Catalunya traurà més aigua dels rius

Les precipitacions intenses no arriben a les conques internes de Catalunya i l’entrada en emergència, el semàfor vermell de la sequera, s’acosta per als gairebé sis milions de persones que viuen en el sistema Ter-Llobregat (Barcelona i l’àrea metropolitana, el Maresme, els dos Vallesos, el Penedès, Girona), una zona que en aquests moments es troba en preemergència. Si no hi ha canvis, la fase d’emergència es declararà durant el mes de gener, quan els embassaments que proveeixen aquestes poblacions baixin fins al 16% de la seva capacitat.

El Govern, després de la reunió del Comitè Interdepartamental de la Sequera, va anunciar algunes modificacions en l’actual Pla Especial de Sequera (PES) que afectaran els municipis que passin a estar en fase d’emergència, previsiblement a partir del gener. Les més destacades són la reducció a la meitat dels cabals ambientals dels rius Llobregat, Ter i Muga i la limitació de les dutxes en vestidors de clubs esportius. Aquesta última mesura ha generat confusió perquè el Govern encara no n’ha aclarit els detalls.

Els cabals ecològics

Els cabals ecològics és la quantitat mínima d’aigua que, segons una normativa aprovada el 2020, ha de circular per cada riu per assegurar la vida en els hàbitats naturals fluvials. Com que aquest límit es flexibilitza fins a la meitat, hi haurà més aigua als embassaments. "Això permetrà retardar 136 dies l’esgotament de l’aigua als embassaments del Ter i el Llobregat i retardar 240 dies la fi d’existències al pantà Darnius Boadella (és al riu Muga)", va assegurar el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort.

Aquesta mesura pot tenir conseqüències per als ecosistemes. Per minimitzar-les, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) realitzarà una maniobra anomenada hidropunta. Consisteix a desembassar més aigua de la prevista dues vegades per setmana durant sis hores. La idea és que durant aquests moments puntuals, flueixi més aigua pel curs dels rius afectats per salvaguardar al màxim l’equilibri mediambiental.

Els canvis en el PES entraran en vigor quan es declari l’emergència, un escenari que en el dia d’avui ja afecta 37 municipis (la majoria a l’Alt Empordà). En alguns casos, el que està inclòs en el pla s’esmena i es flexibilitza, com passa amb els cabals ecològics, i en d’altres se serà més exigent, com passa amb les dutxes en activitats esportives.

Dubtes sobre els dubtes

L’emergència preveia prohibir el reg als camps de futbol i l’ompliment de tota mena de piscines. No obstant, finalment no es portaran a terme aquestes mesures. Sí que es podran omplir piscines d’ús públic o esportiu i sí que es permetrà regar els camps dels esports federats (gespa natural i artificial). A canvi, els clubs hauran de tancar les dutxes dels vestidors com a mesura compensatòria. "Es tracta de permetre que la gent continuï practicant esport, però promovent l’estalvi d’aigua, com ja es va fer durant la covid", va dir Mascort. És lògic suposar, per tant, que els clubs tancaran les dutxes dels camps, ja que necessiten continuar regant la gespa per mantenir l’activitat. La mesura afecta tant l’esport base i amateur com el professional, inclòs, per exemple, el primer equip del FC Barcelona.

De les paraules del conseller Mascort es va interpretar que es prohibiria l’ús de les dutxes en tots els centres esportius, però fonts de la conselleria matisen que en els clubs esportius o gimnasos sense piscina, les dutxes es podran utilitzar, tot i que el Govern no descarta revisar aquesta mesura més endavant i acabar tancant-les. De fet, no aclareixen si als gimnasos on les piscines tenen un circuit tancat d’aigua, i per tant no cal omplir-les, s’hauran de tancar o no les dutxes.

Estava previst que amb l’entrada en emergència només es permetés el reg dels arbres monumentals per garantir-ne la supervivència. Això se suavitza ara: es podran regar tots els arbres per evitar que morin.

Com ja va avançar EL PERIÓDICO, el Govern no permetrà que s’ampliïn les activitats econòmiques amb un consum d’aigua elevat. Això afecta granges, cabanyes ramaderes, hotels i indústries. "No prohibim que facin ampliacions, només ho retardem. Les empreses poden continuar amb els tràmits, però l’ampliació s’executarà quan deixem d’estar en emergència", va precisar Mascort. El Govern reconeix que no pot quantificar quanta aigua s’estalviarà amb aquesta mesura, ja que no se sap quines empreses pretenen fer ampliacions durant l’emergència.

Decisions difícils

Notícies relacionades

Arrels rastreja les targetes censals pel canvi de padró

Magda Casamitjana: "Els nens, de petits a grans, han de saber què significa fracassar"

Les dotacions màximes permeses (inclouen activitats econòmiques i tota la despesa de cada municipi, no només llars) per a la fase d’emergència que es declararà en les pròximes setmanes no es modifiquen. "Aquesta és la sequera més dura i profunda des que hi ha dades", ha insistit Mascort, justificant les noves mesures. "Són decisions difícils de prendre, repercuteixen en les activitats econòmiques i en la vida dels nostres rius, però la situació és molt complicada i greu. Cada dia tenim menys aigua i hem d’allargar la vida d’aquesta aigua". Amb tot, en els últims mesos, el consum dels habitants del sistema Ter-Llobregat s’ha reduït en un 12%, per la qual cosa Mascort ha felicitat la ciutadania i s’ha mostrat "agraït" per l’esforç.

Diverses entitats han mostrat el seu enuig per la decisió del Govern de reduir a la meitat els cabals ambientals per allargar les existències d’aigua als embassaments. Dante Maschio, portaveu d’Aigua és Vida, no entén que els perjudicats hagin de ser els ecosistemes: "Per salvar els interessos econòmics sempre pateixen els rius, i això, a mitjà termini, té impacte directe en el cicle de l’aigua". Jaume Grau, d’Ecologistes en Acció, va en la mateixa línia: "No n’aprenem.