L’atenció a la diversitat a l’FP: sense xarxa per als alumnes amb dificultats d’aprenentatge

De fet, els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica, que atenen les dificultats d’aprenentatge, només cobreixen de manera sistèmica els alumnes durant la seva etapa obligatòria. Al passar a la postobligatòria (l’FP ho és), l’accés a aquest recurs capital s’esfuma i, sense l’acompanyament necessari, molts estudiants llancen la tovallola, motiu de les altes xifres d’abandonament. Des del Departament d’Educació asseguren que els EAP «intervenen a demanda dels agents implicats», tot i que admeten que l’FP no és la prioritat d’aquests equips.

Aquesta falta d’atenció individualitzada coincideix amb un altre dels punts febles de l’FP: aules amb fins a 33 alumnes. «És a dir, se suma encara més complexitat», critica Jesús Martín, responsable d’FP a l’UGT, que denuncia també que no hi ha un traspàs d’informació entre centres al fer el pas de l’ESO a l’FP, mentre que sí que es fa quan els alumnes passen de primària a secundària. «Si els centres tinguessin els expedients dels estudiants, els seria una mica més fàcil. En la situació actual, en la majoria de casos han de començar de zero. Un equip docent bo triga com a mínim quatre mesos a detectar que aquest alumne té unes necessitats especials», prossegueix Martín.

Coincideix en el diagnòstic Carles López, director de l’Institut de l’Esport de Barcelona, que té clar que per poder atendre la diversitat és necessari canviar el model. Defensa que la solució hauria de passar per grups més petits i codocències. 

Quant a les altes xifres d’abandonament als cicles mitjans, també està convençut del motiu: «El poc rigor a l’hora de donar el títol de l’ESO per la por que tenen els centres educatius que se’ls pengi l’etiqueta que són ells els que fracassen». I López prossegueix en el seu diagnòstic: «Hi ha joves que passen a graus mitjans sense les competències necessàries i després nosaltres, a l’FP, hem de fer malabarismes per assumir tot aquest volum d’alumnes amb dificultats sense competències bàsiques i portar-los al nivell d’exigència que ens demanen les empreses. Això fa que, al final, siguem nosaltres els que carreguem amb l’etiqueta de l’abandonament», prossegueix aquest professor.

Psicòlegs als instituts

El director de l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB), Alberto Vila, centre d’FP amb 800 alumnes, considera que una de les decisions que el Govern hauria d’adoptar per afrontar el problema «de manera real» és la d’introduir un psicòleg a l’aula.

José Luis Duran, director d’Institut del Treball –el centre d’FP més gran d’Espanya– coincideix amb Vila en la necessitat d’oferir també recursos sanitaris als estudiants. «Una de les nostres propostes és que hi hagués atenció d’infermeria als centres. El curs passat vam tenir quatre o cinc intents de suïcidi amb pastilles. I casos de bulímia i anorèxia en tenim cada any», relata. Un reflex dels creixents problemes de salut mental entre els adolescents.

A Barcelona, fins al curs passat, els EAP donaven servei als centres d’FP de la ciutat de manera extraoficial. Cada centre recorria al seu EAP més pròxim i els professionals els atenien com i quan podien, fins que es van plantar i van dir prou. Estaven saturats amb els casos que havien d’atendre de l’etapa obligatòria –la seva raó de ser, en realitat– i no arribaven a més.

Davant d’aquesta situació, el Consorci d’Educació de Barcelona va contractar un servei psicopedagògic extern que, segons explica Vila, es tradueix en una visita d’una psicòloga al centre vuit hores al mes. «Al final, el que intentem és derivar els estudiants a un servei de salut mental, però el Departament de Salut està també totalment col·lapsat amb aquest tema», insisteix el director de l’ITB.

Diagnòstics silenciats

Quant al traspàs d’informació entre l’ESO i l’FP, Educació apunta les famílies com a responsables de comunicar aquesta informació durant el procés de preinscripció. ¿Per què hi ha famílies que, tot i tenir fills amb diagnòstic, no ho comuniquen? És senzill: la falta de places. El fet que a l’FP només hi hagi dues places reservades per a alumnes amb necessitats especials fa que moltes famílies, per por de quedar-se fora, ocultin els diagnòstics dels seus fills, sobretot els casos menys greus. Aquest any, a més, s’ha suprimit la reserva de places per qüestions socioeconòmiques.

Notícies relacionades

Els joves amb problemes mentals s’han quadruplicat en la pandèmia

Escoles i famílies, davant l’impacte de TikTok en els adolescents: «Està sortint de mare»

«Com que només hi ha dues places per al conjunt de necessitats especials, tant les educatives com les socioeconòmiques, els alumnes amb necessitats socioeconòmiques no entraven mai per aquesta via, ja que les dues places eren ocupades per nens amb necessitats educatives. Nosaltres, a les portes obertes, ja avisàvem les famílies que no ho especifiquessin perquè els seria contraproduent, ja que quedaven sempre fora», assenyala Vilà.

Una altra proposta del director de l’ITB per atendre la diversitat és l’actualització dels currículums a l’FP. «S’han d’adequar al tipus d’estudiant que ens arriba ara. És incomprensible que els currículums d’informàtica tinguin 20 anys. Els estudiants d’ara no són els de fa 20 anys. Cada vegada ens arriben estudiants amb menys formació i les empreses ens demanen professionals més formats», argumenta Vilà, que coincideix amb López.