Un jutjat investiga un incendi a Manresa originat per l’electrocució d’un ocell

Aquest diàleg entre la companyia i la Generalitat, coincideix amb la recent decisió del jutjat de Vic –que instrueix la causa per la mort d’aus electrocutades en les esteses i pals elèctrics– d’ampliar la seva investigació. La jutge ha inclòs en les indagacions l’incendi forestal que es va originar el juliol del 2022 i que va cremar 46 hectàrees a Manresa. Les flames van arrasar bosc, camps de cultiu i fins i tot un hivernacle. La gran fumarada va originar el confinament de vivendes i es va ordenar l’evacuació temporal de 15 empreses del polígon.

Els agents rurals van comprovar que el foc havia començat amb l’electrocució d’un aligot comú que va caure embolicat en flames i va estendre el foc pels voltants. Ara el jutjat oferirà als perjudicats per l’incendi la possibilitat de personar-se en la causa per fer les reclamacions que considerin pertinents. En la seva investigació, la jutge conclou que la companyia continua sense adoptar prou mesures que evitin la mort d’aus.

Responsabilitat penal

A més de l’incendi, el jutjat inclou en la instrucció les dades dels agents rurals que comptabilitzen les aus mortes en els últims anys en línies elèctriques sense mesures per evitar les electrocucions. En aquest procés, s’han anat sumant les aus que han mort des d’abril del 2021, quan es va incoar. Les últimes incorporacions són els més de 60 ocells morts a Osona al llarg d’aquest any. Osona, junt amb el Pla de Lleida, és una de les zones de Catalunya on més morts d’avifauna es produeixen per aquesta causa.

El jutjat de Vic va obrir les diligències judicials arran de la querella pionera que va presentar el fiscal de Medi Ambient de Barcelona Antoni Pelegrín per delictes ecològics contra la companyia Endesa, així com contra sis directius, per la mort d’aus electrocutades al posar-se en torres o cables de distribució a la província de Barcelona.

La fiscalia va atribuir als encausats el fet d’haver incomplert les normes legals que els imposen l’obligació de mantenir les xarxes elèctriques en condicions tècniques adequades i sense danyar o posar en perill la fauna i el medi ambient en general». La querella detallava l’electrocució a la província d’espècies protegides, com la cigonya blanca, l’aligot comú, l’àguila marcenca, l’astor i el duc, entre d’altres.

Amb el simple gest de desplegar les seves ales, les aus poden rebre una descàrrega elèctrica. Les indagacions se centren a aclarir si es vulnera el reial decret que fixa les mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i l’electrocució en línies elèctriques. En el cas de Catalunya, el 2012 la Generalitat va establir les xarxes d’alta tensió que no s’ajustaven a les prescripcions fixades i donava un termini per corregir les deficiències.

«Insuficient»

Molts d’aquests incidents es produeixen en zones protegides, i en aquests llocs, és el departament de Polítiques Ambientals, dirigit per Marc Vilahur, que ha d’invertir perquè Endesa actuï. Vilahur, en declaracions a EL PERIÓDICO, admet que el conveni podria ser «més ambiciós»: «És positiu que existeixi perquè ens permet abordar el problema i incidir, però no és una mesura suficient per resoldre la problemàtica». Vilahur afegeix que Endesa podria «augmentar les reparacions» dels suports de torres elèctriques.

Notícies relacionades

Un problema en augment: ¿per què no et pots banyar als llacs d’alta muntanya?

La massificació dels espais protegits s’acosta al seu límit a Catalunya: «Van al riu amb gandules i flotadors»

A l’actual conveni, Endesa és qui proposa quantes torres adaptarà. A partir d’aquest número, Acció Climàtica acota les prioritats. Fonts d’Endesa destaquen que des que es va firmar un conveni de col·laboració amb la conselleria ja s’han portat a terme més de 2.000 actuacions, reformant i modificant la xarxa amb elements de protecció. No obstant, si es continua treballant al ritme actual, es necessitarien gairebé 100 anys per arreglar totes les torres elèctriques de Catalunya. El 90% de les línies estan en mans d’Endesa, no obstant, hi ha unes altres 30 empreses que s’encarreguen de la distribució d’electricitat a Catalunya.

En el procés judicial obert, els alts càrrecs d’Endesa imputats ja han declarat, però s’està pendent de noves diligències davant l’ampliació de les indagacions, ja que des de la data en què es va interposar la querella s’han produït més morts d’animals al xocar contra cables de distribució o al posar-se en torres. Per tant, no es descarta que altres responsables de l’elèctrica hagin de comparèixer de nou. Això, mentre comencen les converses per abordar un conveni més ambiciós.