De l’americana als tirants: la generació Z desafia els codis de vestuari a la feina

Entrar en una oficina i veure desfilar camises i americanes ja és cada vegada menys freqüent. Els codis de vestimenta van evolucionant i cada generació va un pas més enllà. Si els mil·lennistes van dir adeu a anar a treballar amb americana i corbata,la Generació Z imposa també la seva identitat pròpia a l’hora de triar la roba que porta. 

«Els codis de vestuari són molt més flexibles avui dia», explica Pilar Pasamontes, directora científica de l’Àrea de Moda IED Barcelona. «Hi ha hagut una evolució. Tant homes com dones es treuen més roba de sobre, sobretot a l’estiu», afegeix. Posa d’exemple el calçat: «Abans era impossible anar amb els peus descoberts a treballar, ara veiem tothom amb aquestes sandàlies alemanyes», diuen en al·lusió a les ‘birkenstock’. 

Lara Mangrané, periodista, descriu com en la seva redacció «tots van com volen». Des de faldilla, pantalons o vestits, els seus companys van com anirien pel carrer. «En llocs més petits els és igual, només els presentadors s’han de canviar de roba quan fan programes», destaca. Està molt d’acord amb aquesta decisió de la seva empresa. «La roba és la identitat d’una persona, no ha d’estar imposada. A més, amb la calor no és normal que no es pugui anar amb pantalons curts o tirants». Mangrané és aliena als temps en què anar a una redacció amb bermudes era impensable.

«A l’oficina hi ha de tot», explica Sergio Cárdenas, estudiant d’enginyeria de dades que està fent les pràctiques aquest estiu. «Gent arreglada, d’altres en xandall, pantalons llargs, pantalons curts... Vaja, que hi ha poques normes de com s’ha d’anar vestit». Cárdenas opina que cadascú hauria de poder vestir com vulgui, sempre que es «respectin uns mínims de sentit comú». 

«Que hi hagi més flexibilitat es valora de manera positiva pels treballadors», explica Ana Isabel Jiménez, professora d’Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. «És un vot de confiança», afegeix. Els treballadors relacionen aquesta flexibilitat amb comoditat, sobretot amb les temperatures d’aquest estiu.

Andrés Espinosa, teleoperador, agraeix aquesta llibertat: «Crec que és millor que no hi hagi regles rígides quant a la roba, per la conveniència dels treballadors».

«Les empreses són molt més permissives ara», coincideix Pasamontes. «Això millora l’ambient laboral i la productivitat, com més còmode i lliure estàs, millor. I al revés: com més incòmode i reprimit, treballes pitjor». 

La imatge de l’empresa

«Els codis de vestimenta representen els valors de l’empresa», explica Estel Vilaseca, responsable de l’Àrea de Moda d’LCI Barcelona, i afegeix: «Ara que se li dona tanta importància al ‘branding’ [la construcció de marca], cada empresa vol donar una determinada imatge». El que volen transmetre, però, varia molt depenent del sector. Vilaseca posa l’exemple de les start-ups tecnològiques que prediquen llibertat i innovació. En altres llocs, com bufets d’advocats, la formalitat en la vestimenta continua sent un factor clau.

Anar més tapat continua sent en aquest sector sinònim de serietat. «Jo a l’estiu vaig en pantalons llargs», explica David Mendoza, enginyer de Castelldefels. «No m’imposen cap codi, però crec que dona una imatge de més serietat. Com que encara no em coneixen, vull ser més professional.  Quan faci més temps que hi treballo, ja portaré pantalons curts i samarretes del ‘kukuxumusu’», diu, fent broma.

Aquesta formalitat es busca sobretot en feines de cara al públic. «Allà sí que veuria bé l’ús d’algun codi de vestuari, sempre ajustant-se a les condicions en les quals es treballa», opina Cárdenas. 

De cara al públic

De cara al públicEn llocs de treball en els quals es tracta amb el client directament les normes sobre com cal vestir són molt més rígides. «Hem d’anar amb pantalons o faldilla llarga. Les samarretes no poden ser ni de tirants ni gaire escotades», relata l’Helena, una jove de 21 anys que treballa de recepcionista. A la seva feina, tant comercials com recepcionistes han d’anar vestits formals. 

«Quan estàs de cara al públic, la manera de vestir està donant molta informació sobre quina és l’empresa, la seva serietat, si vol transmetre una determinada imatge, confiança...», afegeix Jiménez, que sí que creu que el codi de vestimenta és més necessari de cara a l’exterior. Ara bé, fins i tot aquestes empreses són més flexibles a l’estiu. «Amb les temperatures que estan fent, ens deixen portar samarretes de tirants», assenyala l’Helena.

Canvi progressiu

La transformació en els codis de vestimenta de les feines d’abans i d’avui és innegable. Però, ¿es pot atribuir aquesta tendència exclusivament a la generació Z? Vilaseca opina que aquest canvi fa molt més temps que s’està observant. «Fa bastants anys que s’han relaxat aquestes normes de vestuari. El canvi és anterior a aquesta nova generació, ha sigut progressiu», apunta.   

De fet, al mateix Congrés dels Diputats, d’un temps ençà s’ha vist com, a poc a poc, samarretes, camises sense corbata ni americana i tirants han anat guanyant espai en el vestuari.

Pedro Mansilla, sociòleg i crític de moda, confirma que aquesta tendència es detecta des de fa uns anys. «Les regles de com anem vestits a treballar estan canviant, però això no és recent. Ha sigut una conquesta al llarg de dècades, ja des del segle anterior», remarca. Mendoza coincideix amb els experts en moda: «El meu avi també era enginyer i havia d’anar amb americana. Els meus pares ja anaven només amb camisa i pantalons llargs, i ja veurem què passa d’aquí 20 anys».  

Més ganes d’expressar-se 

Notícies relacionades

Freixenet i els sindicats pacten un erto per la baixada de producció

Sancho es debat entre les presons de Samui i Bangkok

Mansilla sí que reconeix les noves generacions com les pioneres d’aquesta transformació: «Tenen la valentia per fer-ho i es poden permetre el luxe de plantar cara. S’expressen més a través de la roba, marcats pels ‘influencers’, que han decidit que ara es porta menys roba, i la gent ho està adoptant».

Aquestes ganes d’expressar-se podrien accelerar el canvi de vestimenta laboral. Vilaseca opina que «arriba un moment en totes les generacions en què els joves necessiten expressar-se, i ho fan a través de la moda. Ara és el torn de la generació Z: busquen aquesta experimentació, aquestes ganes de provar coses, de desmarcar-se». També Jiménez observa aquest ímpetu dels joves. «Utilitzen la roba com a manera de manifestar-se i les empreses haurien d’afegir-se a aquesta idea, amb flexibilitat, sense anar als extrems».