Àngels Fitó, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).: "És un mite absolut que la universitat sigui una fàbrica d’aturats"

Tot i que falten set mesos per a la selectivitat, hi ha estudiants de 2n de batxillerat que ja estan angoixats. N’hi ha que fins i tot no saben quin grau han d’estudiar. ¿Què és el que poden fer les famílies? ¿Com els poden ajudar?

Primer, desdramatitzant la decisió. Nosaltres, que monitoritzem la gent que es forma al llarg de la vida, sabem que sempre hi ha oportunitats de moure’s.

Si s’equivoquen de carrera, ¿no passa res?

No és equivocar-se. És començar un camí i acabar en un altre. La majoria de les persones que treballem no estem ocupades estrictament en les sortides professionals de la carrera que vam triar a 18 anys. Per això dic que cal desdramatitzar la decisió. El que sí que faria és sotmetre’m a una anàlisi conscient per conèixer-me bé, saber en què soc bona i quines són les meves habilitats.

Més consells, sisplau.

Si no tens gaire clara una vocació, busca carreres més generalistes. Quan avancis en els estudis, seràs capaç d’identificar camins acadèmics que et sedueixin més. Si ens plantegem un itinerari al llarg de la vida, pots fer tantes voltes com vulguis. En conclusió: tranquil·litat i comença pel que et fa més il·lusió i que hi tinguis traça.

¿Com podem esquivar la temptació d’aconsellar a un fill que faci un grau amb què podrà trobar més fàcilment feina tot i que no li agradi abans que una altra titulació que li encanti però que tingui un accés més complicat al món laboral?

Abans que un estudiant hagi de triar entre la vocació i la rendibilització del que estudia, hi ha un procés que normalment ens saltem i consisteix en una reflexió profunda per tenir prou informació i ser molt més conscient en el moment de prendre la decisió.

¿A què es refereix?

Podem pensar que un programador informàtic es guanyarà molt bé la vida quan la realitat és que la intel·ligència artificial (IA) els desplaça. Contràriament, podem pensar que un filòsof anirà a l’atur, però atresora un conjunt de competències que escalen posicions en el mercat de treball. En comptes de tenir una visió tan finalista de l’educació, i més a 18 anys, hauríem d’entendre que només és un punt de partida. Les professions vinculades amb la tecnologia tenen més trajectòria professional que les humanitats, però això no vol dir pas que no puguis tenir una oportunitat positiva si estudies humanitats. La solució ideal és entendre que qualsevol formació combinada amb la tecnologia és la que té més possibilitats de trobar feina.

Moltes veus asseguren que, després de la facultat, espera l’atur. ¿S’equivoquen?

És un absolut mite que la universitat sigui una fàbrica d’aturats. Tota l’evidència científica demostra que un titulat de màster cobra més que un de grau, un de grau cobra més que un d’FP, i un d’FP cobra més que un que no tingui FP. També és absolutament fals que la universitat pública formi en ocupabilitat més malament que la privada. No és veritat. Si venem aquest concepte, destruirem l’ascensor social i l’equitat i tindrem estudiants de primera i en tindrem de segona.

El panorama universitari està bastant agitat. Les universitats públiques de Madrid han convocat una vaga de dos dies...

Estem en un context en què conflueixen molts factors. Per començar, l’infrafinançament crònic de les universitats, lluny de percebre aquest 1% del PIB que fixa la llei universitària (LOSU). Vivim, a més, en un entorn complex i canviant que provoca incertesa i angoixa. Com a debat de fons també hi ha la mercantilització del sistema universitari, que posa contra les cordes el sistema universitari públic.

Madrid va anunciar un recurs davant el reial decret d’universitats del Govern que endureix els requisits per als campus. ¿Què n’opina vostè?

El pitjor que podem fer és convertir els campus en un instrument polític que es llancen els uns i els altres. És una mala estratègia política i un mal servei als ciutadans. La normativa de l’Executiu vol cobrir una anomalia flagrant del sistema universitari espanyol: que els informes de les agències de qualitat no siguin vinculants, una cosa que no passa a cap país d’Europa. Tampoc a cap país hi ha aquesta proliferació de centres privats. I anomenem universitat actors que no compleixen les mínimes regles del joc. Això és enganyós i és dolent.

Aquest entorn complex inclou un mercat laboral uns mica incert. ¿Com s’adapta l’educació superior per donar-hi resposta?

En el cas de la UOC, partint de la nostra singularitat. Com a universitat que està centrada en l’estudiant que es forma al llarg de la vida, el nostre repte és acompanyar estudiants amb perfils heterogenis en edat, procedència, expectatives, experiència formativa i professional.

¿La IA prendrà feina als universitaris?

Les universitats hem de posar el focus en el perfil competencial que han de tenir els graduats. Qui prendrà feina no serà pas la IA sinó qui siguin experts en aquesta IA. Hem de garantir que els nostres alumnes puguin competir en aquest mercat laboral i, alhora, saber-ne fer un ús responsable, ètic i conscient.

Els campus ja no són solament uns espais per a nois de segon de batxillerat. L’educació superior busca uns nous alumnes entre professionals veterans que s’han de reciclar.

La caiguda de la natalitat, la transició digital i energètica, l’impacte de la tecnologia... Hi ha molts condicionants que fan que el debat sobre la formació universitària es desplaci dels estudiants de primera titulació cap als que es formen al llarg de tota la seva vida. Això canvia el paradigma educatiu. El repte és connectar de la millor manera possible els continguts i els currículums amb les necessitats personals de cadascun dels estudiants i les necessitats de mercat laboral.

Però les microcredencials són unes desconegudes.

Notícies relacionades

L’UME es desplega a Collserola per la pesta porcina

El nombre d’infeccions a Catalunya disminueix lleugerament

El problema és que s’ha dissenyat una estratègia que es basa en el producte i el focus hauria de ser qui fa aquesta prescripció i per a què. És a dir, no solucionarem la formació al llarg de la vida posant més titulacions curtes a disposició de l’estudiant. Aquest és el projecte de la UOC que hem anomenat Insignia: què tens, què saps, quina validesa té el teu perfil competencial i quina formació et permetrà connectar la teva ocupabilitat actual amb les necessitats del mercat de treball. Aquí la IA és una altra gran oportunitat.

n