El jutge ordena buscar possible restes de l’ADN als anònims que va rebre Helena Jubany

El jutge de Sabadell Juan Díaz Villar ha ordenat a la Policia Nacional analitzar el paper en el qual van ser escrits els dos anònims que va rebre Helena Jubany setmanes abans de ser assassinada, el 2 de desembre del 2001. L’instructor ha ordenat aquesta nova indagació a través d’una interlocutòria en què també informa que, de moment, totes les anàlisis practicades per part de la unitat científica del cos estatal i per part de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses han resultat negatius. Al jersei que Jubany vestia la nit que va ser llançada daltabaix, semiinconscient, del terrat d’un edifici de Sabadell no s’ha trobat restes biològiques ni de Santi Laiglesia ni de Xavier Jiménez, els dos únics investigats en aquesta causa que es va reobrir, a tocar de la prescripció, a finals del 2021.

El togat de Sabadell, no obstant, atenent la petició de la família de la víctima, ha ordenat que el material genètic que es conserva del jersei de Jubany, i que pertany a un o a dos homes no identificats, sigui de nou analitzat per part d’un altre organisme, l’Institut Ciències Forenses de la Universitat de Santiago de Compostel·la, perquè utilitzant les tècniques «més avançades» pugui continuar comprovant si pertany o no a Jiménez o a Laiglesia. Els resultats obtinguts fins ara ho han descartat.

ADN de dona

La família de Jubany també havia sol·licitat que es comparessin les restes de l’ADN no identificat amb els perfils genètics de dues dones que ja van ser investigades per aquest crim: Montse Careta i Ana Echaguibel. El jutge Díaz va negar aquesta segona petició, però sí que va ordenar que tant l’institut com el cos policial revisessin si entre les mostres de l’ADN no identificat que conserven hi havia alguna que pertanyés a una dona diferent de Jubany. El resultat ha sigut negatiu, segons han respost al jutge les dues institucions. Careta es va suïcidar a la presó després de ser detinguda per aquest crim i la seva germana sempre ha mantingut la seva innocència i ha indicat que va obrar coaccionada pel seu nòvio, Laiglesia.

Les mostres de l’ADN recollides tant del cos de Jubany com del seu jersei pertanyen a un home desconegut que, segons les proves genètiques realitzades fins ara, no és ni Laiglesia ni tampoc Jiménez, l’altre investigat i a qui se li atribueix l’autoria dels dos anònims que va rebre la víctima abans de l’homicidi.

Indicis biològics

La roba que vestia Jubany el dia del seu assassinat es va mantenir durant dues dècades en un jutjat. Es va recuperar del jersei marró de la víctima amb una mostra biològica molt deteriorada que conservava una barreja de l’ADN de dues o més persones. Una de les persones era la mateixa Jubany, una altra era un home no identificat. Per això el jutge demana que es faci una nova comparativa conjunta d’aquesta mostra amb els perfils de Laiglesia i Jiménez.

Paral·lelament, l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, al ser instat pel jutjat de Sabadell a recuperar les mostres que es van obtenir durant l’autòpsia que se li va practicar a Jubany hores després del crim, va informar que conservava hisops –bastons amb cotó a la punta– i també mostres obtingudes d’una ungla de la víctima. A l’analitzar pel seu compte aquestes mostres amb la tecnologia actual han aparegut tant al material que es va extreure de l’ungla com en el dels hisops restes genètiques d’una altra persona desconeguda: de nou un home.

Els anònims

El jutge insisteix en les proves de l’ADN perquè considera que hi ha «indicis suficients» que Jiménez va participar en l’assassinat de Jubany i també que podria haver-ho fet Laiglesia, a qui un investigador de la Policia Nacional va assenyalar en el programa de Crims com el principal sospitós.

Jubany va rebre dos anònims poc abans de ser assassinada (el 17 de setembrede 2001 i el 9 d’octubre de 2001). La Policia Nacional considera que l’autor d’aquests anònims és Jiménez. A aquesta conclusió hi van arribar els pèrits grafològics malgrat que Jiménez es va negar a facilitar textos escrits per ell relatius al 2001. Va al·legar que no havia trobat cap document amb lletra que hagués escrit a mà d’aquella època.

Els dos anònims, dipositats davant la seva porta, anaven acompanyats de refrescos: una orxata i un suc de taronja. Als refrescos hi havia droga, la mateixa que es va trobar al cadàver de Jubany i que els assassins van utilitzar per adormir-la.

El jutge assenyala en la seva interlocutòria que Jiménez sabia que Jubany adorava l’orxata perquè havia pres aquest refresc amb ella en ocasions anteriors. El segon anònim va ser entregat a casa d’Hel·lena un dia en què no consta que Jiménez, llavors empleat a la Diputació de Barcelona, acudís al seu lloc de treball.

El contingut dels anònims detallava pistes, com que el seu autor volia estudiar anglès o que desitjava coincidir amb Jubany en una altra excursió amb ella de la Unió Excursionista de Sabadell (UES), van fer sospitar a Helena que Jiménez hi podria estar al darrere i així l’hi va explicar a una amiga. Tant Jubany com Jiménez eren membres de la UES i el segon es va enamorar d’ella i va intentar seduir-la sense èxit, un intent que va generar el distanciament entre tots dos.

Laiglesia

Notícies relacionades

¿Per què el jutge ha decidit continuar investigant l’ADN en el cas d’Helena Jubany?

Joan Jubany: «L’assassinat de la meva germana va ser un feminicidi»

Laiglesia, per la seva banda, vivia de manera intermitent al bloc des d’on es va llançar el cos de Jubany. Pernoctava sovint en aquest edifici perquè allà hi havia l’apartament de Careta –parella de Laiglesia el 2001–. En aquest pis es van trobar capses del medicament Noctamid, que conté benzodiazepines, un psicòtrop del qual es van trobar restes al cos de la víctima. En aquest mateix domicili hi havia també llumins com els que es van localitzar al terrat i que s’haurien utilitzat per cremar parts del cos de Jubany. Laiglesia, a més, va caure en contradiccions amb Careta al ser interrogats tots dos per la Policia Nacional després del crim. També hi ha les trucades que va rebre Jubany des del telèfon fix del domicili de Careta en els dies anteriors al crim i que també podria haver portat a terme el mateix Laiglesia.

L’assassinat de Jubany va prescriure a finals del 2021, quan es van complir 20 anys del crim. No obstant, Laiglesia va ser investigat formalment fins al 2005, quan el cas es va arxivar. També ho van ser la difunta Careta i Echaguibel. Per aquest motiu, per a Laiglesia i per a Echaguibel el crim no prescriurà fins al 2025.