4
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

¿Com és un desert submarí? Per entendre-ho, es pot recórrer als paisatges de les clàssiques pel·lícules de l’oest. Cal imaginar un típic desert americà, ple de cactus i sense cap altre tipus de vegetació. Però al mar, els cactus són eriçons i les dunes, roques pelades. Aquests blancalls cada vegada són més habituals en aigües mediterrànies, segons han confirmat investigadors del CEAB-CSIC (Centre d’Estudis Avançats de Blanes).

Els deserts submarins representen tan sols una de les múltiples llums d’alarma que s’estan encenent. La crisi climàtica avança molt de pressa i a Observadors del Mar ho comproven en cada una de les seves inspeccions. En total, ja hi ha 5.489 voluntaris (sis anys enrere no arribaven als 1.500) que acumulen més de 22.000 dades registrades, que després avalen els científics.

Un desert submarí. /

El Periódico

«La ciència no es pot quedar als centres de recerca. Necessitem eines potents i la ciència ciutadana ho és», considera Marc Garrabou, coordinador d’Observadors del Mar. Científics, bussejadors aficionats, pescadors i amants del mar aporten dades que han de servir per millorar la conservació de tota la costa espanyola.

Per a Ignacio Torres, subdirector de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica, és clau barrejar la ciència amb la participació: «Així és més senzill sensibilitzar la gent sobre els problemes i, a més, podem generar un diàleg entre diversos sectors. Des de la pesca fins al turisme». Algunes de les evidències recopilades són realment preocupants.

Conills i deserts

Milers de boscos submarins agonitzen. Amb les altes temperatures fora del normal, espècies invasores herbívores colonitzen zones desconegudes, fins aleshores més fredes. Un bon exemple són els ‘Siganus luridus’ o els ‘Siganus rivulatus’ (peix conill, els diuen). ¿Per què ‘peix conill’? Perquè, a més de desplaçar les autòctones, aquestes espècies devoren les algues a tota velocitat i converteixen les roques en blancalls. La sobrepesca tampoc hi ajuda, ja que redueix a la mínima expressió alguns depredadors (sargs, orades) que regulen les poblacions d’herbívors autòctons, com les salpes (són com les vaques del mar) i els eriçons, que també mengen algues. «Quan algú ens adverteix que s’ha detectat un desert submarí, ens desplacem fins allà i l’analitzem», detalla l’investigador del CSIC Jordi Boada. Són ecosistemes que perden la seva funcionalitat i biodiversitat.

Flors de posidònia. /

CEAB-CSIC

Floració inusual

Les prades de posidònia se solen reproduir de forma no sexual. No obstant, amb les altes temperatures, a la tardor, s’han observat episodis massius de floració. Maria García, tècnica del CEAB-CSIC, precisa que aquest fenomen consisteix en un esforç extra per part de la planta: «Encara no sabem quines conseqüències tindrà aquest dispendi energètic, però és possible que molts fruits es perdin i que la recolonització per reproducció no sexual no sigui tan exitosa, per l’estrès patit». Aquestes prades conformen ecosistemes protegits. Encara no se sap com poden afectar les baixades sobtades de temperatura, com la que s’està vivint aquests dies.

Un mascle de peix verd, fadrí (‘Thalassoma pavo’). /

El Periódico

Tropicalització

L’escalfament dels oceans està tropicalitzant les aigües mediterrànies. Observadors del Mar ho han confirmat amb albiraments poc habituals que s’estan normalitzant. Un exemple és el peix verd. Abans, costava de localitzar al golf de Lleó, al nord de Catalunya, perquè preferia aigües més càlides. Ara, en canvi, es troba a gust en aquesta zona. «Les comunitats s’estan reordenant. Els peixos d’aigües càlides es desplacen cap al nord, i els peixos d’aigües fredes baixen a més profunditat», explica Boada. El peix verd és autòcton del Mediterrani, com la tortuga careta, que ara nia amb facilitat al llevant espanyol. Però alhora, apareixen espècies invasores procedents del canal de Suez, com per exemple el peix lloro, que ja s’ha vist en aigües balears.

Un observador pren notes sobre peixos a Tossa de Mar. /

CEAB-CSIC

Mortalitat

Els voluntaris de 475 entitats que participen en el projecte també avisen quan identifiquen mortaldats massives. Està passant amb les gorgònies vermelles. En els últims censos realitzats, es van observar complicacions per al 90% de les poblacions d’aquest coral. Les esponges són un altre organisme que pateix les altes temperatures i les onades de calor a sota del mar.

Algues filamentoses recobrint una gorgònia. /

Martí Vilanova
Notícies relacionades

«És clau documentar-ho tot», diu Garrabou. Marc Rius, director del CEAB, afirma que aquest programa és un dels més importants, perquè combina la preservació de la biodiversitat amb la sensibilització.

Com col·laborar-hi

Per participar-hi, només fa falta entrar a la web ‘Observadors del Mar’ i registrar-s’hi. Qualsevol observació s’ha d’introduir a la web amb una fotografia i una referència geogràfica, que els científics confirmaran i afegiran al repositori de dades, que s’analitza per aconseguir objectius dels diferents projectes. N’hi ha alguns centrats només en algues invasores, d’altres en meduses, d’altres en deserts submarins... En total, 17 línies d’investigació en les quals es treballa gràcies a les observacions de voluntaris. No és necessari ser un especialista ni saber identificar totes les espècies per ser un observador del mar, recalquen els líders del programa.

Dos observadors detecten efectes del canvi climàtic al Mediterrani. /

El Periódico