El Govern aspira a estrenar la seva plataforma pública de serveis de mobilitat a finals del 2025

Nova data clau en l’agitat món de la T-mobilitat. El títol de transport, que el 2024 ja hauria d’estar implementat a tot Catalunya, donarà peu a finals del 2025 a una nova plataforma pública integrada de serveis de mobilitat (PIM). El Govern acaba de convocar, a través de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), un concurs públic per establir les bases tècniques d’aquest nou aplicador, amb què els viatgers podran crear un itinerari porta a porta agafant diferents mitjans de transport. Primer a Barcelona, i amb el temps, a tot el territori. Això inclourà els sospitosos habituals, com el tren, el bus i el tramvia, però també s’hi sumaran totes les llicències públiques vinculades a la mobilitat que estiguin operades per privats.

Un exemple pràctic. En el futur, a través d’una sola aplicació i un únic títol de transport, una persona que vingui a Barcelona des d’Olot, Reus o Figueres podrà agafar un bus interurbà des de casa (o tren, en el cas de disposar d’estació) i després passar al metro, el bus o el sharing per arribar al seu destí. Tot, d’una manera intel·ligible i senzilla, sense canviar de plataforma; un porta a porta multimodal amb una sola contractació (des de la planificació fins al pagament del servei). Sempre que sigui transport d’origen públic, tot i que el mateix concurs estableix en les bases que en un futur s’hi podrien «afegir serveis privats». D’aquesta manera, diu l’ATM en la seva licitació, «s’acostarà el transport públic a més persones, s’incrementarà la cobertura del servei i es reduirà el cost per desplaçament.

Primer, prudència

Pere Torres, director de l’ATM des del febrer del 2016, s’ha convertit en un expert en suflés. A desinflar-los, per ser concrets. No és que sigui un pessimista públic ni un home pessimista, ni de bon tros, però va fitxar amb la idea de tallar gairebé immediatament la cinta inaugural de la T-mobilitat i el títol de transport encara viu, set anys després, amb el cordó umbilical a sobre. És, així les coses, un home que ha caigut a la marmita de la prudència.

En conversa amb aquest diari, explica que tot està en «una etapa molt inicial», i que aquesta plataforma utilitzarà les dades de la mateixa T-mobilitat per, en un futur, «integrar altres serveis públics». Assegura que no hi ha calendari, però el mateix concurs és molt clar a la pàgina 62 de les prescripcions tècniques: «La plataforma pública integrada de serveis de mobilitat ha d'estar completament operativa el 31 de desembre del 2025». El que sí que és cert és que falta molt per decidir, ja que el que es licita ara és la base tecnològica, deixant al marge el futur acord amb operadors o les decisions tarifàries.

L’ATM va fer els primers passos formals el 30 d’octubre al treure a concurs l’«assistència tècnica per a la realització de tasques de suport per al seguiment i control dels treballs de disseny, desenvolupament, implantació i manteniment» de la plataforma. El pressupost base de licitació, per a dos lots, és de gairebé 450.000 euros i les empreses interessades han de presentar les seves ofertes abans del 14 de novembre.

Els antecedents

Notícies relacionades

TMB va superar a l’octubre per primera vegada els 60 milions de validacions en un mes entre metro i bus

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Serà la següent fase natural de la T-Mobilitat una vegada la integració tarifària, tal com va anunciar el Govern fa un parell de setmanes, hagi arribat a tot el territori català. Faltarà, també, aplicar el cobrament per distància que faci oblidar el vetust sistema de corones. En el dia d’avui, al marge d’aquestes tasques pendents, els viatgers no disposen d’una plataforma en la qual informar-se, reservar i pagar serveis de transport públic. Cada operador té la seva pròpia web, tot i que hi ha aplicacions, com el Dōcō de Renfe, a més de Google, que permeten traçar rutes en funció del preu, la rapidesa o la sostenibilitat. També, en el cas de Barcelona, TMB aglutina l’oferta de metro i bus de la ciutat, AMB Mobilitat té serveis metropolitans i l’aplicació Smou reuneix els serveis de Bicing, taxi, zona verda i blava i aparcaments de BSM. Però falta el que els anglesos anomenen el ‘big picture’; la mirada àmplia, de llarg abast. Global. És en aquesta lliga, la de crear una autèntica malla catalana de transport públic, on aspira a jugar la plataforma de l’ATM.

¿Però on es posarà la frontera? ¿Què entrarà dins de la PIM? Torres explica que la idea, tot i que després s’obri la porta a iniciatives 100% privades, és incorporar «els serveis públics», cosa que inclouria, prossegueix, les llicències públiques que explotin concessionaris privats. Té lògica, tenint en compte que la mateixa T-mobilitat té al darrere un conglomerat d’empreses privades. Difícil llistar-ho tot, però la plataforma inclouria tota l’oferta de Rodalies i Ferrocarrils, els busos interurbans i urbans, els funiculars, els tramvies, els taxis, els sistemes de bici compartida i les llicències municipals de ‘sharing’ (motos i bicis, en el cas de Barcelona). D’aquesta manera, la T-mobilitat passaria a ser el noi per a tot del transport públic a tot Catalunya, cosa que evitaria els problemes de compatibilitat de bitllets i tarifes que existeixen ara per ara.