Proposada una cimera d’alcaldes per garantir l’empadronament

Les queixes no són noves. Però cada vegada són més freqüents. Fa mesos que la direcció general de Drets Humans de la Conselleria de Feminismes i Igualtat de la Generalitat rep queixes d’entitats i moviments socials sobre les traves i els impediments que els ajuntaments estan posant a les persones que es volen empadronar en algunes localitats a Catalunya. El problema afecta els més vulnerables, els que no tenen contracte de lloguer ni de propietat d’una vivenda. El cas de Ripoll és un dels més coneguts, però més ajuntaments s’estan sumant a aquest manera d’actuar. És per això que la conselleria planteja una cimera d’alcaldes i tècnics municipals de tot Catalunya per abordar el problema. "Hem de pactar un acord comú", argumenta el director general de Drets Humans, Adam Majó.

L’Ajuntament de Ripoll, en mans de l’alcaldessa Sílvia Orriols, d’Aliança Catalana, ja està dificultant el padró a persones migrants nouvingudes a Catalunya, i fins i tot deixa menors sense escolaritzar i sense atenció mèdica. Però no és l’únic. Abans de les eleccions municipals del 28 de maig, entitats socials van catalogar 49 ajuntaments que no deixaven empadronar correctament els seus habitants. Ara la llista va a més. "No és una cosa exclusiva de Ripoll. Hi ha molts ajuntaments de Catalunya que no estan empadronant les persones que sol·liciten el padró. En alguns casos és per desconeixement dels tècnics, perquè no donen l’abast o per voluntat política", admet Majó.

Les problemàtiques habituals

A la Generalitat li consten diverses problemàtiques. La més important, que molts ajuntaments no apliquen el padró social. La llei dicta que els ciutadans que no poden acreditar una adreça (perquè no tenen contracte de lloguer ni de propietat de casa seva) s’han d’empadronar sense domicili fix. Això afecta des dels que viuen en habitacions rellogades fins als que viuen en barraques o els que dormen al carrer.

"També és molt habitual veure ajuntaments que tarden fins a tres mesos per empadronar els seus habitants, que és el màxim temps que permet la llei, o fins i tot que passat aquest temps no diuen res però no els empadronen", continua Majó. "Es barreja la mala fe i la incapacitat", insisteix el director, que explica que la Generalitat pot mirar d’intervenir-hi si els afectats es dirigeixen a ells, una cosa molt poc habitual. De fet, el gruix de la informació i les queixes que arriben fins a Majó, o fins als serveis territorials del departament, és arran de les entitats socials.

La Generalitat afirma que no té capacitat per regular l’empadronament, perquè aquesta és una competència municipal. Sí que ha efectuat una vintena de formacions sobre l’assumpte a tècnics municipals que ho han demanat. Però des del Govern s’és conscient que cal fer un pas més. "Veiem que les casuístiques sempre són les mateixes, però cada ajuntament ho resol d’una manera diferent. Això provoca que s’acabin donant situacions estranyes com que la gent s’empadroni a llocs on no viu... Això no és bo per a ningú", assenyala Majó.

Per això, des de la conselleria que dirigeix Tània Verge es vol impulsar una cimera amb polítics i tècnics municipals sobre aquest assumpte, per intentar pactar un marc comú. "Volem posar l’assumpte a sobre de la taula i arribar a un acord: d’una banda, amb la voluntat política d’empadronar tothom, i de l’altra, que doni directives tècniques per fer-ho possible", defensa el director general.

Majó afirma que no empadronar els habitants afecta greument la cohesió social. "No es poden governar ciutats o pobles sense saber quanta gent hi viu, sense tenir els serveis ben dimensionats", insisteix.

Les oenagés demanen sancions

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Les entitats socials consultades dubten que aquesta cimera serveixi per a alguna cosa. El que reclamen és mà dura, sancions, o algun tipus de reglament. Apunten a la nova llei catalana d’igualtat de tracte i no-discriminació. "Estem parlant d’una discriminació racista i classista. La Generalitat hauria de poder sancionar aquest comportament dels ajuntaments", argumenta Lluís Puigdemont, membre de la comissió de vivenda de la federació ECAS.

Les oenagés també critiquen les dificultats per denunciar: "L’oficina de la no-discriminació només té seu física a Barcelona. Hi ha molta gent que no sap com enviar la documentació. És la Generalitat la que ha d’acostar-se als problemes d’aquestes persones i no al revés", reclama l’activista Núria Paloma, farta de notificar als serveis territorials d’Igualtat la vulneració de drets de l’empadronament que detecta a les comarques de Girona.