Pablo Duchement, pèrit judicial: «No tot el ‘bullying’ és una qüestió d’autoestima, hi ha nens que són psicòpates»

Duchement acaba de publicar una guia perquè les famílies i la comunitat educativa sàpiguen fer els passos adequats per identificar i acabar amb l’assetjament. Editat per Vergara, el llibre es titula amb la frase que més va sentir durant la seva infància i adolescència: ‘T’espero a la sortida’. L’hi deien els esbirros, aquests que, un dia, li van saltar sobre la mandíbula.

–‘Bullying’ i conflicte escolar no és el mateix. ¿En què es diferencien?

-Conflicte escolar és una qüestió molt concreta en què el repartiment de responsabilitats està equilibrat. És a dir, les dues parts tenen certa culpa. Per exemple, una nena vol seure a primera fila i un altre diu que hi seu ell. O una cosa més complicada, com insults puntuals en doble direcció. En aquests casos, existeix una responsabilitat compartida, que és una cosa que no passa en l’assetjament escolar, on hi ha una part que vol torturar i una altra que vol sobreviure. En els conflictes escolars no s’observa un gran desequilibri de poder. No són quatre contra un, no és la noia popular de la classe contra la que està marginada. Cal diferenciar entre conflicte escolar i assetjament escolar.

-¿Per què la mediació escolar serveix per als conflictes, però no per al ‘bullying’?

-Una mediació escolar és impossible que sigui bona per a l’assetjament perquè és un procés molt concret que compleix certs paràmetres. El mediador ha de ser objectiu, equidistant i neutral. ¿Com seràs tot això en un cas d’assetjament escolar? No pots. La mediació escolar obliga que el resultat sigui un acord entre les parts que satisfaci tots els implicats. Això tampoc s’aplica en el ‘bullying’.

–Igual que en la violència masclista.

-Tristament, durant un temps, hi va haver tendència judicial a fer processos de mediació en casos d’agressions a dones. Avui ja no es fa aquesta estupidesa. ¿T’imagines posar algú que està patint davant el seu maltractador perquè arribin a un acord? Les mediacions escolars estan prohibides en els decrets anti ‘bullying’ de totes les autonomies, tot i que hi ha docents que ho continuen aplicant.

-¿Per què?

-Perquè la mediació funciona molt bé en casos de conflicte i de vegades el professorat no sap distingir una cosa de l’altra. O pensen que com que dona tan bons resultats en altres coses, ho apliquen a tot. En el cas del ‘bullying’ no funciona perquè revictimitza l’agressor i empodera l’agressor, li dona l’oportunitat de tornar a fer mal.

-Els agressors volen veure com les seves víctimes estan soles. Es fan amics dels seus amics i fan que la gent hi estigui en contra. ¿És la solitud de la víctima una característica fonamental en l’assetjament?

-No s’ha de donar, però és una de les més perilloses. Hi ha relació entre suïcidi juvenil i assetjament escolar, i una immensa majoria dels casos que acaben així de malament passa per una situació de solitud. És una de les conseqüències més perilloses de l’assetjament.

-Assegura que el final de la pel·lícula ‘Karate kid’, en què la víctima dona a l’agressor el que es mereixia, no és la solució. ¿Per què?

-Perquè deixa veure que l’assetjament escolar només se soluciona amb puntades de peu. Hi ha nens que no volen donar puntades de peu, o no poden. Per donar puntades de peu entenguem reaccionar violentament. Si un nen està en una cadira de rodes ¿s’ha d’aguantar? Quan una víctima respon amb violència poden passar diverses coses. La primera és deixar clar a l’assetjador que el camí a seguir és la violència. Et defenses a cops i imagina que surts guanyador (entre cometes). ¿Què passa? Que l’assetjador sent que la seva dominació està en entredit i ha de donar exemple. L’endemà es presenta amb set companys més per donar una altra pallissa a la víctima. Una altra cosa que pot passar és que l’assetjador esculli una altra víctima més feble perquè no ha pogut amb la primera. Així no hem resolt l’assetjament escolar, a tot estirar l’hem desviat. Si alguna cosa defineix l’assetjador i la víctima és que tots dos tenen un problema d’autoestima. És una cosa que tenen en comú. Si la víctima respon amb violència i li agrada i sent la seva autoestima millorada, les probabilitats que els papers s’inverteixin són altes. Continuem sense solucionar l’assetjament.

-Recomana a les famílies de les víctimes a ensenyar als seus fills que actuïn amb tranquil·litat i indiferència. També els demana que no fomentin l’odi envers l’agressor davant dels seus fills. ¿A qui poden acudir?

-És una escala. I quan un esglaó no et funciona, fas el següent pas: tutor, cap d’estudis, direcció, inspecció educativa, conselleria d’Educació i Policia Nacional, que és la teva última esperança si ningú més t’ajuda. També pots acudir a la premsa. Has de deixar per escrit que has fet tots aquests passos sense que ningú hi hagi fet res.

Notícies relacionades

La lluita ‘antibullying’ posa el focus en l’agressor i la seva família: «Jo no sabia que feia el mal»

Juan Zamora: «Vaig inserir cèl·lules del meu cor a espinacs, i seguien bategant»

-¿Què aconsella a les famílies dels assetjadors?

-Aconseguir que reconeguin que el seu fill assetja, que és una de les barreres més altes per lluitar contra el ‘bullying’. Els costa moltíssim. Ho has de reconèixer, assumir-ho i afrontar-ho. Aquestes famílies necessiten saber que el seu fill no és dolent, sinó que el que fa és dolent. El teu fill té un problema, està mal educat. La situació és greu, així que has d’inculcar responsabilitat i restaurar la seva autoestima. Com a pares, alguna cosa devem haver descuidat si el nostre fill només se sent bé torturant una altra persona. I si hi ha alguna altra qüestió psicològica al darrere, tractar-ho amb professionals. No tot l’assetjament és una qüestió d’autoestima, hi ha nens que són psicòpates. Si tenen algun trastorn, cal tractar-lo. Poden acabar perfectament integrats en la societat sense fer mal a ningú. Un assetjador es pot curar, i això és important perquè estem reconeixent que ser assetjador és no estar sa.