Entendre-hi més

23 pioneres de l’empoderament de la dona

23 pioneres de l’empoderament de la dona

EPC

7
Es llegeix en minuts

El feminisme tal com el coneixem ha begut de nombroses dones que al llarg de la història s’han atrevit a trencar els esquemes de societats pensades per i per a homes. Algunes han sigut reivindicades, d’altres van tenir el seu moment de glòria i després van ser oblidades, unes quantes han aconseguit mantenir la flama del seu exemple amb el pas del temps. Totes i cada una d’elles han aportat la seva mirada i la seva valentia davant un sistema que, de forma cíclica, dona l’esquena a la meitat de la humanitat. 

Notícies relacionades

A continuació recollim alguns d’aquests noms que han inspirat moltes de les reivindicacions feministes d’avui.

1. Mary Wollstonecraft

Escriptora i filòsofa anglesa, Mary Wollstonecraft va publicar el 1792 ‘Vindicación de los derechos de las mujeres’, un escrit contra els teòrics polítics i educacionals que defensaven que la dona no havia de tenir accés a l’educació. En aquesta obra defensa que homes i dones han de rebre la mateixa educació i elles, ser capaces de decidir per si mateixes

2. Christine de Pizan

Considerada com la primera escriptora feminista, va estudiar història, filosofia i política al segle XIV, i va escriure textos que van assolir la fama per qüestionar la misogínia de l’època i defensar el paper de la dona en la societat més enllà dels seus rols d’esposes. 

3. Olympe de Gouges

Més pròxima en el temps, la seva veu feminista es va obrir pas al París de la Revolució francesa. Escriptora, dramaturga i filòsofa, va ser responsable del primer manifest feminista que es coneix, la Declaració dels Drets de les Dones i les Ciutadanes.

4. Betty Friedman

La psicòloga i periodista nord-americana va despullar la insatisfacció de les dones dels anys 60 del segle XX amb el llibre ‘La mística de la feminidad’, que va guanyar el premi Pulitzer i es va atrevir a qüestionar el rol social de la dona perfecta, mestressa de casa i mare feliç.

La pensadora francesa va revolucionar el discurs sobre la dona a partir de l’assaig ‘El segon sexe’, de 1949, que es va convertir en un manifest rupturista al diferenciar entre sexe i cultura i suggerir que són construccions, ensenyaments i hàbits el que relega les dones en la societat, perquè per naixement, som iguals.

6. Virginia Woolf

L’escriptora britànica, nascuda a Londres el 1882, també és una veu influent del feminisme modern a partir de textos com ‘Una habitació pròpia’, on reivindica l’espai personal, llibertat i independència que mereixen les dones per trencar amb segles i segles de dominació.

7. Ursula K. Le Guin

L’autora nord-americana de narrativa fantàstica va trencar molts sostres de vidre, no només en el gènere, dominat per homes escriptors, sinó també per les trames de les seves obres i la seva imaginació al servei de la millora de les condicions i oportunitats de les dones i del seu reconeixement. ‘La mà esquerra de la foscor’ va ser una de les primeres novel·les de ciència-ficció feminista.

8. Margaret Atwood

L’escriptora canadenca ha desenvolupat una destacada obra narrativa amb ‘best-sellers’ internacionals però alhora ha donat veu a distopies com ‘El conte de la Serventa’, una màquina literària de conscienciació dels perills latents que sotgen les dones, i assajos com ‘¿Soc una mala feminista?’, que promou el debat dins del moviment.

9. Ada Hegerberg

La futbolista noruega va liderar la revolució pels drets de la dona esportista en el futbol al retirar-se el 2017 de la selecció del seu país per la seva discriminació de tracte amb els jugadors masculins. Tot i que van aconseguir reduir la bretxa salarial, el seu exemple va continuar reivindicant millores més globals, des de la formació fins a la superació d’altres desigualtats de gènere.

10. María Rosa Gálvez

Dramaturga al segle XVIII, la seva vida de dona separada, independent i amb fama professional també va deixar empremta a les seves obres de teatre, en què la dona sovint trencava els motllos i suggeria una autonomia i una llibertat moral poc freqüent en l’època.

