Montserrat Rosset: «El meu pare em va posar a treballar amb 14 anys; estic recuperant el temps perdut»

Va estudiar fins als 13 i als 14 el seu pare la va posar a treballar, però ella tenia set de coneixement i ja llavors es va apuntar a francès i a taquigrafia. «Volia estudiar música, com la meva mare, però a casa m’ho van prohibir, així que als 18 anys em vaig matricular al conservatori. Treballava de dia i estudiava de nit. Les meves dues ties, germanes de la mare, em van regalar un piano i a les sis de la matinada m’aixecava, a Santa Coloma, on vivia, i estudiava, i així fins que em vaig casar, pràcticament per sortir de casa, i vaig deixar els estudis», prossegueix Rosset, una de les 1.800 estudiants de la Universitat de l’Experiència, programa social de la UB que té com a únic requisit per participar-hi tenir més de 55 anys. 

Animada per la seva filla

Després de 25 anys regentant una botiga de material de roba esportiva amb qui ara és el seu exmarit, lustres que la van mantenir allunyada de la seva gran passió, la música, Rosset va començar a treballar com a administrativa a la Federació Catalana d’Entitats Corals, cosa que li va donar peu a fer cursos de cant coral, primer, i de direcció, després. «Va ser la meva filla gran, que viu a França i és pedagoga i mestra i està molt involucrada en temes d’educació i cultura, la que em va explicar que hi havia la Universitat de l’Experiència. El primer any va ser virtual, per la pandèmia, i el curs passat ja vam començar de forma presencial. ¡I m’encanta! A més, com que no vinc del món universitari i ens proporcionen uns professors de primer nivell, estic superencantada. Per a mi tot és nou i m’interessa moltíssim. És fantàstic; surto d’aquí dient que m’entusiasma», prossegueix.

Al seu costat, assegut al mateix banc, l’escolta Magí Valls, company del programa d’Humanitats i un dels veterans de la Universitat de l’Experiència, que ha passat ja per diversos cursos des que el van jubilar als 65. Valls és metge, ginecòleg, especialitat que va exercir al mateix hospital durant 34 anys, fins al 2009, quan va haver de retirar-se «per imperatiu legal». «Als 65 anys, si no eres professor universitari et jubilaven», recorda. Al poc temps del no buscat retir es va assabentar, també pel seu fill, com Rosset, de l’existència de la Universitat de l’Experiència i va començar per Llengua i Literatura, una cosa als antípodes de la disciplina a què havia dedicat tota la seva vida professional, però una de les seves passions.

Punt d’inflexió

Notícies relacionades

‘Hackató sènior’ a l’Hospitalet: «Vaig aprendre a escriure amb 50 anys, ara toca el mòbil i internet»

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

«Abans ens deixaven elegir optatives que eren assignatures dels graus, i així ens barrejàvem amb els joves, però després de la pandèmia ja no», assenyala el doctor, que fa molt temps que intenta apuntar-se al programa d’Història de l’Art, el més demanat, però encara no ha tingut sort (va per sorteig). 

En aquests anys, això sí, ha fet cursos gairebé de tot. En va fer un sobre la transició espanyola i un taller d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès, «que és molt bo, però és caríssim», a diferència dels preus socials de la Universitat de l’Experiència.