Les dones protagonitzen l’envelliment actiu: copen les universitats i tallers per a gent gran

És un fet palpable aquests dies d’inscripcions als centres de gent gran i també en conferències, visites culturals i cursos variats al llarg de l’any. Els homes que s’han jubilat en els últims anys solen assistir als centres cívics a la cafeteria o a jugar a cartes, però, tot i que hi ha excepcions, en termes generals són més reticents a apuntar-se a activitats culturals o formatives.

Les dades de les universitats, obtingudes per l’Asociación Estatal de Programas Universitarios para Mayores (AEPUM), sobre 50 centres educatius de tot el territori nacional, mostren que des del 2008 ha crescut el nombre d’alumnes (tendència que es va interrompre amb la pandèmia) i que ha sigut una constant la participació femenina més gran. En el curs 2021-2022, eren el doble les alumnes que els alumnes (19.249 enfront de 9.867).

Les dades

Sobre els centres de gent gran i altres activitats gestionades pel tercer sector, no hi ha dades a escala nacional perquè els organitzadors són molt diversos però l’Associació de Desenvolupament de l’Educació i el Social Edes, que gestiona els serveis d’animació per a gent gran de l’Ajuntament de Madrid, entre d’altres, indica que la participació és aclaparadorament femenina, del 85% enfront del 15%, segons Alejandra Vozmediano, coordinadora dels programes. Un altre exemple en són els cursos organitzats per Secot, associació de voluntaris sèniors. Als seus tallers per disminuir la fractura digital, el 68% són dones.

Per tant, en alguns àmbits –i deixant de banda l’esport, en què la situació pot ser diferent–, la participació femenina és més gran tot i que no hi ha estudis de les diferències de gènere en l’envelliment actiu que posin llum sobre els motius. Ara bé, hi ha una raó que és molt evident. Les dones viuen, de mitjana, cinc anys més, cosa que provoca que hi hagi més dones que homes en l’anomenada tercera edat, 5.277.783 enfront de 4.033.045, segons les dades de l’INE del 2021.

I, més enllà de la raó numèrica, la regidora de Feminismes i Igualtat de l’Ajuntament de Barcelona, Raquel Gil, opina que hi ha motius que «tenen a veure amb la distribució de rols de gènere». Segons la seva opinió, els homes que tenen ara 70 o 80 anys han viscut «molt focalitzats en la feina i a l’arribar a la jubilació no han tingut tan integrada la participació social en el seu dia a dia; mentre que les dones grans han participat en la comunitat en sentit ampli, en les escoles, en les activitats esportives dels seus fills i, al jubilar-se, solen mantenir les relacions i les activitats socials».

Les aspiracions

A més, apunta la regidora, la generació de dones sèniors és «la que no ha pogut ser, no ha pogut estudiar o investigar, es van haver de dedicar a la cura dels fills i quan recuperen el seu temps, busquen aprendre i fer les activitats que sempre han desitjat». Sempre que la salut acompanya, evidentment.

Comparteix aquest diagnòstic María Leal, fundadora de Plennio, empresa destinada a facilitar la conciliació amb les cures de persones grans. Segons el seu parer, moltes de les dones que ara tenen més de 60 anys han sentit, quan els seus fills s’han fet independents, «per primera vegada un alliberament per fer el que sempre els ha agradat i participarien encara més en cursos formatius o activitats d’oci si no s’haguessin de cuidar dels seus nets».

A més, apunta, diverses enquestes mostren que les dones mantenen un interès més alt al llarg de les seves vides en activitats culturals. A això cal sumar-hi que «les dones, normalment, han mantingut xarxes socials més àmplies i sòlides al llarg de la seva vida, que poden facilitar la participació en activitats socials després de la jubilació, mentre que els homes, en alguns casos, poden dependre més de les xarxes laborals i enfrontar un risc més gran d’aïllament després del retir laboral».

L’aïllament

Referent a això, la psicòloga experta en gent gran i professora de la UOC Montserrat Lacalle, indica que un altre dels problemes és que els homes generalment porten pitjor enviduar que les dones «i tenen més risc de caure en depressió, mentre que elles busquen més el suport social». I no s’ha d’oblidar que a causa de l’esperança més gran de vida femenina, hi ha 1,6 milions de viudes més grans de 70 anys davant 515.000 viudos.

Moltes d’aquestes dones soles, si gaudeixen de bona salut, són les que participen en accions formatives i culturals, per omplir el seu temps en activitats que els agraden i entretenen. «Estudiar els aporta efectes col·laterals com evitar la soledat i l’aïllament i les ajuda a establir objectius i rutines», apunta Lacalle.

Notícies relacionades

Montserrat Rosset: «El meu pare em va posar a treballar amb 14 anys; estic recuperant el temps perdut»

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

A més, són molts els estudis que assenyalen que l’envelliment actiu és bo per a la salut física i mental. «Estar cognitivament estimulats, il·lusionats, suposa un benefici emocional i cognitiu important», afegeix, en una etapa en què el cervell pateix més deteriorament.

Tanmateix, precisa, «una persona envelleix i afronta el seu envelliment com ha viscut. Si sempre ha tingut motivació per aprendre, s’ha fixat metes, continua fent-ho en aquesta etapa».