Multat amb 100 euros per gravar una cria de tortuga marina a Begur

La denúnica a què ha tingut accés EL PERIÓDICO assegura que Atienza va pertorbar els individus nounats perquè els va gravar amb una càmera subaquàtica que tenia flaix. No obstant, l’instructor, que va ser el càmera professional del programa de TV-3 ‘Thalassa’, ho nega rotundament. «El flaix s’utilitza de vegades per a les fotos. Jo només vaig fer vídeos», afirma. Malgrat això, un regidor de l’ajuntament de Begur va comunicar als rurals que va veure la llum del flaix. Atienza avisa que és impossible: «Només fa falta mirar els vídeos i veure com estan gravats».

En el text de la sanció enviada per part de la conselleria d’Acció Climàtica s’explica que Atienza no disposava de l’autorització necessària. «A mi ningú em va advertir que necessités cap permís. A l’aigua hi havia altres persones nedant amb ulleres de submarinista. És cert que jo estava realitzant ‘snorkel’ amb la meva càmera i vaig gravar les tortugues, però no hi havia cap cartell que prohibís l’accés a l’aigua ni res semblant», detalla l’autor del vídeo.

View this post on Instagram

A post shared by Jordi Atienza (@jordiatienza)

L’avís li va arribar dies més tard quan va pujar una imatge a Instagram. Atienza va rebre una trucada dels agents rurals: «Em deien que havien vist la imatge, procedent d’un ‘frame’ del vídeo. Em va cridar l’atenció que em seguissin en aquesta xarxa social». L’acta es va aixecar un dia després, a partir de la imatge a Instagram. Explica que ha realitzat fotos d’animals marins protegits en moltes ocasions. «Sempre ho faig amb respecte, des d’una distància prudencial. Em dedico a això. Ni em passaria pel cap tocar la tortugueta».

«És una contradicció»

El curiós del cas és que aquell matí a la platja hi havia una gran expectació. Les cries de tortuga careta, de manera natural, després d’haver sortit dels ous, solen anar cap a la platja per començar la seva vida en alta mar a la nit. En aquest cas, com que els tècnics del CRAM havien retirat alguns ous del niu per criar-los en captivitat, es van alliberar a les set del matí. Personal de l’ajuntament i molts veïns s’amuntegaven allà per observar el recorregut de les tortugues cap a l’aigua. Diverses persones les van tocar, fins i tot un regidor va sostenir-ne un exemplar.

«Em crida l’atenció que amb l’espectacle mediàtic que s’organitza estiguin preocupats perquè una persona ha gravat amb distància i respecte els animals», opina Atienza, referint-se al fet que ningú el va advertir de la suposada prohibició. A l’aigua, no només hi havia banyistes: «També estaven les desenes de barcos que poden fer mal a les tortugues, com es veu a la imatge».

Atienza ja ha presentat al·legacions per no pagar la multa. Recorda que altres persones van nedar amb les tortugues de manera respectuosa i insisteix: «No vaig causar cap molèstia ni vaig impedir el seu lliure moviment tallant-los la trajectòria. A més, no vaig utilitzar flaix ni vaig realitzar una immersió, cosa que implica un equip de busseig, sinó que només em vaig submergir amb aletes, màscara i un tub». Afegeix que la finalitat del seu vídeo és divulgar sobre l’espècie i conscienciar sobre la importància de protegir-la.

Notícies relacionades

Cinc coses que pots fer a casa per no contribuir a la crisi de la biodiversitat

Linxs, ossos i llúdrigues, l’excusa per recuperar els ecosistemes al complet

A més, constata que neda freqüentment a Begur, fent ‘snorkel’ i prenent imatges submarines de la biodiversitat subaquàtica de manera habitual. Destaca també que ha fet diverses xerrades sobre submarinisme sostenible i respectuós, per la qual cosa no entén la sanció sense avís previ ni cap advertència.

Les cries de tortuga careta tenen una taxa de supervivència molt baixa. Per aquesta raó les postes són d’una gran quantitat d’ous, perquè un percentatge molt alt no arribarà a l’edat adulta. No obstant, no són un animal en perill d’extinció, tot i que sí una espècie protegida. Com que a la costa catalana encara és poc habitual veure moltes postes (aquest any ha sigut rècord), el CRAM i la Generalitat organitzen un dispositiu per «fer viable» l’èxit de la posta. Aquest procediment ha sigut criticat per diversos científics.