Estafa nigeriana amb final tràgic

"Fa el bé sense cap interès. Naturalesa alegre i optimista. No sap dir que no. No es venç tan fàcil. Odia els mentiders". Així definia l’Amelia el seu nòvio a les fotos que penjava a les xarxes socials. Ella ja ho havia explicat a tot el poble. Que, a punt de fer 70 anys, havia trobat l’amor de la seva vida. I havia arribat de la manera més inesperada: per Facebook. Aquest home es deia Edward i era un militar nord-americà que li havia entrat per les xarxes socials. Un enamorament sobtat. Un home, tot bondat, al qual encara no coneixia en persona perquè estava servint a l’Afganistan. Ja arribaria el moment.

Al poble (Morata de Tajuña, Madrid) ja li havien advertit que allò feia olor d’estafa. Però ella s’enfadava. I reaccionava penjant les presumptes fotos del seu nòvio per xarxes socials. Fotos, perquè aquesta era l’única manera amb què, després de sis anys de presumpta relació, s’havia comunicat amb el presumpte militar.

L’Amelia compartia vivenda amb la seva germana gran, la Francisca, i amb el Pepe, el mitjà, que tenia una discapacitat intel·lectual. Tots tres van aparèixer morts dijous a l’interior de la seva vivenda. Tots tres, amb signes de violència, apilats i parcialment cremats, i, curiosament, la casa tancada amb pany i clau... des de dins.

El crim que commociona el poble era una història que ja tenia aparences d’acabar malament. Tres germans, procedents d’un poble de Ciudad Real (Torre de Juan Abad), d’entre 68 i 72 anys. Francisca, Pepe i Amelia Pérez Ayuso. Havien residit junts un temps a Madrid, al barri de Ciudad Lineal. Però van vendre el pis per anar a viure als afores. A un poble de poc més de 8.000 habitants: Morata de Tajuña.

Ni una trucada

Es van mudar perquè volien tranquil·litat, però també perquè necessitaven diners. I és que l’Amelia s’havia enamorat d’un presumpte militar nord-americà anomenat Edward que l’havia conegut per Facebook. Es comunicava amb ella en espanyol, però sempre per escrit i enviant-li fotos. Ni una sola trucada. Ni una sola videoconferència.

L’Amelia va creure l’home a ulls clucs, malgrat que el modus operandi és el de les famoses estafes nigerianes que ja va explicar aquest diari l’agost passat, en què estafadors professionals procedents de Nigèria, coneguts com a Yahoo Boys, es fan passar per militars dels EUA i, prometent amor o molts diners, acaben buidant els comptes de l’incaut que pica l’ham. L’Amelia no va sospitar. Va començar a enviar-li diners per sufragar diferents despeses que al presumpte militar li anaven sorgint. L’amant, en realitat, no existia. Els estafadors van utilitzar la foto d’un exmilitar nord-americà anomenat Wesley Clark, excomandant en cap de l’OTAN, que van trobar a Google. I ella, amb això, en va tenir prou.

Els germans, a poc a poc, es van anar endeutant. Perquè ella enviava tots els diners que guanyava a l’estafador. I perquè la seva germana Francisca també va picar en una estafa idèntica. Un altre pretendent que compartia característiques amb el presumpte nòvio de la seva germana. Un altre militar nord-americà, madur i ben plantat, que estava servint a l’Afganistan i s’havia enamorat perdudament d’ella. Aquest es feia dir Michael Sandford, tot i que la seva pàgina de Facebook estava en rus i escrivia en un rudimentari espanyol.

La Francisca va començar a actuar com l’Amelia. Però perdre diners a aquest ritme té conseqüències. Els germans es van quedar arruïnats i van començar a demanar als veïns, diuen alguns: 1.000 euros a un, 3.000 a un altre... Els seus conciutadans els anaven avisant que estaven sent objecte d’una estafa, però elles hi reaccionaven enfadant-se.

Prestamistes

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

La cosa es va complicar quan el presumpte nòvio de la Francisca va morir. Aquesta va ser l’excusa que van donar els estafadors per continuar demanant diners. Les estafades van començar a demanar més diners i ja no a veïns, sinó a gent menys recomanable, segons fonts pròximes a la investigació. Van acudir a prestamistes professionals. Un d’ells era un jove pakistanès que van tenir allotjat a casa i que va acabar marxant després d’agredir una de les germanes amb un martell, al no haver rebut els diners que els havia deixat. Li haurien demanat 60.000 euros.

I fins aquí. Perquè la investigació continua oberta. L’Amelia un dia es va trobar unes claus i ho va penjar a Facebook, donant la seva adreça, per si algú les reclamava. La Guàrdia Civil va manejar al principi la hipòtesi del suïcidi col·lectiu, però les indagacions ara ja van en un altre sentit.