Arrels rastreja les targetes censals pel canvi de padró

Una vegada emès el vot toca llençar a les escombraries tota la propaganda electoral, així com les targetes censals que informen cada ciutadà on li toca votar. Però a la fundació Arrels, especialitzada a atendre persones sense llar, estan fent el contrari: l’estan emmagatzemant. "És l’única forma que tenim per saber qui es veurà afectat per la reordenació del padró de l’Ajuntament de Barcelona. Anem a cegues", lamenta el director, Ferran Busquets. Les entitats socials afectades han començat a reunir-se per afrontar junts aquesta nova situació.

L’entitat té un centenar de persones empadronades a la seva seu. Van garantir així el padró social. Però ara el consistori ha canviat la gestió de l’empadronament sense domicili fix i les entitats socials ja no podran oferir aquest servei. Ara, els empadronats en entitats hauran de desempadronar-se i de tornar a empadronar-se. Per saber amb certesa qui són els afectats, Arrels no ha trobat cap altra fórmula que revisar tota la correspondència electoral.

Des de fa més de 30 anys, la fundació Arrels va ser habilitada per l’ajuntament com a domicili col·lectiu: la seva adreça serveix per empadronar persones vulnerables. Era la fórmula que, als 90 i als 2000, es va trobar per poder registrar al municipi les persones que vivien al carrer. En el mandat de Xavier Trias, el consistori va començar a aplicar el model de sense domicili fix per empadronar-los en equipaments municipals, com les seus de districtes o els serveis socials. El Govern d’Ada Colau el va reforçar, multiplicant per deu el nombre de registrats. Ara, l’equip de Jaume Collboni està reordenant-lo davant el fet que el padró sense domicili fix s’ha multiplicat per 10 des de 2016.

Notícies relacionades

El respir del Casal Infantil la Mina

"El meu fill petit decideix on hem d’estiuejar"

Els principals afectats per aquesta redistribució són set oenagés, entre les quals Arrels. L’ajuntament els ha enviat una carta en què els informa que ja no hi podran empadronar ningú més i que, a més, les persones que tenen empadronades hauran de tramitar de nou la seva sol·licitud. Si no, seran eliminades del cens.

"Cada any empadronem unes 10 o 15 persones, no més: en total en tindrem un centenar", explica Busquets. Són persones que viuen al carrer, en situació de deteriorament greu i de qui l’oenagé fa un seguiment constant. "Per a nosaltres, tot el que assumeixi l’ajuntament molt millor. El problema és que hi ha gent que no anirà a recollir la correspondència en serveis socials, que no té un seguiment suficient... Si estan empadronats aquí nosaltres ens n’assabentem i els podem ajudar", explica Busquets, que tem pel futur de totes aquestes persones. El seu repte, ara, és avisar un per un tots els empadronats per assegurar-se que fan de nou el tràmit i no perdin la seva ciutadania a Barcelona.