El 20% de les víctimes de ‘bullying’ i el 17% dels agressors s’han intentat suïcidar

«¿Has intentat alguna vegada treure’t la vida?» Davant aquesta pregunta, el 7,5% de l’alumnat de secundària de tot Espanya respon afirmativament, amb grans diferències entre les noies (gairebé el 10%) i els nois (5%). El percentatge d’intent de suïcidies dispara entre els estudiants dels dos sexes que són víctimes de ‘bullying’ (20,4%) i també entre els que són agressors (16,8%). Així ho revela l’Estudi sobre l’assetjament escolar i ciberassetjament en la infància i l’adolescència, un ambiciós informe portat a terme per un grup d’investigadores de la Facultat de Psicologia de la UniversitatComplutense de Madrid després d’entrevistar gairebé 21.000 estudiants de 325 centres educatius públics i concertats de les 17 comunitats autònomes.

Presentat aquest matí a Madrid, l’informe «reflecteix la necessitat de treballar des de l’escola la prevenció del suïcidi», una cosa que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). «Cal prestar especial atenció als estudiants víctimes de violència, i ajudar-los a pal·liar-ne les destructives conseqüències. Però també als que exerceixen el ‘bullying’, tractant les seves dificultats socioemocionals, que incrementen el risc que actuïn contra ells mateixos i contra els altres», sentencia la directora de l’estudi, María José Díaz-Aguado, de la unitat de Psicologia Preventiva de la Complutense, un centre especialitzat en el diagnòstic i prevenció des de l’educació de greus problemes socials.

Què és el ‘bullying’

El ‘bullying’ –una greu amenaça als drets humans– no és una baralla puntual, ni una baralla esporàdica entre companys o companyes. Perquè una conducta violenta sigui considerada assetjament escolar s’han de donar diverses circumstàncies. La primera, que hi hagi una relació de desequilibri: domini ‘versus’ submissió. És a dir, hi ha un ‘perdonavides’ (o diversos) i una víctima indefensa, sense suport entre els seus companys. El ‘bullying’ no és un acte aïllat sinó que es prolonga en el temps i inclou diverses conductes: agressions verbals, relacionals (aïllar la víctima), coaccions i agressions físiques. També es pot donar a través de dispositius digitals (ciberassetjament). «Cal intervenir-hi al primer senyal, que sol ser un insult o una humiliació. El ‘bullying’ es cronifica perquè el sistema no hi intervé. Si ho fes, l’assetjament acabaria», sentencia la directora de l’estudi.

Quant ‘bullying’ hi ha a Espanya

La investigació de la Complutense, finançada per la fundació ColaCao, confirma que el 6,2% dels estudiants dels cursos compresos entre 4t de primària i 4t d’ESO confessen que pateixen assetjament escolar mentre que el 2% reconeix que són agressors. És a dir, tenint en compte l’alumnat total que hi ha a Espanya, la conclusió és que a cada classe hi ha dos alumnes que en són víctimes i que per cada dues classes hi ha un assetjador. En altres paraules: a Espanya hi ha gairebé 220.000 estudiants víctimes d’assetjament escolar i més de 74.000 assetjadors.

Silenci

Una de cada tres víctimes no l’hi explica a ningú. ¿Per què? «Per por, per no preocupar la família i perquè no servirà de res», argumenten els enquestats. Els que sí que ho comuniquen ho fan majoritàriament a la mare.

L’estudi ha detectat que el ‘bullying’ es dona més a primària que a l’ESO (el 7,3% de víctimes davant el 5,3%). Si a primària a penes hi ha diferències entre nois i noies, a secundària hi ha més noies víctimes (5,8%) que nois víctimes (4,7%).

Els motius de les agressions

Més de la meitat dels estudiants que pateixen ‘bullying’ asseguren que el seu aspecte físic (sobretot, en les noies) és el motiu de les agressions. En concret, el sobrepès. Un altre factor de risc és tenir alguna dificultat d’aprenentatge, diversitat funcional, així com l’orientació sexual o, en menor mesura, tenir un pare o una mare d’origen immigrant.

Autolesions

Si les idees suïcides són preocupants, no ho són menys les autolesions. No és el mateix autolesionar-se que intentar treure’s la vida. Fer-se mal a un mateix és l’expressió d’un malestar emocional, una experiència desagradable que el nen o nena és incapaç de gestionar, assumir i acceptar. «Al fer-se un tall i sentir dolor físic, el jove s’oblida del dolor emocional que el turmenta’, explicava fa temps a aquest diari Jordi Royo, director clínic d’Amalgama 7.

Davant la pregunta «¿T’has fet mal físic expressament?», el 7,6% dels estudiants de secundària preguntats per les investigadores de la Complutense responen afirmativament. Una vegada més, el percentatge es dispara entre els que són víctimes de ‘bullying’ i agressors. En el cas de les primeres, gairebé el 15% reconeix haver-se autolesionat. Entre els segons, la xifra s’eleva fins al 27%.

Malestar emocional

L’informe universitari conclou que els agressors «senten un malestar i l’externalitzen a través de diferents tipus d’agressió i altres conductes antisocials». Tenen problemes de conducta, se solen portar malament amb els docents, treuen males notes, i confessen frases com «quan m’enfado, m’enfado molt i perdo el control», «em barallo amb freqüència», «sovint m’acusen de mentir» o «agafo coses que no són meves». «Utilitzen l’assetjament per sentir-se bé», explica la professora Díaz-Aguado.

Notícies relacionades

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Els sindicats de presons firmen un acord amb la Generalitat

Les víctimes són molt més sociables que els agressors. Però tenen símptomes emocionals, com la tristesa, la desesperança, el desànim o la depressió. «Tinc moltes pors, perdo la confiança en mi mateix» i «tinc mals de cap i panxa» són algunes de les frases que confessen aquests alumnes i alumnes.

Les investigadores de la Facultat de Psicologia recomanen a les escoles que incloguin estratègies d’afrontament emocional, una cosa que ja és un denominador comú a primària, però no tant a secundària. «Treballar a l’aula contra l’assetjament escolar redueix significativament tant el risc de ser-ne víctima com de ser-ne assetjador», conclou Javier Coromina, patró de la fundació ColaCao.