terços de les persones estan vives gràcies a la recerca biomèdica que s’ha fet en els últims 50 anys", va dir el científic, que, no obstant, va lamentar els grans esforços que moltes vegades han de fer els investigadors per aconseguir finançament per als seus estudis.

Notícies relacionades

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Dones davant l’algoritme

I més reptes per a un futur pròxim. Aconseguir que la biòpsia líquida en sang, efectiva per detectar alguns tumors com el de còlon, s’expandeixi a tots els càncers. I també, aprovar polítiques efectives que redueixin els alts nivells de contaminació, ja que se sap amb certesa, tot i que no és sobrer tornar-ho a repetir, que, igual que el tabac, la pol·lució provoca càncer (entre altres malalties).

L’afterwork va ser un èxit, amb un auditori entregat i aplaudiments enèrgics al finalitzar.