Si ets mare, has de veure aquesta sèrie

De tots els falsos mites que envolten la maternitat, un dels que provoca més rialles és el de «tenir un fill no em canviarà, continuaré sent jo mateixa». «Continuaré tenint vida laboral, social, cultural i sexual. Seré persona, no només mare». Quanta innocència i irrealitat destil·la aquest pensament. Les mares som mares, un gènere en si mateix.

«En els seus pitjors moments, la maternitat s’assembla a l’infern». Ho diu l’autora Rachel Cusk a ‘La feina d’una vida’, un assaig sobre la crua realitat que suposa criar i que continua sent tan lúcid i tan actual com quan es va publicar, fa 20 anys.

Un cop dones a llum i poses a les xarxes socials la tendra foto del teu nadó deixant clar com d’immensament feliç ets (pecat que cometem tots), ve la realitat. Ai, amiga. Amb la criança hem topat. Tot salta pels aires, tot vola en mil trossos, com ens explica la il·lustradora Amaia Arrazola a ‘El meteorito’, el còmic en el qual plasma la seva experiència com a mare.

Ser mare és morir-se d’amor, sí. I de por. És una maror en la qual sobrevius gràcies a moltes coses. L’humor, entre elles. Si acabes de donar a llum i estàs passant per aquests moments, tens una cita imprescindible amb ‘Això no és Suècia’ (‘Esto no es Suecia’) la nova sèrie de TV3 i RTVE Play els vuit capítols de la qual ja estan disponibles de manera gratuïta a la web de les plataformes. És, senzillament, brillant.

Rodada en català, castellà, anglès i suec, ha sigut guardonada amb el premi Prix Europa a la millor sèrie de ficció de televisió del 2023 i està nominada a millor sèrie de comèdia dels premis Feroz, que atorga la premsa especialitzada.

Aina Clotet és la cocreadora de la sèrie i codirectora, al costat de Mar Coll. També és la protagonista, mà a mà amb Marcel Borràs. Tots dos, que són parella a la vida real i tenen dos fills, donen vida a la Mariana i el Sam, pares de la petita Lia i el petit Max. Com moltes famílies, s’han adonat que la ciutat (en aquest cas, Barcelona, però podria ser qualsevol) no és el lloc ideal per criar. Decideixen mudar-se a una zona pròxima, un barri envoltat de muntanyes i senglars on la vida, presumptament, és més bonica i fàcil. Adeu al formigó i els embussos. Hola natura, vida de camp, i proximitat amb els veïns.

La Mariana està obsessionada amb una de les seves veïnes, la sueca. És la dona perfecta i la mare encara més que perfecta. Ha nascut en un país insuperable en tot, també en tot allò relacionat amb la criança. La Mariana, que carrega amb una motxilla emocional complicada després de viure una infància no precisament feliç, queda atrapada per la hiperexigència i es conjura per ser el que la seva pròpia mare no va ser amb ella: una mare feliç i meravellosa. Una mare sueca.

Res és perfecte

La sèrie avança i ens descobreix que res és perfecte. Ni Suècia, ni el poble, ni la parella, ni els fills, ni la casa de camp, ni la petita escola rural. Res és perfecte perquè, com bé ens recorda la creadora de la plataforma Madresfera, Mónica de la Fuente, «la maternitat i la paternitat és abraçar el caos».

Quantes mares se sentiran identificades amb la Mariana, que cada vegada que recull la seva filla de l’escola passa una mala estona. Lluny de ser la filla ideal, la petita Lia mossega, no obeeix, desafia tota l’estona, contesta malament i es taca la roba amb la salsa del bacallà davant l’atònita mirada d’un dels mestres.

Les mares del 2023 volem ser millors mares del que van ser les nostres. I la realitat ens dona una bufetada. Volem portar a terme una criança conscient, respectuosa i amb afecció (ja hem parlat molt d’aquest mantra) i topem amb un descomunal dolor d’esquena per portar els nostres petits a la motxilla portabebès i no en una (còmoda i pràctica) cadira de passeig. Organitzem escoles de pares perquè una terapeuta ens guiï perquè no sabem per on ens toca l’aire.

Amb tantes inseguretats, cometem el més gran dels errors: caure a les urpes de la hipermaternitat, el fenomen que tan bé ha disseccionat als seus llibres la periodista Eva Millet. Deixem de ser mares per convertir-nos en professionals de la criança. I caiem amb tot l’equip.

Els protagonistes d’‘Això no és Suècia’ moren d’amor pels seus fills. Però també ploren. Tenen por. Tenen ganes de fugir de casa i tornar a ser persones. Ganes de treballar com abans, vestir com abans i fer l’amor com abans.

Notícies relacionades

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Els sindicats de presons firmen un acord amb la Generalitat

Divertida, realista i gens petulant, la sèrie d’Aina Clotet hi toca de mig a mig. No és una sèrie més sobre la maternitat. És la sèrie. Una ficció que t’acompanya en una de les etapes més fonamentals de la teva vida, un guió que et diu que no estàs sola, que el que et passa a tu ens passa a totes. Uns protagonistes amb llums i ombres en els quals, assegurança, et veuràs reflectida.

Mariana, no estàs sola. Volem la segona temporada. JA.