Persones en situació de vulnerabilitat
Una mare soltera amb pobresa energètica: «Vaig restringir la tele a la meva filla perquè no podia pagar la llum»
Maricela Muñoz, amb una nena de 8 anys, està pluriocupada i paga 720 euros al mes per uns baixos vells i humits a Nou Barris
Maricela Muñoz és una mare soltera de 41 anys. Pluriocupada (al matí treballa de cambrera en un hotel i a la tarda cobreix una suplència en una escola), paga 720 euros de lloguer al mes per uns baixos vells, humits, mal aïllats i sense calefacció a les Roquetes, Nou Barris. Ella i la seva filla Daneiry, de 8 anys, pateixen pobresa energètica, que és la situació en la qual les llars no es poden permetre un ús normal de l’energia o bé la despesa que fan amb un ús quotidià és molt superior als seus ingressos.
«Ha pujat moltíssim la llum. A l’agost i al setembre, sobretot, i vaig haver de restringir molt la televisió a la nena, igual que el mòbil, perquè no podia pagar l’electricitat», relata la Maricela. Gràcies a la intervenció dels serveis socials, ha aconseguit el bo social i, si abans pagava fins a 200 euros d’electricitat cada mes, ara en són «20 o 25». Save the Children denuncia que a Catalunya més de 240.000 nens pateixen pobresa energètica i que, a tot Espanya, només el 16% de les famílies afectades amb nens a càrrec tenen accés al bo social.
«El que més em perjudica és que ho tinc tot elèctric: forn, escalfador... No hi ha res de gas. I l’estenedor també és elèctric, perquè si no a l’hivern no se m’asseca la roba», diu asseguda a la taula del menjador de casa seva. Perquè la nena no passi fred, ha penjat tovalloles a la finestra de la seva habitació.
Sense tele a l’agost
Mentre la nena és a l’escola, la Maricela explica als periodistes la seva història. La Daneiry, diu, s’adona del que passa, és «molt madura». «Sap que no puc pagar la llum. Al principi s’enfadava molt amb mi, pensava que la castigava. Després ho va entendre», diu la Maricela.
La nena es va quedar sense televisió en plenes vacances d’estiu (l’agost, quan va pujar tant la factura), just quan més temps passava a casa. «Al col·le li deien que no podia veure la tele perquè no tinc diners. Al final, s’entretenia jugant amb les seves coses», afegeix la mare.
A casa, la Daneiry ja no passa fred com sí que passava fa dos anys, tot just arribar a aquest pis de Nou Barris. Ara, gràcies al bo social, la mare pot encendre l’estufa. En només dos anys, el lloguer va passar de costar-li 660 euros a 720. «No hi ha pisos més barats ara mateix i la nena no s’acostuma a viure en habitacions. Ja vam estar en una dos mesos i les notes li van baixar i es va retardar moltíssim», lamenta la Maricela.
Gran part de les hores del dia la Daneiry les passa realitzant activitats extraescolars: anglès, casal, catequesi. Excepte la catequesi, la resta d’activitats estan subvencionades per l’oenagé Save the Children.
22 anys a Barcelona
Notícies relacionadesLa Maricela va arribar a Barcelona fa 22 anys. Abans, va estar uns anys a Madrid. Va néixer a l’Equador. «Vaig arribar indocumentada, vaig treballar en serveis de neteja, a cases... El 2006, vaig aconseguir els papers», diu.
Tot i que relata una vida dura (té un altre fill de 23 anys que viu a Madrid), la Maricela es queixa poc. O més aviat gens. «Durant la pandèmia ho vaig passar molt malament, perquè van tancar els hotels, on treballo. Em busco la vida com puc», conclou.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Informe de l’OCDE Espanya, entre els sis països on els fons de pensions es desinflen
- L’empresa de l’autocar sinistrat va fer fallida i l’amo anava per lliure
-
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"