L'Arrabassada, les corbes d'Agell i la BV-5001 a Martorelles: els 3 punts negres de la xarxa viària catalana

Així ho indica l’estudi EuroRap que presenta anualment el RACC sobre l’anàlisi de l’accidentalitat a la xarxa viària catalana. En aquesta ocasió, s’ha analitzat l’últim trienni, però en l’anterior informe publicat l’any passat, en el 88% dels sinistres greus o mortals a l’Arrabassada estava implicada una motocicleta.

El segon punt negre a la xarxa viària catalana és el tram de la B-502 entre Vilassar de Mar i Argentona, conegut com les corbes d’Agell, que circula per la zona interior i boscosa del Maresme. Aquest tram no apareixia en estudis anteriors del RACC i ha registrat un increment d’accidents greus i mortals en els últims anys.

6,5 quilòmetres crítics

El tercer, i últim, tram amb risc "molt alt" a Catalunya està a la BV-5001 entre Martorelles i Vilanova del Vallès. Es tracta de 6,5 quilòmetres amb una mitjana superior als dos accidents anuals greus o mortals. En el seu estudi, el RACC estableix 10 trams amb més risc d’accident, tres dels quals "molt alt", tots a la demarcació de Barcelona, i la resta "alt", que corresponen a vies amb calçada única com la BV-1201 a Olesa de Montserrat; la GI-641 a l’Estartit; la C-63 a Lloret de Mar; la TP-7225 a Reus; la C-243 a Vilafranca del Penedès, la C-13 a Lleida i la BP-2151 a Sant Sadurní d’Anoia. Quatre d’aquests 10 trams ja apareixien al llistat de les 10 vies amb més risc d’accident greu o mortal en l’últim estudi EuroRAP.

Es tracta de la 22a edició d’aquest informe amb què el RACC, juntament amb la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA), avalua cada any amb aquesta metodologia les xarxes viàries de països de tot el món. A Catalunya, l’estudi compta amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit, del Departament de Territori de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona.

EuroRAP és un consorci europeu que analitza el risc d’accidentalitat de les carreteres amb l’objectiu de millorar la seguretat viària. La seva metodologia compara el nombre d’accidents greus i mortals que existeixen. A Catalunya es realitza des del 2002 i analitza més de 6.300 quilòmetres de carreteres interurbanes de titularitat estatal, autonòmica i de les diputacions, on es concentra el 92% de la mobilitat del territori i on es produeixen el 74% dels accidents amb ferits greus i víctimes mortals.

En l’estudi d’aquest any es conclou que la xarxa catalana compta amb un 24% de trams amb quilòmetres de risc "alt" i "molt alt", cosa que representa un punt percentual menys que en el trienni anterior. Lleida repeteix com la demarcació amb el percentatge més elevat de quilòmetres amb risc "alt" i "molt alt" (28%), mentre que Tarragona i Girona empaten amb el percentatge més baix (21%). Tarragona és l’única demarcació en què augmenta el nombre de quilòmetres amb risc "alt" i "molt alt" (de 20% a 21%). A Barcelona disminueix més (3 punts).

Augment tot i la pandèmia

A més, l’informe assenyala que, entre el 2020 i el 2022, a Catalunya els accidents greus i mortals han baixat un 7% i la mobilitat global a la carretera ha augmentat el 0,4%, malgrat patir una pandèmia i un confinament per covid que van limitar els desplaçaments. Així el risc de patir un sinistre viari ha baixat un 7,4 en el global analitzat.

Entre les conclusions de l’estudi figura que en el 44% dels accidents de trànsit amb morts i ferits greus ha estat involucrada almenys una moto o un ciclomotor, el 30% en el cas dels accidents mortals. S’ha de tenir en compte que aquesta tipologia de vehicles de dues rodes representaria només el 2,3% de la mobilitat global a la carretera.

A la xarxa EuroRAP, el 50% dels accidents greus i mortals de moto es concentren en el 13,6% dels quilòmetres (868 km). Els 10 trams amb més accidents greus i mortals de moto es troben a la Regió Metropolitana de BCN. El risc de tenir un accident greu o mortal en una carretera convencional és quatre vegades més alt que en una carretera desdoblada. Aquest any, 795 quilòmetres tenen un risc igual a zero. Per tant, en el 12,5% de la xarxa analitzada per EuroRAP no s’ha produït cap accident mortal o greu en l’últim trienni.

El tram que acumula més accidentalitat greu per quilòmetre (sense tenir en compte el trànsit que passa) es troba a l’A2 entre l’enllaç amb l’AP2 i l’enllaç amb la B-20, B-10 i C-32 (es tracta de la continuació de la ronda Litoral al seu pas pel Baix Llobregat). En els 10 trams amb més accidents es veu una elevada presència de sinistres de motos i ciclomotors (81%).

Notícies relacionades

La inexperiència i la divisió del conclave abonen la incertesa

L’Anticrist a les portes

El tram amb més concentració d’accidents de vehicles pesants es troba a l’AP7, entre l’enllaç de la C-60 i l’enllaç del Papiol. A la xarxa EuroRAP, el 50% dels sinistres greus d’aquest tipus de camions es concentren en tan sols el 12,3% de la xarxa (786 quilòmetres). Sis dels deu trams amb més accidents greus i mortals es troben a la demarcació de Barcelona, que també concentra 8 dels 10 trams amb més sinistres de bicicleta. L’estudi EuroRAP ha analitzat 6.373 quilòmetres de la xarxa viària catalana (carreteres interurbanes i travessies), que representen el 53% del total (12.064 quilòmetres). Aquesta xarxa es divideix en 428 trams sota estudi. L’anàlisi dels trams té en compte els accidents greus i mortals de l’any 2020, el 2021 i el 2022.

Aquest 2023 han baixat un 7% els morts en accidents de carretera (fins al 30 de novembre han mort 139 persones en 126 accidents a la xarxa interurbana de Catalunya). També hi ha un 7,5% menys de sinistres mortals respecte al mateix període del 2022. Les víctimes que pertanyen a col·lectius vulnerables –motoristes, vianants i ciclistes– augmenten i representen el 48% del total fins al 30 de novembre del 2023 (44% l’any passat). n