La meitat de les facultats ofereixen ja formació dual

La formació dual universitària –combinació d’estudis a l’aula i en una empresa– era fins fa poc una gran desconeguda als campus. Les titulacions duals es donaven exclusivament en el sistema universitari basc i també eren presents en algunes facultats, com la Universitat de Lleida i la d’Almeria. En l’actualitat, aquesta modalitat –que no té res a veure amb les pràctiques curriculars– continua en estat embrionari, però va agafant cada vegada més força.

La meitat de les facultats compten ja amb una titulació dual, 12 punts percentuals més que el 2024. En només un any, els graus duals –sobretot els de l’àmbit de les enginyeries– han augmentat un 25% al passar de 72 a 90. En el cas dels màsters, l’augment ha sigut de 51 a 66. Així ho constata un informe promogut per la Fundació Bertelsmann i la Conferència de Consells Socials de les Universitats Espanyoles, amb Mondragon Unibertsitatea i la Fundación Conocimiento i Desarrollo (CYD).

Presentat ahir a Madrid, l’estudi confirma que Catalunya ha reforçat la seva aposta per l’ensenyament superior dual i es converteix en el tercer territori amb més titulacions duals, només superada per Euskadi i Andalusia. El 2025 s’hi han sumat la Universitat de Barcelona (UB), la de Girona (UdG), la Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Oberta de Catalunya (UOC), que no tenien titulacions duals registrades en el primer informe específic de Bertelsmann, publicat el 2024.

Malgrat l’augment significatiu i continuat de titulacions duals, que milloren l’ocupabilitat dels estudiants, no som davant d’uns estudis generalitzats. Només representen l’1,6% de les titulacions ofertes en el sistema universitari espanyol.

"Les universitats han pres consciència de la necessitat urgent d’acostar-se més al teixit productiu. Les empreses veuen en la formació dual universitària una eina clau per accedir a talent jove i ben format. Hi ha dades, encara molt escasses però indicatives, que demostren la relació directa amb una inserció laboral més primerenca", va explicar durant la presentació la directora de la Fundació Bertelsmann, Carmen Sebrango.

No són pràctiques

A diferència de les pràctiques curriculars (que tenen més caràcter formatiu que laboral), en la formació dual universitària (FDU), l’empresa o entitat col·laboradora participa junt amb la facultat en l’elaboració de part del pla d’estudis. La remuneració és obligatòria i el temps que l’alumnat passa en l’empresa formant-se és bastant més. "La connexió directa dels alumnes amb el món empresarial fa que aquests es trobin més capacitats per enfrontar-se als desafiaments de les transformacions socials, tecnològiques i econòmiques en el mercat laboral", destaca l’informe. Titulat Radiografia de la formació dual universitària a Espanya 2025, l’estudi confirma que el nombre de graus duals ha registrat un augment del 25% (de 72 a 90), i en els màsters és del 29% (de 51 a 66).

Actualment, 11 comunitats autònomes ofereixen estudis universitaris duals. Euskadi és, amb diferència, el territori amb més titulacions d’aquest tipus (36 graus i 21 màsters), impulsat sobretot per l’aposta de Mondragon Unibertsitatea, una de les pioneres en aquest model. Cas únic a Espanya, Mondragon no és pública, però tampoc privada. És una cooperativa (els seus amos són els seus treballadors) i no té ànim de lucre.

Notícies relacionades

Salut espera que el pic del virus arribi a Catalunya entre aquest cap de setmana i Nadal

El protocol comú contra la grip aconsella la mascareta

Les universitats andaluses presenten de la mateixa manera un fort compromís amb la dualització, amb un total de 33 graus i 17 màsters. Entre aquestes destaca la Universitat d’Almeria, campus precursor del model. El creixement també és notable a Catalunya gràcies a la Universitat de Lleida (UdL), pionera del model, actualment implantat en sis graus i vuit màsters.

La millora de l’ocupabilitat és, segons l’informe, un dels objectius i beneficis principals de la FDU, considerada com "una eina estratègica" per reduir la bretxa entre la formació acadèmica i les necessitats del mercat laboral.