Es dispara la violència de gènere: 48 assassinades des de començaments d’any, una menys que el 2022

Després d’un estiu negre, el mes de setembre està sent igual de funest. Aquest mes han sigut assassinades vuit dones, quatre d’elles en tot just 96 hores. Dijous va desaparèixer una dona a Cieza, Múrcia, el cadàver de la qual es va trobar en un pou dissabte. I divendres van ser assassinades dues dones més, una d’elles a Oriola (Alacant) i una altra a Castelló. Aquest dilluns un home ha sigut detingut a Tarragona, acusat de matar la seva dona, crim que Igualtat encara ha de validar per la seva naturalesa masclista. La concatenació d’assassinats eleva el còmput de víctimes mortals a 48, només una dona menys que en tot el 2022.

De fet, fins al 18 de setembre de l’any passat s’havien produït 31 crims, 17 menys que aquest any. Aquests 48 assassinats masclistes suposen el pitjor registre des de fa 13 anys. La delegada del Govern contra la violència masclista, Victoria Rosell, que ha comparegut aquest dilluns per explicar el balanç dels feminicidis fora de l’àmbit de la parella o exparella, ha reconegut que després de tres anys en «mínims històrics» de víctimes mortals per violència de gènere, aquest any s’ha tornat a les xifres que es registraven a principis dels 2000 a causa de «la reacció del masclisme davant la llibertat de les dones» i a causa «dels discursos negacionistes».

«Unes intentem crear confiança en el sistema i que al menor indici de violència es trenqui el silenci i altres veus, en els governs i els parlaments, estan incentivant la poca confiança i la inseguretat [...] Per a les dones és difícil transmetre’ls seguretat si hi ha un sector de la societat que diu que la violència de gènere no existeix», va dir, en referència implícita a Vox.

Paradoxalment, la concatenació d’assassinats masclistes, que ha sigut especialment acusada aquest estiu, coincideix en les últimes setmanes amb l’onada feminista que ha despertat el petó no consentit de Luis Rubiales a Jenni Hermoso i que suposa dir ‘S’ha acabat’ a totes les violències masclistes, inclòs les de menor intensitat. Alhora, s’ha produït un descens dels feminicidis fora de la parella, que es van començar a comptabilitzar per primera vegada el 2022. En el primer semestre han mort 13 dones, un 40,9% menys que en el mateix període de l’any passat, quan hi va haver 22 finades.

Més feminicidis sexuals

D’aquests 13 feminicidis en què l’agressor no és ni la parella ni l’exparella de la víctima, vuit han sigut feminicidis familiars, és a dir, comesos per fills, nets, nebots, etcètera. Tres han sigut per motiu sexuals, contra dones que exercien la prostitució. I dos han sigut «socials», comesos pel fill d’una amiga i per un company de pis. En comparació amb l’any anterior, han disminuït els feminicidis familiars i socials, mentre que han augmentat els sexuals.

Crida l’atenció que el 61% de les víctimes eren més grans de 50 anys, cosa que confirma que les afectades per aquest tipus de violència, fins a l’any passat silenciada, són dones de més edat que les víctimes de la violència de gènere, on només el 12% de les mortes des de començament d’any superen la cinquantena.

Tots els agressors són coneguts

Notícies relacionades

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Els sindicats de presons firmen un acord amb la Generalitat

Així mateix, la delegada del Govern contra la violència masclista, Victoria Rosell, ha destacat que el 100% dels agressors eren coneguts per les víctimes, igual que va passar el 2022, quan es va posar en marxa la pionera estadística. Aquesta dada demostra que els feminicidis no són comesos per desconeguts que persegueixen les seves víctimes en llocs recòndits, sinó que el lloc «de més risc per a les dones» és el seu domicili i l’entorn més perillós, la seva pròpia família, segons ha destacat la número tres del Ministeri d’Igualtat.

La comunitat autònoma amb més feminicidis ha sigut Andalusia, seguida pel País Valencià i Astúries.