Educació a Catalunya

L’auge de la Universitat de l’Experiència: 1.800 matriculats i gairebé 500 persones en llista d’espera

  • Els cursos per a gent gran de la Universitat de Barcelona van començar el 2010 amb 169 alumnes i en aquests 12 anys han passat per les seves aules més de 13.000 estudiants

  • L’únic requisit per participar en les formacions –sense exàmens, però amb rigor universitari–, és tenir més de 55 anys, tot i que la majoria d’alumnes en tenen entre els 65 i els 80

A1-157695666.jpg

A1-157695666.jpg / Ferran Nadeu (EPC)

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Van començar el curs 2010-2011 amb quatre programes universitaris i 169 alumnes i el curs que ara comença ofereixen 14 programes diferents en tres seus, amb prop de 1.800 estudiants inscrits i una llista d’espera de gairebé 500 persones més. La Universitat de l’Experiència –formacions de nivell universitari pensades per a més grans de 55 anys i a preus bastant més assequibles que els graus genèrics– no només va venir per quedar-se –malgrat l’ensurt que va suposar la pandèmia–, sinó que, en moltes ocasions gràcies al boca-orella, cada vegada desperta més interès entre persones grans d’orígens i trajectòries vitals molt diverses. En aquests 12 anys han passat per les aules de la Universitat de l’Experiència més de 13.000 alumnes –13.374, segons les últimes xifres oficials–, l’únic element en comú dels quals, a priori, era tenir més de 55 anys, tot i que la gran majoria d’estudiants estan entre els 65 i els 80.

El director de la Universitat de l’Experiència, David Viñas, parla amb passió tant dels seus alumnes, com dels seus professors, que tria amb cura per als primers. Una devoció que viatja en sentit contrari, quan són els alumnes els que parlen de Viñas, qui, a més de dirigir el programa, fa de professor i gestiona d’una manera proximíssima la relació amb els seus alumnes. Un exemple. Les classes de la Universitat de l’Experiència al majestuós edifici històric de la UB, una de les tres seus del programa, es fan a les aules que donen al carrer d’Aribau, les aules noves, i té una alumna que li ha demanat fer una classe en una aula històrica, que era la seva il·lusió, ja que no va poder fer-ho de jove. Viñas estava aquest dilluns fent aquesta gestió. Una gestió que combina –una cosa no treu l’altra– amb el fet de buscar professors del millor nivell per a cada un dels 14 programes.

Vellesa desconstruïda

«Això no és com un taller en un centre cívic. Aquí no hi ha exàmens i els alumnes venen pel plaer d’aprendre, però el rigor és universitari», destaca. De fet, aquesta és una de les banderes del programa que està «desconstruint la idea que es tenia de les persones grans, que es dedicaven a anar a veure les obres o a jugar a la petanca», assenyala el director, qui destaca que molts dels estudiants són persones que sí que van estudiar, però van fer carreres d’aquelles que s’entenia que tenien futur, i ara estan estudiant tot allò que tenien pendent. No en va un dels programes que sempre, sempre, té llista d’espera és el d’Història de l’Art i el d’Astronomia i Meteorologia.

Tres blocs

Viñas explica que la Universitat de l’Experiència té tres blocs. D’una banda, els programes universitaris cursats a les diferents facultats de la Universitat de Barcelona (en els quals han quedat fora aquest curs gairebé 500 persones); de l’altra, seminaris que permeten aprofundir en diversos aspectes relacionats amb els programes universitaris, i les activitats complementàries, aquestes últimes sí amb un perfil més semblant a les activitats per a gent gran de qualsevol centre cívic (coral, teatre, club de lectura, taller d’escriptura creativa...). «Es retroalimenten. Potser es coneixen en un programa i després s’apunten junts a un seminari o una activitat complementària, fins i tot a les dues coses; tenim uns estudiants molt actius i amb moltes ganes d’aprendre», detalla orgullós Viñas, que recorda que la Universitat de l’Experiència és un projecte que depèn del Consell Social de la Universitat de Barcelona, que marca els preus de matrícula del programa universitari (332 euros) i els seminaris (140 euros).

L’objectiu principal de la iniciativa –remarquen els seus promotors– és «afavorir la participació en el context sociocultural que representa la universitat i demostrar que la formació no es pot donar per finalitzada mentre es mantingui viva una espurna d’inquietud intel·lectual».

Sobre el perfil dels estudiants, hi ha més dones que homes, però no gaires més (com sí que passa en altres espais). Òbviament hi ha moltes més dones de les que hi havia a la universitat fa 40 anys, quan aquests veterans estudiants eren joves, però la diferència amb els homes no és tan gran com a les aules ordinàries: un 60% de les universitàries a Espanya són dones.

Notícies relacionades

«El perfil més habitual són persones que ja van anar a la universitat i ara estan provant altres disciplines, però hi ha també persones que la trepitgen per primera vegada, amb la qual comparteixen classe, i això és el més bonic d’aquest projecte», conclou el seu director, qui destaca també una altra cosa que tenen en comú tots els estudiants, tinguin la trajectòria prèvia que tinguin: «Són molt agraïts, molt, hi ha una diferència abismal entre fer-los una classe a ells i fer la mateixa classe a un grup de joves».

De Psicologia a Gastronomia

Els 14 programes –la joia de la corona de la iniciativa– són: Alimentació i Gastronomia; Astronomia i Meteorologia; Biologia; Ciències de la Salut; Dret i Estat Social; Economia Social; Filosofia; Història de l’Art; Història, Societat i Territori; Humanitats; Literatura i Comunicació; Psicologia; Biblioteques, Arxiu i Gestió de la Informació, i Educació.