Política lingüística
De TikTok a classes per a metges: aquestes són algunes de les 100 mesures d’Aragonès per defensar el català
El president Pere Aragonès ha presentat aquesta setmana un paquet de 100 mesures, un número rodó, d’«impuls al català en diversos àmbits» amb l’objectiu de poder «viure plenament i lliurement en català». Les mesures impliquen totes les conselleries i són molt molt, diverses. ¿Vols saber quines són i en què consisteixen? Aquí en va una selecció.
A1-151844170.jpg /
Dret al ‘cafè amb llet’
El Govern assegura que «reforçarà l’obligatorietat», ja era obligatori, per part de les empreses de garantir que estan en disposició d’atendre els seus clients sigui quina sigui la llengua oficial que utilitzin, per evitar que una persona es vegi obligada a canviar de llengua perquè no l’entén. És a dir, procurar que qualsevol persona pugui demanar a la cafeteria un ‘cafè amb llet’. Així es recull en la desena mesura de les 100, titulada ‘revisió dels aspectes lingüístics del Codi de Consum.
Finances per a centennials
La mesura 14 de 100 és breu, però crida l’atenció: una subvenció a l’Institut d’Estudis Financers per generar continguts en educació financera per a joves, a TikTok i en català.
Efecte ‘Bola de drac’
Era un crit d’auxili des de feia anys, pràcticament des de la desaparició de Petri. «Per garantir el dret de nens i joves a escollir continguts de qualitat en català», aquest any 2022 la televisió pública catalana ha presentat el nou Súper3, anomenat Sx3, amb nous continguts i una nova distribució de l’oferta infantil i juvenil, també per mitjans digitals, més enllà de la tele.
‘Oh, benvinguts, passeu, passeu'
Una altra de les mesures preveu «millorar els mecanismes d’acompanyament a les persones migrades ateses en els serveis de primera acollida». «Promoure la generació d’un vincle emocional positiu amb la llengua catalana per part de les persones estrangeres que arriben a Catalunya», assenyala la mesura, que inclou que es promocioni activament una «mirada positiva, aspiracional i útil de l’ús social de la llengua catalana». ¿Com? Amb formacions «flexibles i adaptables» a les necessitats i realitats quotidianes de les persones migrants, especialment les dones.
‘Sororitat’ i ‘cultura de la violació’
El Govern proposa també elaborar una guia de lèxic per fer pedagogia i facilitar l’ús del lèxic feminista en català. La mesura 18 de 100 planteja «promoure l’adequació de neologismes feministes al català».
‘Cediu el pas’
El Govern portarà a terme un pla de foment del català al sector de les autoescoles. Pla que inclou mesures com l’elaboració de més materials en català per als alumnes que estudien per a l’examen teòric i garantir que qualsevol persona que vulgui fer l’examen en català pugui fer-ho, sense necessitat de cap requisit previ, cosa que actualment no passa.
‘Doctora, em fa mal aquí’
El Departament està desenvolupant el Pla d’Increment de capacitació lingüística dels professionals de la salut de l’Institut Català de la Salut (ICS). A partir de cursos específics dissenyats per a professionals sanitaris, l’ICS estendrà l’oferta formativa progressivament per a «capacitar el seu personal, dinamitzar la llengua i poder atendre els seus usuaris en català», dret que actualment no està garantit.
700 pel·lícules en ‘streaming’
El Departament de Cultura ha iniciat una línia de treball amb les plataformes en tres direccions: que afegeixin des d’un inici el doblatge i subtitulació en català a les seves produccions, que afegeixin als seus catàlegs el contingut ja doblat i subtitulat anteriorment per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i que entrin en la coproducció de pel·lícules i sèries en llengua catalana. El resultat per ara són gairebé 700 títols nous a les plataformes en un any.
‘Fer servir el català no canvia la sentència’
La campanya de promoció del català en l’àmbit de la justícia anomenada ‘Fer servir el català no canvia la sentència. Fem justícia al català’. Consisteix a promoure l’ús de la llengua catalana en l’àmbit de la justícia i informar la població dels seus drets lingüístics. L’objectiu és trencar prejudicis entre la ciutadania, els operadors jurídics i els professionals dels òrgans judicials, i traslladar la idea del fet que utilitzar la llengua catalana en els processos judicials no n’ha de condicionar la resolució.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Scalextric o la remuntada històrica de la família Arnau
- Sinistre a França Qui eren les víctimes de l'accident d'autobús que tornava d'Andorra a L'Hospitalet?
- El Barça es trenca
- Fenomen en auge Així es contracten i funcionen les excursions ‘low cost’ des de Barcelona
- L’empresa de l’autocar sinistrat va fer fallida i l’amo anava per lliure
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- A València Condemnats per contractar un sicari que va morir en un accident de moto quan anava a matar la seva víctima
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- Junts per Catalunya Per què Pujol torna al pujolisme
- La política catalana Mal vent a ERC