Assetjament sexual a la universitat

"La investigació demostra que l’assetjament a la universitat té una prevalença semblant a la resta d’àmbits, malgrat que sovint ens pot semblar que en aquests entorns aquest tipus de violències no es produeixen", explica la investigadora principal de l’estudi, Berta Aznar, professora de Blanquerna-Universitat Ramon Llull, que ha centrat l’informe en el personal docent i investigador i en el d’administració i serveis. Un àmbit, apunta, en què hi ha molt en joc i en què l’assetjament se sol mantenir encara més ocult que en l’entorn de les alumnes, "on l’asimetria de poder és més gran i per tant també la vulnerabilitat, de manera que és un col·lectiu que cal protegir especialment", afirma Aznar. De fet, ahir va ser el segon dia de vaga de les estudiants universitàries i de secundària contra l’assetjament sexual i la falta d’efectivitat dels protocols vigents.

El cert és que la bretxa de la violència sexual (les dones reben tres vegades més comentaris sexuals que els homes) té un impacte en la vida i la carrera professional de les dones acadèmiques. "És clar que així que augmenten els llocs de promoció, el nombre d’investigadores descendeix –apunta Aznar–. És difícil analitzar les causes que solidifiquen l’anomenat sostre de vidre, però més enllà de la falta de conciliació i de corresponsabilitat amb què se solen relacionar les dificultats de promoció, també seria pertinent estudiar en quina mesura la violència simbòlica i la sexual, en els seus diferents graus, poden actuar com a fre o mecanisme d’expulsió".

Més enllà dels seus efectes, el retrat robot de l’assetjament en l’acadèmia és incontestable. A continuació unes quantes coordenades. Per exemple, al voltant de la meitat de les treballadores universitàries han sentit els seus col·legues o superiors fer comentaris obscens o ofensius; dos de cada 10 han rebut atenció sexual no desitjada; una de cada quatre dones han sigut mirades "de forma lasciva", i el 16% diuen que han sigut "tocades" d’una manera que les va incomodar.

Uns quants esglaons més amunt en l’escala de l’assetjament –arribant ja a la coerció–, la investigació recull que més del 15% del personal afirma que se’ls ha fet sentir por de rebre pitjor tracte si "no col·laboraven" i que fins i tot un 9% denuncia que ha rebut amenaces subtils o directament ha patit conseqüències després de rebutjar un col·lega o superior.

Protocol guia

Davant aquesta radiografia, Aznar assenyala la importància de desplegar eines com el protocol guia contra l’assetjament sexual i les violències masclistes que ha impulsat el Govern i que prioritza la prevenció, l’acompanyament i la reparació de les víctimes. En aquest sentit, també apunta que les unitats d’Igualtat de les universitats han de continuar avançant per proporcionar respostes eficaces i, alhora, erigir-se com a element dissuasori del que ja no és tolerable.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

No obstant, és clar que encara queda un bon tros per recórrer. Com, per exemple, aquest 43% d’homes professors, investigadors i personal administratiu que creuen que "una dona pot arruïnar fàcilment" la carrera del seu superior al denunciar que se li ha insinuat sexualment. "La dada remet a la fraternitat entre els homes, que sovint senten més empatia per un denunciat que davant qui diu que ha patit un abús de poder, i a aquest mite que les dones són expertes a mentir i manipular", diu Aznar.

Malgrat tot, la investigadora aporta dues xifres que invoquen l’esperança. Una: que els joves són molt més sensibles davant aquest tipus de violències. I dues: que el 86% dels homes del sistema universitari no creuen que l’assetjament sexual es pugui acabar simplement quan la dona demana que es pari. O sigui, que la responsabilitat no recau en el que ella faci o deixi de fer.