Catalunya reorganitza el mapa de l’FP per tenir 800.000 titulats més abans del 2030

Catalunya i el seu teixit econòmic compten actualment amb un milió de titulats enformación profesional, però necessita tenir, abans del 2030, 800.000 professionals més, especialment de grau mitjà. Amb aquest objectiu en ment, el Govern avança en el redisseny del mapa de l’FPi aquest dimarts ha aprovat el decret de l’FP integrada que estableix les bases perquè els centres educatius que ho sol·licitin siguin reconeguts com a centres d’FP integrada. Per ser-ho hauran d’oferir tot el ventall formatiu: des dels certificats de professionalitat, als programes de formació i inserció (PFI), els itineraris formatius específics (IFE), l’FP de grau bàsic, els graus mitjans i superiors, la formació ‘online’ de l’Institut Obert de Catalunya (IOC), fins a la formació contínua.

D’aquesta manera, els estudiants trobaran en un únic punt centres de referència per orientar-se, acreditar-se i formar-se. «El que ara està separat serà en una única finestreta», resumia Fabian Mohedano, president executiu de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, que calcula que almenys 40 centres públics iniciaran l’1 de setembre els tràmits per acreditar-se.

L’orientació serà part important d’aquests centres ja que hauran d’orientar l’alumne a l’hora d’escollir l’objectiu professional, ajudar a construir l’itinerari formatiu, a més de gestionar l’acreditació dels professionals i cooperar amb els departaments de la Generalitat per alinear el projecte educatiu amb les polítiques públiques i les necessitats d’ocupació, els canvis tecnològics i l’evolució del teixit productiu.

Per a les empreses, el nou sistema suposarà també una millora: «Tindran identificats els centres de referència als quals podran acudir quan necessitin capital humà», assenyala Mohedano.

A Catalunya actualment hi ha 2.233 centres de formació professional públics i privats. Alguns ja tenen aquesta oferta, que els permetrà ser considerats centres integrats.

Oferta ajustada a l’economia

L’estratègia de l’FP a Catalunya s’apuntalarà també amb dos instruments més: un mapa d’oferta formativa, que si tot va bé estarà dissenyat a finals d’any, una vegada tancat el diàleg amb els sectors implicats, i un informe de prospectiva que es presentarà al novembre. «El mapa estarà molt lligat a aquest informe. Serà un dibuix de l’economia productiva i donarà solució al ‘gap’ entre l’oferta i la demanda», remarca Mohedano.

I és que l’informe recollirà les necessitats que l’economia catalana té en els professionals formats. Això, avança Mohedano, es traduirà necessàriament en un ajust de l’oferta que els joves es troben quan es plantegen estudiar FP. ¿Com es concretarà? Encara és aviat per saber-ho però una pista clau és la inserció laboral dels estudis. «No ampliarem oferta d’estudis per als quals no hi ha sortida laboral», assenyala Mohedano. En canvi, si l’informe detecta que falten, per exemple, instal·ladors de plaques fotovoltaiques, es faran esforços per ampliar places d’aquests estudis i intentar atraure joves. «La planificació de l’oferta s’ha de fer partint d’evidències», rebla.

El Govern porta a terme aquesta iniciativa perquè ha detectat que, actualment, Catalunya té una estructura de qualificació professional «que no s’ajusta a les necessitats del seu teixit productiu», ha ressaltat la portaveu, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu.

Notícies relacionades

El drama de la falta de profes a l’FP: «Amb 30 alumnes és impossible ensenyar a programar»

La falta de professors i les elevades ràtios a les aules limiten l’impuls de l’FP

L’estratègia de reorganització de l’FP hauria de permetre també reduir les xifres d’atur juvenil, que és en el 22,1%, i d’abandonament prematur d’estudis (16,9%). «Si tots els alumnes que comencen un cicle de grau mitjà els acabessin, en 10 anys podríem arribar a l’objectiu dels 800.000 professionals».

El pla compta amb el suport d’empreses i sindicats, si bé des de la UGT llancen un avís: «Si el pla no va acompanyat de recursos humans i econòmics serà paper mullat», assenyala Jesús Martín, que defensa que l’FP necessita «que s’optimitzin tots els recursos i que hi hagi una bona coordinació i integració real».