11. Ana María Caro de Mallen

Considerada com la dramaturga més important del Segle d’Or espanyol, es coneix poc de la seva vida, tot i que sí que en els seus temps va ser reconeguda per la seva mestria en comèdies, poemes i actes sacramentals, pels quals es va convertir en una de les poques autores a ser remunerades. Una de les seves obres, ‘Valor, agravio y mujer’ està considerada una de les primeres obres feministes.

12. Carmen de Burgos ‘Colombine’

Periodista, escriptora, traductora, pedagoga i activista, va firmar la seva obra amb el pseudònim de Colombine.Alineada amb la República espanyola, va defensar el divorci i el sufragi universal i va crear la Croada de Dones Espanyoles

13. María Lejárraga

Activista, mestra i escriptora feminista, va escriure gran part de la seva obra sota el nom del seu marit, però després de la ruptura va empènyer el seu compromís ideològic amb cartes i assajos en què va reivindicar el dret de les dones al divorci i al vot, el més cèlebre ‘Cartas a las mujeres de España’, de 1936.

14. Emilia Pardo Bazán

Referent literari de finals del segle XIX i principis del XX, l’autora gallega va donar impuls al seu activisme feminista després de la separació del seu marit, i a ‘La mujer española’, de 1890, fa una defensa revolucionària de les dones que no són mares ni tenen per què ser-ho. També va impulsar una biblioteca de la dona per crear un fons literari que ajudés en l’emancipació cultural de les dones

15. María de Maeztu

Mestra i activista, es va bolcar en la formació cultural de nenes i dones a través de les seves classes, impulsant la creació de centres educatius, una residència internacional de senyoretes el 1915 i un liceu femení el 1926, des d’on sempre va defensar la igualtat d’homes i dones en capacitats

16. Victoria Kent

Advocada, política i editora, va ser la primera dona a defensar una causa en un consell de guerra, i després va implantar mesures progressistes en el sistema penitenciari, però va ser especialment reconeguda a l’obtenir un dels tres primers escons de dones al Congrés.

17. Clara Campoamor

Advocada i activista, va defensar al seu assaig ‘El voto femenino y yo; mi pecado mortal’ el dret al sufragi universal i es va convertir en la primera dona a parlar al Congrés quan va accedir al seu escó en les eleccions de 1931. Va constituir la Federació Internacional de Dones de Carreres Jurídiques

18. María Zambrano

 Intel·lectual, filòsofa i assagista espanyola, la seva obra va consolidar el compromís de la dona i la seva lluita per la igualtat a través de la literatura, com ‘Eloísa o la existencia de la mujer’, que va ser escrita el 1945, en plena postguerra. Guanyaria el Premi Cervantes i el Príncep d’Astúries.

 

19. Maria Aurèlia Campmany

Novel·lista, dramaturga i activista cultural. Com a assagista sobresurt per les seves obres sobre la situació de la dona, sobretot amb La dona a Catalunya: consciència i situació, de 1966

20. Josefina Carabias

Advocada, escriptora i una de les primeres dones periodista i la primera corresponsal.  Va estar instal·lada a la Residència de Senyoretes, dirigida per María de Maeztu. Des de molt jove va defensar la igualtat de les dones i va mostrar les seves conviccions igualitàries

21. Felisa Martín Bravo

Va ser la primera dona a ingressar al Cos Superior de Meteorologia i la primera doctora de Física a Espanya, i es va beneficiar dels ensenyaments feministes de la Residència de Senyoretes, que va crear Maeztu, motiu pel qual va poder donar seguiment al seu exemple. Es va convertir en la primera dona a dirigir l’Associació Meteorològica Espanyola.

22. Dorotea Barnés

Química espanyola formada durant la Segona República Espanyola i assistent a cursos de la Residència de Senyoretes de Madrid, va internacionalitzar el seu treball i està considerada una de les científiques més importants del seu camp en l’anàlisi química.

23. Maruja Mallo

Pintora de la Generació del 27, es va integrar en el grup de dones artistes conegudes en l’època com les ‘sense barret’. Va ser la primera dona a aprovar els exàmens d’accés als estudis de Belles Arts, i ja immersa en la vida intel·lectual de Madrid, va mostrar el seu compromís amb la igualtat de sexes amb un discurs incòmode, avantguardista, que buscava provocar i replantejar prejudicis que discriminaven les dones