Un 13% més de denunciats per la pressió policial

Fa tres setmanes, els Mossos d’Esquadra de Lleida van detectar un grup de set operaris que treballaven en una arqueta de registre d’infraestructura de telecomunicacions a la carretera L-702. Anaven vestits amb armilles i cascs i dos d’ells portaven targetes d’identificació d’una empresa del sector tot i que van acabar confessant als agents que no eren treballadors oficials i que no tenien autorització.

Per això, la policia va procedir a identificar els sospitosos i va descobrir que havien arribat a aquesta arqueta en tres vehicles en què tenien 80 metres de cable de coure que just acabaven de tallar. El seu modus operandi consistia a simular ser treballadors de manteniment de xarxes. Els Mossos els van detenir per robatori amb força, ja que el valor del cablatge superava els 3.000 euros. Només el valor de la reparació de la infraestructura feta malbé ascendeix a 8.500 euros.

Contra el robatori de metalls

Aquesta és una de les últimes actuacions policials a Catalunya contra el robatori de metalls, entre els quals el coure, en infraestructures "crítiques o essencials" que garanteixen el bon funcionament de serveis públics, com comenta l’inspector Josep Naharro, subcap de la Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana i Planificació de Dispositius de Mossos d’Esquadra.

Des del 2010, la policia catalana té en marxa el pla Metall, un operatiu específic per donar una "resposta ordenada i focalitzada en aquest tipus de robatoris i furts". Va ser fa 13 anys quan es va detectar un augment d’assalts a aquestes infraestructures i intalaciones, i es va decidir activar un pla especial, ja que "a diferència d’altres robatoris, el d’aquests metalls" pot afectar un bon nombre de població que depèn d’aquests serveis. De fet, per exemple, el robatori de coure ha provocat aquest últim any nombrosos retards en la circulació de trens de Rodalies, amb la consegüent molèstia als usuaris.

La majoria de la ciutadania té al cap els robatoris de cable de coure que condicionen el servei de Rodalies, però no és aquest l’únic àmbit afectat. Així, els Mossos detecten sostraccions "des d’en un hort a una depuradora d’aigua passant per la via de tren", i no només de coure, sinó que hi ha altres tipus de metalls que s’emporten els lladres, que majoritàriament són multireincidents.

L’inspector Naharro remarca que el 2015 es va arribar a la xifra més alta fins a la data de robatoris i furts de metalls i que des d’aleshores aquesta va baixar "progressivament" fins al 2020 per diversos motius, entre els quals la pressió policial. Un dels factors que ha revifat ara el fenomen és l’augment del preu del coure als mercats. El preu del coure el marca l’Ibex i oscil·la per diversos factors, com la dificultat per transportar-lo. "Si el coure és més car, més oportunitat té el lladre d’aconseguir més beneficis i per això s’exposa a aquests robatoris", destaca l’inspector, que recorda que després de la pandèmia, amb la reactivació industrial, el preu d’aquest metall ha patit una escalada.

Segons dades dels Mossos, el 2022 es van registrar 4.636 fets delictius relacionats amb el robatori o furt de metalls, mentre que fins al novembre del 2023 se’n van produir 4.103. A l’espera de tenir les dades de desembre, la policia considera que les xifres seran similars.

No obstant, en el que hi ha hagut variació és en el nombre de denunciats i detinguts: si en tot el 2022 en van ser 435, en els primers 10 mesos del 2023, la xifra va escalar a 492, cosa que suposa un increment del 13% a falta de sumar els casos de novembre i desembre.

Naharro remarca que un 72% de les 186 persones que van acabar detingudes per robatoris el 2023 tenien antecedents, per la qual cosa es tracta de lladres multireincidents que acostumen a actuar en grups organitzats, ja que assaltar una infraestructura no és fàcil. Així, s’han de trencar reixes, desconnectar electricitat, fer contravigilància i utilitzar un transport en el qual es puguin ficar els rotllos de cable robats.

Per això, a més dels delictes de robatori, furt o danys que provoquen a les instal·lacions, els Mossos els solen atribuir els delictes de pertànyer a organització criminal, ja que d’aquesta manera augmenta la penalitat de la seva actuació. Quan es considera un furt, el càstig penal és baix, una multa, i per això hi ha molta reincidència.

Naharro apunta que l’augment de denúncies, malgrat baixar el nombre de fets, pot ser per investigacions que culminen d’un any per a l’altre, tot i que també per la tasca policial preventiva, que dificulta cada vegada més els assalts.

En aquest sentit, els Mossos no només envien una patrulla quan s’assabenten que hi ha lladregots robant en una infraestructura. També realitzen controls administratius periòdics en gestors de residus, ferralleries o punts verds per saber si el metall que hi ha s’ha adquirit de manera legal i està registrat, perquè "el robat sol comprar-lo algú". En aquestes instal·lacions de reciclatge també se solen cometre sostraccions.

Zones amb més robatoris

Els Mossos també es coordinen entre els diversos àmbits territorials per establir un mapa de les zones en què més es cometen els robatoris de metalls, habitualment l’àrea metropolitana i el litoral català, ja que allà és on es concentren la majoria d’infraestructures. Així poden desplegar patrulles preventives a les quals sumen els controls amb drons o amb l’helicòpter en algunes zones.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

També parlen amb empreses del sector, com operadors de telefonia i d’infraestructures ferroviàries, perquè estableixin mesures de seguretat, com alarmes o càmeres de vigilància. "Cada vegada es consciencien més", assenyala Naharro, que explica que abans, fora de l’horari de treball, com en caps de setmana, es deixaven metres de rotllos de cable a l’aire lliure i ara en canvi es guarden amb pany i clau en un magatzem.

"Hi ha un canvi de paradigma. Fins fa poc es registraven molts robatoris amb força i ara detectem furts o danys, que indiquen que ho han intentat sense aconseguir-ho", destaca l’inspector. Per això, l’actuació preventiva de les empreses juntament amb el treball policial, tant en intel·ligència com en investigació relacionada amb les bandes de lladres de coure, ha permès que baixin els delictes de furts i robatoris de metalls i en canvi pugin els detinguts.