Pederastes darrere la il·lusió de nens que volen ser futbolistes o models

Deutsche Telekom

2
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La manera d’actuar del pederasta detingut a la Llagosta, un home condemnat quatre vegades en el passat per abusar de menors, encaixa amb la d’un depredador que té un pla per acostar-se a les seves víctimes. I no és nou, segons remarquen tant agents dels Mossos d’Esquadra com de la Policia Nacional consultats per EL PERIÓDICO.

Fer creure a les seves víctimes, la majoria fills de famílies humils i d’origen migrant, que era un observador de clubs de futbol i que els fitxaria és una manera de procedir, consistent a jugar amb les seves il·lusions, freqüent en els agressors sexuals de menors, també dels que actuen a la xarxa. 

«Sense cap dubte», respon un agent del cos estatal al ser qüestionat per aquest diari sobre si és comú que un pederasta es faci passar per observador de futbol o per un cercatalents que busca adolescents per convertir-les en models de passarel·la, o en artistes. «Juguen amb la falta de coneixement del món real dels més petits i, sobretot, amb la il·lusió que tenen, amb el somni de ser un gran futbolista o una model», assegura el policia.

«És evident», coincideix un investigador dels Mossos a qui se li trasllada la mateixa pregunta. «Passa com amb les estafes», afegeix. «L’agressor sexual o l’estafador posa un ham perquè la víctima piqui». «En el cas dels menors dels quals es pretén abusar sexualment aquest ham és la il·lusió que jugarà al FC Barcelona o que arribarà a ser una gran model», prossegueix. 

«El delinqüent vol guanyar-se la confiança de la víctima que vol agredir. És com una inversió. I quan la confiança està guanyada, comença a executar el delicte», explica. «Sempre és el mateix mecanisme», lamenta l’agent dels Mossos. De vegades aquest tipus de violadors, o d’estafadors, tenen components «psicopàtics» perquè «observen» i «capten les necessitats emocionals» de les víctimes però no mostren compassió ni cap objecció moral a aprofitar-les per al seu benefici.

El paper crucial de la família

L’entorn digital ha donat encara més facilitats als pederastes que fingeixen ser observadors o cercatalents per guanyar-se la confiança dels menors. A través de les xarxes socials entaulen comunicació amb les víctimes i ho fan sota perfils falsos. Els nens realment creuen que estan parlant amb algú que els ha vist jugar a futbol i que pretén portar-los a un gran club o amb una agència que ha entrat en les fotografies del seu perfil i vol fitxar-la per ser model. 

Notícies relacionades

Guanyada la confiança del menor és possible que, a partir d’aquestes mentides, els agressors sol·licitin fotografies cada vegada més íntimes a la víctima. Si aquestes accedeixen, comença el malson perquè el delinqüent pot passar a amenaçar-los de divulgar aquestes primeres imatges si no n’envien més. Una espiral que no cessarà fins que els afectats reuneixin el valor de parlar amb els seus pares i presentar una denúncia

«Els pares juguen un paper crucial. Han d'estar a prop dels seus fills per conèixer els seus anhels i advertir-los que en aquesta vida res passa així», remarca l’agent de la Policia Nacional. «Els pares cada vegada parlem menys amb els fills, i això és una cosa que cal recuperar», aconsella.