Bojos pel temps: «L’arribada d’una DANA és la nostra setmana gran, una recompensa a l’afició de tot l’any»

«Acumulem molts mesos de sequera i calor. Quan es comencen a coure fenòmens com una DANA, tots ens posem les piles i disfrutem amb els possibles pronòstics. És la nostra setmana gran». Així ho resumeix Jan Ponsa (20 anys), un jove aficionat que forma part del Projecte 4 Estacions. El seu «friquisme meteorològic» es va manifestar quan era un nen: «Sempre em va fascinar el que passava al cel. Volia entendre per què apareixien els núvols i com endevinar si plouria o no».

Juntament amb altres joves va iniciar el projecte amb l’afany de compartir la seva obsessió: «Qui està enganxat als videojocs obre la Play Station i es connecta amb els seus amics per jugar. Nosaltres fem el mateix, però a Twitter o a Instagram». El seu perfil comença a ser un dels més influents a Catalunya. «En el món amateur, som els segons amb més seguidors, només ens supera l’Àlex», treu pit.

Setmana de bogeria

L’Àlex és Àlex Van der Laan, un català d’origen neerlandès que acumula més de 37.000 fidels i que es mostra encantat de veure com les noves generacions entren en el món. «La malaltia també va donar els primers símptomes quan era petit. El meu pare m’explicava com patinava sobre gel pels canals per arribar a l’escola, a Holanda. Tot allò relacionat amb la neu i el fred em generava molta curiositat», rememora emocionat. «Més tard, com que soc informàtic i professor de matemàtiques, vaig començar a observar models dels americans, sempre obcecats per fenòmens com el Niño o el vòrtex polar estratosfèric. En aquella època rebia les dades per radiofreqüència», recorda.

A partir de dilluns la col·locació de la BFA ens enviarà aire càlid saharià, per tant, clarament temperatures cap amunt i sorral al cap, com a mínim tindrem temperatures clarament per sobre mitjana fins divendres. #meteo pic.twitter.com/UJtKOG9Pvs

— Àlex Van der Laan (@alexmegapc) 1 de septiembre de 2023

Ara, als seus 54 anys, i amb 65 milions d’impressions a Twitter des de principis d'any –paraules majors– admet que el seu ja es pot catalogar com a «hobby professionalitzat»: «Abans publicava els meus primers pronòstics a Facebook i encertava. Els meus amics sovint em preguntaven quin temps tindríem, fins que al final vaig acabar a X, on hi va haver una explosió total d’afició a la meteorologia». Sempre intenta ser rigorós i pedagògic amb els seus. «Han de saber que bussegem en un oceà ple d’incertesa. No podem encertar sempre», avisa.

Tàlvegs i dorsals

No obstant, les previsions són el repte més gran d’aquesta comunitat de bojos pels núvols. «El més difícil és predir les pluges. Preveure una onada de calor no té tant mèrit», detalla Ponsa. Van der Laan descriu l’actual setmana com a «brillant»: «Dilluns ja vaig escalfar el personalamb els efectes de la possible DANA. Després, resulta que no n’hi ha per a tant i em cauen pals d’alguns haters. Després, arriba la tempesta i la disfrutem com nens. És divertidíssim».

Van der Laan té la seva humil estació meteorològica a la Molina i ha escrit un llibre sobre el temps que publicarà aviat. També ha obert un canal de Twitch amb Carles Nerín, meteoròleg de l’Observatori Fabra, per mirar d’ajudar la gent a comprendre el temps. «Es pot parlar que s’acosta un tàlveg o una dorsal africana, però l’important és que els nostres lectors entenguin que hi haurà un ascens de masses d’aire càlid i humit o que la calor assetjarà», considera Ponsa.

Ja són diversos models mesoescalars que apunten a una situació de tempestes que pot ser complicada per a demà al vespre i nit al terç sud.

Models com el 4x4, WRF-ECMWF, AROME i HARMONIE apunten a acumulats que podrien arribar als 100 mm (mireu els mapes)#Projecte4Estacions pic.twitter.com/1W1XMXVuZT

— Projecte 4 Estacions (@P4Estacions) 1 de septiembre de 2023

Nerín confessa que no pensa abandonar el barco dels apassionats: «Soc meteoròleg professional, però no vull deixar de formar part del friquisme aficionat». «Amb les xarxes tot s’ha magnificat. Abans vivíem el nostre entusiasme en silenci. Ara, el ‘boom’ és espectacular», assegura. De tota manera, la popularitat comporta els seus riscos: «És com el futbol, tothom es creu que és entrenador. Aquí, de vegades, també hi ha més valentia del compte, a l’hora de pronosticar. Però també hi ha ganes d’aprendre, no està malament que la gent sigui atrevida».

Agosarada competència

Al llarg d’aquesta setmana, per exemple, la competència s’ha fet evident: «Ja advertíem que els escenaris eren possibles i no segurs, però és clar, la gent s’anima. Només a Catalunya, a perfils com el de Van der Laan, Nerín i 4 Estacions, se sumen Seguim la méteo, Alfons Puertas i Comando Tibidabo. N’hi ha de més cauts, més apocalíptics, més influents o més científics. Però tot aquest ecosistema interactua amb un mateix objectiu: compartir l’amor pel temps.

L’engranatge d’aquesta bogeria borrascosa no existiria sense seguidors com Xavi Martín: «Crec que a Catalunya tenim una estranya veneració per la meteorologia». Ell sempre està pendent del que diuen els seus prescriptors de confiança. Quan els seus perfils de referència adverteixen que hi pot haver neu a l’àrea metropolitana de Barcelona, activa les alarmes i es prepara per desplaçar-se fins on caiguin els primers flocs: «Ho visc amb intensitat. De vegades, amb dues setmanes d’antelació, ja avisen que pot nevar. I pot ser que després no acabi succeint. Però els dies de nervis i emoció ja no ens els treu ningú».

Notícies relacionades

L’episodi de pluges frena la caiguda de Sau, però encara no es nota en tots els pantans

Torna a casa el marroquí confós amb un buscat narco

I després, hi ha els aficionats que no es es lluen a les xarxes. Francesc Roura té 27 anys i és meteoròleg professional, treballa al Barcelona Computing Center. «De petit, em fascinaven les nevades i les tempestes. Soc de la Garrotxa i allà solia nevar una vegada a l’any. Aquell era el dia interessant. La neu cada vegada va ser menys freqüent, però jo vaig mantenir l’interès», exposa. «De vegades, quan veig el xou que es munta a les xarxes tinc dubtes. Els aficionats es poden permetre el luxe de deixar-se portar per la passió, però clar, els que ens dediquem a això hem de ser mesurats i quedar-nos el rum-rum per als nostres grups de WhatsApp», creu ell.

Marta Vallès (24 anys) és física i va descobrir aquest món a la universitat: «En l’assignatura de meteorologia vaig flipar. El millor és que per entendre el que passa al cel necessites coneixements sobre molts camps diferents de la física». Ara, treballa a The Weather Partner, una empresa que pronostica el temps. Ella es dedica a representar les dades, però a més de la seva feina, manté l’entusiasme pel tema en el seu temps lliure: «Cada dia consulto diverses pàgines web i aplicacions. El temps ens pot regalar fenòmens bestials. És una cosa quotidiana que es converteix en espectacular».