Així és la vida a Torrent, el poble de l’Empordà que més aigua malgasta

Un jardiner aparca la seva furgoneta a l’ombra d’un dels pocs carrers. Mentre descarrega les eines, explica que el contracten dues de les cases. «Jo no rego les gespes. Només algunes plantes i els arbres», es defensa. «Ens dediquem a cuidar una mica les plantes, però l’herba us puc assegurar que s’està morint». No obstant, reconeix que no és així a totes les cases del poble: «Si algú rega la gespa ja no és cosa meva». El que té clar és que les mesures es van seguir abans a Palafrugell que aquí. «A Palafrugell i voltants, on treball habitualment, fa molt que no reguem. Aquí, s’ha trigat una mica més», admet.

Fa un mes, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, va assenyalar aquells ciutadans als jardins dels quals creix una herba molt verda en un moment en què el reg de jardins està restringit per l’estat d'excepcionalitat per sequera. En el dia d’avui, hi continua havent algunes urbanitzacions amb dispendis d’aigua exagerats on es poden veure jardins esplendorosos. Es produeix en algunes cases de Bigues i Riells (Vallès Oriental) i dePeralada (Alt Empordà), segons ha comprovat aquest diari.

«No és culpa nostra»

Torrent és un dels pocs pobles de les conques internes de Catalunya que tenen un consum d’aigua desorbitat: 1.061 litres per persona i dia, quan el límit és de 230. Aquesta dada no només supera el permès, sinó que dista molt de la mitjana i es converteix en difícil d’argumentar.

Els tres municipis de Catalunya que més malgasten, segons dades de l’ACA, són Gombrèn (Ripollès), Montclar (Berguedà) i Sant Martí d’Albars (Lluçanès), llocs amb gran presència ramadera.

En quart lloc hi ha Torrent, que és el que més malgasta de tot l’Empordà. Aquest petit nucli de cases erigit entre Pals i Llofriu, amb vista al Montgrí forma part d’una unitat hídrica en què els municipis no destaquen precisament pel seu bon acompliment a l’hora de complir les restriccions. A més, són llocs on, cada any, el consum es dispara quan arriben els estiuejants.

L’ACA no vol entrar a valorar casos concrets, però fonts de l’agència encarregada de la gestió de l’aigua consultades per aquesta redacció sí que consideren que alguns pobles tenen marge per fer un esforç més i aconseguir un consum més raonable.

Pel poble, en ple migdia, no hi passeja ningú. Les úniques persones que hi ha pel carrer van amb cotxe. Primer, passa pel carrer principal un Ferrari vermell. Després, un petit cotxe negre d’alta gamma. L’home que el condueix, un veí, preguntat per si sap que consumeixen més aigua que en cap altre lloc de la Costa Brava, respon indignat: «¿Piscines? Tot l’Empordà n’està ple. Aquí estem bé, tenim les nostres cases, els nostres jardins. Però ja gairebé no reguem. Si en gastem més que la resta no sé per què serà, però no és culpa nostra».

Tanca la finestreta i continua el trajecte fins al garatge de casa seva. El següent cotxe és un monovolum blau. Les persones que van dins repeteixen explicacions semblants a les de l’home. I afegeixen: «¿On és la gent? Dins de les seves cases, amagats de la calor, però tampoc som molts».

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

La realitat és que al poble, en comparació amb l’any 2022, han reduït el consum de manera important. El juliol del 2022, van gastar més de 1.400 litres per dia i persona. Ara, aquests 1.061. Un descens important, gairebé del 30%, però encara insuficient.

La diferència entre Torrent i altres pobles turístics amb xalets és que aquí totes les cases són de luxe. En altres llocs, hi ha apartaments i edificis de diverses plantes, cosa que facilita un consum més reduït. No obstant, Torrent és només un exemple del que passa en desenes de pobles catalans. Suposen una petita part de la població, ja que la gran majoria compleix. Però hi sol haver un denominador comú en els incomplidors: urbanitzacions, cases amb jardí o pèrdues d’aigua greus a les canonades.