A la comarca de l’Anoia

¿Surt a compte conviure al costat de l’abocador més gran de Catalunya? Hostalets de Pierola, un poble petit amb grans serveis

¿Surt a compte conviure al costat de l’abocador més gran de Catalunya? Hostalets de Pierola, un poble petit amb grans serveis

Oscar Bayona

5
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Els Hostalets de Pierola(Anoia) té poc més de 3.000 habitants. No obstant, disposa d’uns serveis dignes d’un poble bastant més gran del que és. Els seus veïns disfruten d’una escola de música, una escola bressol pública a preus assequibles, una línia de bus interurbà que connecta el municipi amb les urbanitzacions i les localitats pròximes i ara es treballa en la construcció d’un nou poliesportiu. A més, les entitats dels Hostalets reben unes subvencions poc habituals en un ajuntament petit.

El poble té una escola bressol pública, escola de música i un servei d’autobusos impropi d’un municipi de 3.000 habitants

¿Com s’explica aquesta anomalia? Gerard Parcerisas, l’alcalde, no té objeccions en reconèixer la raó: «Alguns serveis estan sobredimensionats gràcies als diners que rebem a canvi d’allotjar l’abocador controlat més gran de Catalunya i el segon d’Espanya, el dipòsit de Can Mata». Can Mata, gestionat per l’empresa PreZero, acumula en les seves profunditats les escombraries que no es poden reciclar o reutilitzar procedents de tota l’àrea metropolitana de Barcelona i altres llocs de Catalunya.

Els habitants de Masquefa, poble veí, denuncien que ells conviuen amb els inconvenients sense cap avantatge

INAUGURACIÓ DE LA PLANTA DE PRODUCCIÓ DE BIOMETÀ AL DIPÒSIT CONTROLAT DE CAN MATA DELS HOSTELETS DE PIEROLA /

Oscar Bayona

La panoràmica dels Hostalets de Pierola, si s’obvia l’abocador, és idíl·lica. La muntanya de Montserrat és el teló de fons d’aquest petit poble, relativament rural, amb algunes vinyes, que es troba a menys de tres quarts d’hora de Barcelona. Des de Can Mata, també es pot contemplar la màgica serra, tot i que les bones vistes van acompanyades d’una pudor d’escombraries intensa i el vol incessant de centenars de mosques. Les 78 hectàrees d’abocador semblen una espècie de turó artificial, ja que els seus pendents són uniformes, coberts de terra marró.

El dipòsit va néixer als anys 70, i en el dia d’avui, l’ajuntament i l’Agència de Residus de Catalunya aborden una nova ampliació que, si progressa, es farà en direcció els Hostalets. És a dir, el centre urbà serà encara més a prop d’aquest cementiri d’escombraries. «Can Mata és una estructura d’estat, però és un esforç que fem els veïns dels Hostalets de Pierola», admet Parcerisas.

La majoria de veïns consultats per aquest diari no s’oposen frontalment al dipòsit. Són conscients que la meitat del pressupost municipal se sustenta en aquesta muntanya de residus. Tot i això, sí que reconeixen que sovint els arriba fins a dins de casa la pudor de porqueria. De fet, en l’últim referèndum celebrat al poble, el 2021, un 58% dels ciutadans va votar a favor d’ampliar Can Mata. L’alcalde comprèn que hi hagi discrepàncies.

La meitat del pressupost municipal dels Hostalets se sustenta en aquesta muntanya de residus

La plataforma Tanquem Can Mata ha presentat ja 300 al·legacions al projecte d’ampliació. Curiosament, els ajuntaments veïns, Masquefa i Piera, governats per alcaldes d’Esquerra Republicana (el dels Hostalets és del mateix partit), s’oposen a aquests plans d’ampliar l’abocador, ja que ells no obtenen els guanys econòmics que s’emporta els Hostalets.

La granota i el bol

Juanje Acevedo, portaveu de l’associació, demana als veïns no normalitzar la situació: «Penso en la faula de la granota i el bol d’aigua. Quan la granoteta salta a l’aigua bullint, es crema i immediatament fa un salt per salvar-se. Un altre dia, es tira a l’aigua i la troba freda. El que no sap és que a sota hi ha foc i que s’anirà escalfant a poc a poc. No se n’adona fins que mor. Als veïns de la zona ens passa el mateix. L’abocador ha anat creixent sense que ens n’adonéssim. No té res a veure amb el que es va projectar el 1970».

Segons el seu punt de vista, cap poble acceptaria ara que construïssin als seus terrenys l’abocador més gran de Catalunya. «El problema és que aquí alguns no volen renunciar a certs serveis a què s’han acostumat», considera.

El principal inconvenient de viure al costat de Can Mata és la pudor. «De vegades et despertes a les quatre de la matinada per les molèsties i tot i que tanquis les finestres la pudor ja ha entrat a l’habitació», descriu. «Es parla molt dels serveis disponibles als Hostalets, però al poble s’acumulen tots els rebutjos de l’àrea metropolitana. ¿Només som Àrea Metropolitana de Barcelona per als residus? ¿A l’hora de pagar les zones del transport públic, no, oi?», es pregunta.

INAUGURACIÓ DE LA PLANTA DE PRODUCCIÓ DE BIOMETÀ AL DIPÒSIT CONTROLAT DE CAN MATA DELS HOSTELETS DE PIEROLA. /

Oscar Bayona
Notícies relacionades

Acevedo adverteix que si l’ampliació es completa, el rebuig al poble augmentarà: «Cada vegada hi ha més veïns que contacten amb nosaltres perquè no ho veuen clar. Quan la gent surti al parc a jugar amb els seus fills i vegi els camions llançant escombraries, les coses canviaran». A més de la pudor, presenten un altre argument: «Creiem que els residus s’han de dipositar a prop del lloc on es generen, cosa que no passa als Hostalets. Aquí rebem residus de Barcelona i de totes parts. Els abocadors s’estan tancant i un dia només quedarà el nostre per allotjar totes les escombraries de Catalunya».

A la comarca, sorprenentment, també hi ha l’altre gran dipòsit de Catalunya, en aquest cas per a residus perillosos, a Castellolí. Aquest abocador emmagatzema tot l’amiant retirat a Catalunya i també està negociant una ampliació. Des de Tanquem Can Mata critiquen que s’està deixant escombraries en una zona preclausurada perquè l’ampliació encara no s’ha realitzat i hi falta espai. El seu objectiu és viure entre els camps i el pobles de l’Anoia, però amb l’abocador tancat. En canvi, l’alcalde i desenes de veïns defensen l’ampliació perquè els Hostalets continuï disfrutant dels serveis que té.