VIOLÈNCIA MASCLISTA

Igualtat alerta sobre la joventut de les últimes víctimes de feminicidis i demana desterrar el negacionisme

3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Les tres últimes víctimes de la violència masclista més atroç, la que acaba en un cruel assassinat, tenien uns vint anys. La dona trobada lligada i escanyada a Girona el 27 de juliol tenia 26 anys. La que va morir a Barcelona diumenge passat a causa d’una arma blanca en tenia 29. I la jove que va perdre la vida dilluns a causa d’un fort cop al cap a Utrera (Sevilla) tenia tan sols 22 anys.

L’extrema joventut d’aquestes víctimes ha cridat l’atenció dels integrants del comitè de crisi estatal que s’ha reunit aquest dimarts per analitzar el repunt d’assassinats masclistes. El juliol passarà a la història com un dels períodes més negres des que hi ha estadístiques ja que hi ha hagut vuit crims de violència de gènere, set de confirmats i l’últim, el de la jove d’Utrera, encara en estudi, però les forces de seguretat han detingut el seu marit com a possible agressor, per la qual cosa podria engrossir el llistat de feminicidis ben aviat.

Davant la joventut de tres de les vuit víctimes, la delegada del Govern contra la violència de gènere, Victoria Rosell, ha assenyalat al terme de la trobada que és «important que els missatges que rep la joventut no siguin de relativització i negacionisme». La delegada està en funcions i no ha anat més enllà però, evidentment, la seva reflexió fa referència als missatges que llança Vox destinats a minimitzar la violència de gènere, que repliquen desenes de ‘youtubers’ i ‘influencers’ i que han calat en una part de la joventut.

Diverses enquestes i experts han alertat sobre que una onada de neomasclisme s’estén entre una part de la joventut espanyola, cosa que s’està reflectint en el fet que algunes víctimes de la violència de gènere són d’uns vint anys. «Abans les relacions violentes es cronificaven més però ara veiem que les joves identifiquen la violència abans i intenten sortir [de la relació tòxica] abans, cosa que demostra una part positiva, que es denuncia més però també que es repeteix la violència entre els homes joves i si elles trenquen, de vegades acaba en assassinat», alerta Alba Alfageme, psicòloga experta en violències masclistes.

El comitè

El Govern va decidir l’estiu passat reunir un comitè de crisi en el qual participin totes les institucions implicades cada vegada que en un mes se superin els cinc assassinats, a fi d’analitzar cas a cas, veure si hi ha hagut fallades en el sistema i estudiar millores en la prevenció i atenció a les víctimes. Des de la seva creació, aquest organisme s’ha reunit en quatre ocasions.

A la trobada d’aquest dimarts han assistit representants de les Delegacions del Govern contra la violència masclista, de totes les comunitats excepte Astúries i el País Basc i dels ministeris de Justícia i Interior. La trobada ha estat presidida per la ministra d’Igualtat en funcions, Irene Montero, i ha comptat amb la participació de la fiscal especialitzada en aquesta xacra, Teresa Peramato.

Al terme de la cita, Rosell no ha proposat cap nova mesura, com sí que ha fet Igualtat en anteriors ocasions en què el Govern no estava en funcions i s’ha reunit el comitè. Tan sols ha recordat que els mesos de juliol concentren, tradicionalment, més assassinats a causa que «l’estiu és una època compromesa i cal estar especialment alerta».

Notícies relacionades

Així mateix, ha explicat que només una de les vuit víctimes del mes passat havia presentat denúncia, per la qual cosa ha «insistit» a les comunitats i ajuntaments que siguin «proactius en la detecció de les víctimes» i a l’entorn de les dones maltractades que facin el pas de denunciar perquè elles «no poden o no estan en condicions».

Finalment, ha fet una crida a la col·laboració ciutadana. «Les institucions tenen els seus deures però la ciutadania també, demostrant que no hi ha tolerància contra qualsevol tipus de violència de gènere, inclosa la de menor entitat [...] Aquesta col·laboració ciutadana, de rebuig de qualsevol tipus de violència masclista, salva vides», ha conclòs, per a continuació reblar que la societat i les institucions s’han «de mantenir alerta per ser un país lliure de violències masclistes».