La pressió per la selectivitat dispara l’ansietat a segon de batxillerat

Sense problemes previs de salut mental i alumna del batxillerat d’excel·lència (una modalitat més exigent implantada a Madrid i destinada a estudiants de ciències amb expedients brillants a l’ESO), l’Ana va trucar a la seva mare al sortir de l’institut. Entre llàgrimes, li va explicar com de malament que s’havia trobat. "No vull sentir-me així. Tinc por que es repeteixi. Sé que em tornarà a passar", li va dir. Conscient que la seva filla no havia experimentat els nervis típics de qualsevol estudiant davant un examen sinó un fort episodi d’ansietat, la mare la va ajudar a suportar el remolí físic i mental, i li va dir que si tornava a passar acudirien a un psicòleg.

"En lloc de fomentar les ganes d’aprendre, segon de batxillerat et treu les ganes d’estudiar. Només et ve de gust acabar-lo d’una vegada, agafar qualsevol feina i no tornar a obrir un llibre en tota la teva vida", es lamenta l’Ana. El seu cas no és aïllat. La simptomatologia ansiosa comença a ser un denominador comú de molts alumnes de segon de batxillerat. Es troben completament superats i angoixats per la pressió de treure una bona nota en el curs i després en la selectivitat.

Més estrès acadèmic

De fet, l’augment de la competitivitat escolar, apressada per la pujada de les notes de tall per accedir a la universitat, ha fet augmentar l’estrès acadèmic d’un 68% des del 2006, segons un informe recent de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A tot això no ajuda precisament el fet que l’última PAU –en què va debutar el nou model, més competencial i amb menys opcionalitat– registrés en totes les comunitats tret de Castella-la Manxa una baixada generalitzada del percentatge d’aprovats.

Queden poc més de sis mesos per a la selectivitat i els especialistes en salut mental ja noten un augment d’adolescents que truquen a les seves portes perquè no poden digerir la pressió pel rendiment acadèmic, especialment els que opten a estudis universitaris amb notes de tall molt elevades, com medicina i les enginyeries. "Senten que es juguen el seu futur. Els bloqueja la percepció d’una crisi i tenen por de no arribar", explica Èlia Sasot Ibáñez, psicòloga del centre mèdic Teknon. "A mesura que es vagi acostant la data de la selectivitat, augmentarà encara més el nombre de noies i nois que se senten bloquejats i necessiten ajuda per aprendre a regular-se emocionalment", afegeix.

La comunitat educativa reconeix l’existència del problema, les arrels del qual es remunten a l’ESO. "Els docents hem de fer autocrítica. L’alumnat no té estratègies eficaces d’aprenentatge, estudiar bé no és estudiar més sinó estudiar diferent", remarca el professor de secundària i investigador Juan Fernández, que posa èmfasi en la necessitat d’autoavaluar-se, prendre apunts a mà, elaborar resums, practicar amb simulacres d’examen i avaluar no els coneixements memorístics sinó els continguts que, de veritat, s’han comprès i après.

Autor d’En blanco, un assaig per ajudar els estudiants a focalitzar l’atenció, la memòria i la motivació per aprendre, Fernández destaca que un altre problema que converteix segon de batxillerat en un malson per a molts adolescents és un currículum acadèmic tan excessiu que resulta inabastable. El professor recorda als futurs universitaris que la selectivitat no els defineix i que les notes de tall responen exclusivament a l’oferta i la demanda, motiu pel qual demana a les autoritats augmentar les places a les universitats públiques.

Tenir dubtes i temors davant un curs tan exigent com segon de batxillerat i davant la selectivitat és perfectament normal. El problema, recorden les psicòlogues, és quan aquest estrès positiu s’enquista en el temps i va acompanyat d’un profund malestar psicològic que inclou por del fracàs i pensaments intrusius constants del tipus "no ho aconseguiré". Aquesta sobrexigència desemboca en desmotivació, por de la incertesa i del fracàs, falta de concentració, anticipació i esgotament, explica Sasot Ibáñez. "S’ha d’intervenir a temps per ajudar l’estudiant a interpretar aquesta simptomatologia, ensenyar-li estratègies de regulació emocional i tècniques de relaxació. L’objectiu és que modifiquin la seva conducta gràcies a l’adopció d’expectatives realistes i un pla de treball flexible i assumible que inclogui estudi, descans i oci", remarca la psicòloga.

Falta d’informació

Un altre problema seriós per als joves que faran el salt a la universitat és la falta d’informació rigorosa sobre salut mental. "Veuen TikTok i Youtube i s’autodiagnostiquen. Tinc xavals que entren a la meva consulta i em diuen: ‘Necessito medicació perquè pateixo TOC (trastorn obsessiu compulsiu)’", reconeix María Luisa Ferrerós, psicòloga infantojuvenil especialitzada en neuropsicologia. "L’estrès i l’ansietat són respostes naturals, és una activació del cervell i el cos que fa que actuïs i, per exemple, et posis les piles davant un examen.

Notícies relacionades

L’UME es desplega a Collserola per la pesta porcina

El nombre d’infeccions a Catalunya disminueix lleugerament

No obstant, molts joves es guien per les xarxes socials i identifiquen aquests nervis i taquicàrdies puntuals amb un trastorn psicològic", insisteix l’especialista, que acaba de publicar Ahuyenta tus fantasmas (editorial BoldLetters), un manual dirigit a joves per comprendre, prevenir i tractar les alteracions més comunes en la salut mental durant l’adolescència, com l’ansietat, les fòbies, els trastorns alimentaris o el TOC esmentat abans.

La psicòloga i divulgadora insisteix que l’ansietat i l’estrès només es converteixen en un problema quan ens paralitzen i bloquegen i ens impedeixen poder fer una vida normal. És a dir, el cas de l’Ana, l’alumna madrilenya amb qui hem començat aquest article, en l’examen de llengua. "Aquí és quan t’has de preocupar", acaba dient Ferrerós.