La primera fase del Sínode de Francesc obre la porta a continuar parlant de dones diaques i capellans casats

A les espesses parets de l’Església els costa obrir-se. Però alguna cosa podria estar començant a canviar. Després de tres setmanes de discussions, la primera fase del Sínode de la Sinodalitat, la gran reunió de Francesc per adaptar l’Església al segle XX, s’ha tancat aquest dissabte amb l’aprovació d’un «document de síntesi» que s’obre perquè l’Església catòlica continuï discutint de qüestions com la possibilitat que les dones siguin diaconesses (pas previ al sacerdoci), que alguns capellans puguin casar-se o l’acceptació de les famílies polígames. 

Aquestes qüestions continuen creant controvèrsia dins l’Església però, després de la reunió, no són lletra morta i la decisió final es prendrà en la següent i última etapa del Sínode, que se celebrarà l’octubre del 2024. «És un sínode en què hem guanyat espai», va afirmar, entusiasta, Mario Grech, el secretari general de l’assemblea en la roda de premsa després de la votació.

El text final, aprovat en l’última sessió del dia, proposa fins i tot una revisió el Codi de Dret Canònic, així com que l’Església sigui una institució «menys burocràtica i més relacional» i «pròxima» als catòlics homosexuals. Això sí, el paràgraf sobre el qual hi ha hagut més desacord en les votacions ha sigut precisament el referit a la possibilitat que les dones accedeixin al diaconat. Ha obtingut 277 vots a favor i 69 en contra. «Alguns consideren que seria inacceptable, ja que estaria en discontinuïtat amb la tradició. D’altres creuen que restauraria una pràctica de l’Església primitiva», s’explica en el text. 

A les diòcesis

A la reunió estaven convidats 365 membres (bisbes i no bisbes) amb dret a vot, entre els quals hi havia 54 dones (29 laiques i 25 religioses) i 15 laics. Tots, juntament amb els bisbes i cardenals, van tenir l’ocasió d’expressar la seva opinió i votar el document, que a partir d’ara es tornarà a enviar a les conferències episcopals de tot el món i a les diòcesis. 

Hi hagut tensions des del primer dia. Representants de la vella guàrdia conservadora, una minoria molt sorollosa i organitzada, s’ha expressat reiteradament en contra dels canvis, que consideren una amenaça per a la supervivència de l’Església, tant sobre les dones, com sobre les parelles que s’han tornat a casar o l’obertura cap a la comunitat LGBTQ+. Potser per això el terme LGBTQ+ no apareix escrit en el document final del text i només hi ha referències indirectes.

Per contra, el redactat sí que és molt clar sobre els abusos sexuals i la protecció dels menors. És necessària una «cultura de la transparència i el compliment dels procediments de protecció dels menors» per part dels bisbes, van escriure els participants del Sínode. «S’han d’establir estructures i processos per a la verificació regular de la tasca del bisbe, amb referència a l’estil de la seva autoritat, l’administració financera dels béns de la diòcesi, el funcionament dels òrgans de participació i la protecció contra qualsevol tipus d’abús», van afegir.

Vella i no funcional

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Tant és així que el mateix dissabte, un grup d’aquests, reunits al voltant d’un corrent que recolza el vell ritual de la missa en llatí, un dels principals cavalls de batalla d’aquests sectors, fins i tot va desfilar pels voltants del Vaticà per manifestar el seu desacord. Una visió del món radicalment oposada al del sector progressista. Això és que l’Església catòlica, tal com se la coneix avui dia, és una estructura antiga i no funcional, vist, per exemple, que hi ha dones a les parròquies que exerceixen funcions pròpies del clergat masculí a causa de l’escassetat de sacerdots, però no se les reconeix oficialment. 

«No tinc cap interès a ser sacerdot, però sí que vull que les dones tinguin un paper més rellevant», explicava aquesta setmana María Luisa Berzosa, una monja espanyola. «El dogma i la moral tenen el seu lloc, però, ¿què passa amb l’atenció a la persona?» es preguntava.