Per què el sexe cau en picat a partir dels 45 anys: «Estrès i cansament es mengen el desig»

El 75% dels espanyols tenen parella (convisquin o no). La majoria estan junts des de fa entre 10 i 20 anys i estan «molt units emocionalment». Així ho revela l’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), del març del 2023, que, en canvi, no pregunta sobre la freqüència de les relacions sexuals. Només hi ha un apartat en el qual el 5% dels enquestats asseguren tenir «una relació afectiva sense sexe».

No hi ha estadístiques oficials i fiables sobre el nombre de vegades que els espanyols fan l’amor. I tot i que n’hi hagués, les expertes en psicologia i sexualitat asseguren que no serien útils. «Si parlem de sexe, el concepte ‘normal’ no és sa. ¿Què és normal? La sexualitat oscil·la al llarg de la vida, de la setmana i gairebé del dia. Tenir-ne menys ganes no ha de ser necessàriament un problema ni significa que et passi res dolent. Es pot fer l’amor dues vegades al dia i ser una parella desastrosa o fer-ho dues vegades a l’any i ser una parella feliç», respon Mamen Jiménez, psicòloga, sexòloga i autora de ‘Contigo. Cómo tener una relación sana sin mitos y con mimitos’ (Lunwerg).

El ritme actual de vida

A falta de dades oficials, sí que hi ha una realitat palmària que es detecta en les consultes de psicoteràpia. «El ritme de vida actual, que inclou horaris laborals extenuants, preocupacions econòmiques i cura de fills no permet espai personal. És a dir, amb prou feines hi ha lloc per a la sexualitat», sentencia la divulgadora.

«L’estrès, el cansament, la logística diària i la càrrega mental es mengen l’espai del desig, que, a més, no és una cosa que ens ve de sobte sinó el resultat d’una cosa que fem de manera activa», afegeix Laura Morán, psicòloga, sexòloga i autora de ‘Perfectamente imperfectas. El secreto para que tu relación de pareja funcione’ (Destino).

La falta d’activitat sexual no ha de ser necessàriament un problema, tret que hi hagi asimetria. És a dir, un membre de la parella vol tenir més contacte físic, i l’altre, no. John Gottman, psicòleg, investigador i un dels experts internacionals més importants en relacions humanes, va sentenciar que set de cada deu conflictes que sorgeixen en una parella són irresolubles. «Les parelles exitoses no ho són perquè no tinguin problemes, sinó per com els aborden i com es comuniquen per trobar la manera de conviure amb aquests desacords», aclareix Morán.

Les etapes de les relacions

Les psicòlogues i sexòlogues recorden que l’amor evoluciona, fluctua i passa diverses fases. Les dues primeres, que es caracteritzen per una pujada d’energia, són l’atracció i l’enamorament. «La connexió sexual no sol faltar en l’enamorament, que és un estat emocional transitori que dura entre 12 i 18 mesos. I encara sort. Si no fos així, l’espècie humana no hauria evolucionat mai, perquè ens tornem bastant inútils», explica Morán.

A mesura que passa el temps, continua la divulgadora, les emocions canvien i es transformen en un amor més durador o profund o bé deriven cap al desamor al comprovar que després de l’enamorament no hi ha res més.

En l’etapa de l’amor madur, «tot el que puja baixa», explica, amb humor, Jiménez. «L’estímul ja no crida tant l’atenció i no genera una resposta tan potent. A més, l’amor és una cosa que anem cultivant, no s’alimenta de l’aire, es nodreix del que fem i requereix manteniment», afegeix.

Desterrar mites sobre el sexe

Les expertes adverteixen de la importància de desterrar mites inabastables. El primer, el de l’amor romàntic: intens, incondicional, exclusiu i de llarga durada. El mantra que, ‘si ens estimem, volem tenir sexe tota l’estona’ és fals. El mateix passa amb un altre eslògan: el normal és fer-ho un determinat nombre de vegades a la setmana. «La paraula ‘normal’ no s’aplica aquí. Si hi ha una àrea en què hi ha variabilitat al màxim és aquesta. Comparar-se amb altres parelles no serveix de res, perquè són éssers humans diferents, amb relacions diferents. A més, en tot el que té a veure amb el sexe, la gent menteix més que parla», conclou l’autora de ‘Contigo’.

Què entenem per sexe

El sexe és desitjable, però no és una necessitat vital, com menjar o respirar. Tampoc és essencial perquè una relació funcioni. Tot i això, Morán afegeix un matís important: «Primer cal plantejar-se què entenem per sexe. Tradicionalment, reduïm sexualitat al sexe i el sexe als genitals. Però el rellevant no són les relacions sexuals en si mateixes, sinó el que implica per al vincle el fet de tenir-ne».

Notícies relacionades

Els petons que la pandèmia ens va robar

Torna a casa el marroquí confós amb un buscat narco

«¿Es pot viure sense sexe? Per descomptat, però ¿per què voldries renunciar a una cosa que no només és gratis, sinó també beneficiosa i saludable? Mantenir relacions amb la teva parella significa compartir complicitat, comunicació i plaer. Per aquesta raó, sigui en la freqüència que sigui, és important que no el malgastis», aclareix la terapeuta familiar i de parella.

L’amor no ho pot tot

Un altre mite que les psicòlogues animen a esfondrar és el de l’omnipotència de l’amor. L’enquesta de CIS revela que més de la meitat dels espanyols estan d’acord amb l’expressió «el veritable amor ho pot tot». Error. «Res pot amb tot, res és infal·lible. L’amor és necessari però no n’hi ha prou, s’ha de construir. Si creiem en l’omnipotència de l’amor, quan apareguin dificultats, que apareixeran, ens ensorrarem», conclou Jiménez.