Educació a Catalunya

Simó presenta un pla per protegir el català a l’escola «davant l’avenç de la ultradreta»

La consellera anuncia 10 mesures per fomentar la llengua, entre les quals destaca la creació d’una plataforma de continguts audiovisuals educatius en català

El TSJC obliga tres aules a impartir una assignatura troncal més en castellà

A1-174581132.JPG

A1-174581132.JPG / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La consellera Anna Simó ha presentat aquest dilluns el Pla de Foment de la Llengua Catalana 2023-2028, «davant el retrocés de l’ús del català a les escoles» i per pretegir la llengua «per si de les eleccions del 23 de juliol surt un Govern d’ultradreta». Un nou pla que inclou mesures com la creació d’una plataforma de continguts audiovisuals educatius en català –impulsada pel Departament d’Educació i 3Cat, mesura que Simó ha considerat «estratègica»– o l’increment dels recursos d’acollida de l’alumnat nouvingut a Catalunya partir del 2024.

«L’avenç de la ultradreta fa indispensable articular i rearticular una escola catalana», ha defensat Simó. Per això, la primera de les mesures és aprovar i desplegar el Decret del règim lingüístic del sistema educatiu, des d’avui i fins al 15 de setembre en exposició pública; un decret que persegueix «donar seguretat jurídicaals centres», després de l’anunci la setmana passada del TSJC que obligava tres escoles a impartir «una assignatura troncal» més en castellà (resolució que el Departament d’Educació assegura que «demostra un desconeixement total del funcionament de l’escola catalana», ja que els nous currículums no funcionen per assignatures).

El decret –que desenvolupa la LEC, llei del 2009– mira, insisteix la consellera, de «donar garantia jurídica als centres», i assenyala que el responsable dels Projectes Lingüístics de Centre (PLC) és el deparatment i no les direccions, i que els PLC no es poden canviar amb el curs ja començat.

Reforçar les aules d’acollida

Quant a l’increment dels recursos d’acollida de l’alumnat nouvingut a partir del 2024, la mesura inclou un pla de formació de xoc dels nous tutors d’aula d’acollida. «S’elaboraran nous materials i, el curs vinent, es posarà en marxa un pla pilot d’aules d’acceleració al Consorci d’Educació de Barcelona per a alumnes que s’incorporin a segon, tercer i quart d’ESO», ha detallat la consellera.

Una altra de les 10 mesures presentades aquest dilluns «és millorar la competència lingüística en català del professorat» i «incentivar la formació lingüística de les famílies».

Pacte català

El juny de l’any passat, una àmplia majoria del Parlament de Catalunya –102 de 135 diputats– aconseguia renovar el pacte lingüístic que regeix a les aules de Catalunya. Una nova llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’educació no universitària pactada entre el PSC, ERC, Junts i els Comuns entre durs atacs de Vox, Cs i el PPC. L’acord forjat a quatre bandes estableix el català com a llengua vehicular i garanteix el castellà com a llengua curricular i educativa, sense fixar percentatges i acomodant-se a la realitat sociolingüística de cada centre, que haurà de presentar els seus projectes lingüístics al departament perquè els validi.

Aval del TC

El Tribunal Constitucional (TC) va avalar a l’abril de manera definitiva la constitucionalitat de la nova llei d’educació, va rebutjar en la seva totalitat el recurs presentat per Vox i va negar que la LOMLOE vulneri el dret a rebre educació en castellà, i va considerar que «de la Constitució no deriva la necessària fixació per l’Estat d’una proporció d’ús del castellà en el sistema educatiu», simplement «un dret efectiu a utilitzar-les, que no nega la llei recorreguda».

Avanç del TSJC

Notícies relacionades

La setmana passada, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va confirmar que tres escoles catalanes hauran de continuar donant més hores de castellà. En un comunicat fet públic dimecres passat, el tribunal es va pronunciar sobre els casos de cinc centres judicialitzats. En tres d’aquests centres, estimava «parcialment» els recursos de les famílies que volien que es tombés el projecte lingüístic del centre. I, tot i que desestimava aquesta petició, sí que obliga a impartir en castellà «alguna assignatura troncal que no sigui lingüística». En els altres dos casos, els jutges anunciaven que paralitzaven la decisió en espera de rebre informació complementària que, asseguraven, necessitaven per prendre-la.

La consellera d’Educació, Anna Simó, va considerar la setmana passada «una absoluta vergonya» que el departament s’assabentés de l’«avanç de la sentència» per la premsa. «Amb aquest comunicat el TSJC ha volgut entrar en campanya electoral», va afegir la nova consellera, que va anunciar ja el dimecres «dues accions immediates». D’una banda, el recurs per al Tribunal Suprem (TS), i de l’altra, l’inici dels tràmits per desplegar el capítol 2 de la llei catalana d’educació (LEC) sobre usos lingüístics «per protegir els centres» presentat aquest dilluns.