Set de cada 10 joves que delinqueixen a Catalunya no reincideixen

Set de cada 10 joves que van finalitzar un programa o mesura en el sistema de justícia juvenil el 2015 a Catalunya no van tornar a delinquir, ni quan van arribar a la majoria d’edat, segons un estudi sobre la taxa de reincidència penitenciària del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat presentat aquest dimecres pels seus autors, Marta Blanch Serrentill i Roger Mancho Fuera, en el marc d’unes jornades.

Seguint el patró dels adults, en el cas dels homes la reincidència és més alta (36,2%) que en les dones (18,8%). També és un factor de risc l’edat: entre els 14 i els 15 anys la taxa és més gran (39,4%) que entre els 16 i 17 anys (28,2%). Els experts apunten que en aquests primers anys d’adolescència «la pulsió delictiva» té una tendència ascendent que comença a minvar a partir dels 16 i 17 anys. El fet d’acumular antecedents, a més, és un factor de risc que es dispara en el cas dels multireincidents al 63,9%. Quant al delicte, el 78,1% de reincidència es dona en casos de condemnes per robatoris i furts.

L’estudi evidencia que els nois migrants que es troben sols, sense cap suport adult, presenten uns nivells de reiteració delictiva més alts que d’altres que han passat per processos amb acompanyament. Les dades demostren, doncs, que la falta de protecció social, de suport familiar i social, una situació socioeconòmica desfavorable, un accés limitat al mercat laboral són factors més afavoridors de la reincidència que no la categoria d’estrangeria.

Només el 40% va a judici

L’anàlisi també especifica que el 40,6% dels joves que entren al circuit de la justícia juvenil passen per un judici. Això significa que a 1.477 que van finalitzar una mesura el 2015 se’ls va imposar una acció socioeducativa per sentència judicial. 1.112 més (30,6%) van participar en un programa de mediació i reparació, i amb això es va tancar el procés judicial. I la resta, 1.045 (28,8%), va tenir com a única intervenció un informe d’assessorament tècnic. Per diferents motius, l’expedient no va tenir cap altre recorregut i va ser l’única resposta judicial necessària que es va donar als delictes comesos pel jove.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Respecte a les dades sobre reincidència, la Conselleria de Justícia en fa una lectura positiva, ja que la taxa es manté malgrat que la «complexitat social és més alta». L’estudi també assenyala que la intensitat en el tractament i el contacte amb la resta de la ciutadania redueixen la possibilitat de reincidir. Per exemple, la reincidència de joves que han passat per una mesura de mediació i reparació és del 26,7% i, en cas de treballs en benefici de la comunitat, aquesta taxa cau al 17,7%. Aquest últim percentatge és 10 punts més baix de quan s’aplica la llibertat vigilada, ja que aquesta mesura comporta l’acceptació voluntària per complir-la i, per tant, hi ha un perfil de joves implicats i s’imposa en delicte de menys gravetat.

L’internament en un centre és una mesura reservada com a últim recurs. Normalment els joves que ingressen responen a dos perfils: acumulació d’un gran nombre d’antecedents o comissió de delictes greus.