Acció Climàtica augura refugiats climàtics per inundacions a Catalunya

Mireia Boya, directora de qualitat ambiental i canvi climàtic, planteja que a certes zones, hi pot haver «refugiats climàtics» a Catalunya. És a dir, gent que hagi de marxar de casa perquè no pugui assumir el risc d’inundació. «Sempre pensem en una cosa llunyana, quan parlem de refugiats climàtics, però és una cosa que es pot convertir en real», adverteix en una conversa amb EL PERIÓDICO.

És la segona vegada en pocs mesos que una dirigent d’aquesta conselleria cita aquesta expressió. Al juny, la llavors consellera Teresa Jordà va relacionar els possibles refugiats climàtics amb el risc que pateix el delta de l’Ebre, una de les zones zero de la crisi climàtica a la Península Ibèrica.

Abans d’arribar a aquesta situació límit, no obstant, el Govern ho intentarà tot, assegura Boya: «El primer que hem de fer és minimitzar les afectacions». El Govern ha subvencionat els ajuntaments, que tenen la competència en la matèria, perquè netegin la xarxa de clavegueram.

A més, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha invertit 176.000 euros (en trams no urbans) per eliminar escombraries i certa vegetació que impedeix el pas de l’aigua en els cursos dels rius, una acció que no convenç el sector ecologista. Diverses plataformes reclamen deixar de constrènyer el pas de l’aigua amb canalitzacions i tornar al riu el seu espai natural. D’aquesta manera, en cas d’inundació, el cabal no baixaria a tanta velocitat. Alerten que no es poden construir edificis a les zones inundables, com s’ha fet fins ara.

¿Canviar de barri?

Boya accepta la crítica i proposa un equilibri harmònic entre mesures de seguretat i propostes de renaturalització: «Les nostres subvencions als ajuntaments perquè netegin cursos dels rius se centren a eliminar porqueria i canyes invasores, no flora autòctona. És veritat que la tendència hauria de ser crear zones d’amortiment, però en alguns casos no és possible perquè les construccions ja estan allà».

I en aquest punt apareix el problema de fons, gairebé impossible de resoldre, que passa al primer pla mediàtic amb cada DANA. A Catalunya hi ha una gran quantitat d’edificis en zones inundables: centres d’atenció primària, poliesportius, biblioteques i vivendes... En total, com ja va avançar EL PERIÓDICO, un 15% de les zones urbanes de Catalunya estan en risc d’inundació.

«L’urbanisme que s’ha practicat durant dècades no va tenir en compte ni els riscos ni el canvi climàtic. Semblava que la inundabilitat no era un perill real». Ara, després d’un estudi que començarà al gener, la Generalitat es planteja impedir la construcció a certes zones inundables, malgrat que faci anys que no pateixen cap d’aquests episodis: «Hi haurà punts on no s’hauran d’aixecar edificis per riscos associats al canvi climàtic». Això podria entrar en vigor en zones pròximes a rius, però en la primera línia del litoral, la competència és del Ministeri.

Riscos no assumibles

L’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030 (ECACC30) es dedica precisament a analitzar els riscos futurs en carreteres, vies de tren i municipis. Amb més dades, es podran afinar més les ordres de Protecció Civil (confinaments, prohibició d’aparcar en rieres, per exemple) i s’haurà d’obligar els ajuntaments a fer un bon manteniment dels seus espais inundables. En aquests moments, només una tercera part dels municipis amb risc d’inundació tenen el pla requerit.

Notícies relacionades

La crisi climàtica posa en risc 24 carreteres i vies de tren a Catalunya

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

«Un altre aspecte sobre el qual haurem d’incidir és la consciència general. La gent ha de saber on viu i serà una decisió personal de la població assumir el risc o no assumir-lo», exposa Boya. I afegeix: «Si ho assumeixes, t’has de preparar per fer front a aquest risc i aquí és on hi pot haver gent que es vegi forçada a canviar el seu lloc de residència perquè el nivell de perill no es pot resistir».

Considera que, tard o d’hora, s’obrirà el debat sobre quins riscos són manejables i quins no. «Aquesta serà la nova normalitat», assegura. El que ha passat a Grècia podria ser un avís perquè Administració i població es prenguin seriosament el risc d’inundació.