Una mare de tres fills denuncia un desnonament il·legal: «El meu fill em va trucar plorant amb els Mossos a la porta»

Amb llàgrimes als ulls, Jéssica Abigaíl Herrera va recollint olles, plats, roba i joguines del pis en el qual, fins al 23 de maig, havia viscut juntament amb els seus tres fills durant l’últim any. Aquell dia, van sortir amb el que portaven posat de la vivenda del carrer Gargiliano de Barcelona. No hi va haver temps de res més. Els mobles van directes a un magatzem propietat de l’Ajuntament de Barcelona destinat a les persones que són desnonades a la ciutat. Ella i els seus fills es queden les joguines, la roba i la vaixella, que van col·locant, en maletes. Dues hores de tràfec a dalt i a baix per l’edifici. A les dotze del migdia, el representant de la propietat avisa. «Hauran d’anar sortint, que sonarà l’alarma». El germà mitjà, de 9 anys, corre i sua, ajudant la seva mare. El petit, de 5 mesos, se’l mira des del cotxet. Deixen les coses a casa d’una veïna. I tornen a una pensió pagada per l’ajuntament per evitar quedar-se al carrer.

Fals contracte de lloguer

Aquesta història, però, comença el novembre del 2022. Abigaíl, embarassada i a punt de parir, es va separar de la seva parella. Vivien a Martorell. Va agafar els nens i els va portar a un pis que va trobar al districte de Nou Barris. «Em demanaven 500 euros al mes, més 1.500 d’entrada: ho podia pagar», explica Herrera, que treballa en la neteja i la cura de gent gran. El pis l’hi va llogar un tal Arriz Fernández Julián, segons posa al suposat contracte de lloguer que després va resultar ser fals. En realitat el pis pertanyia a un fons d’inversió, i Herrera estava ocupant amb els seus fills sense saber-ho. Va ser una estafa.

Es va assabentar del frau al gener, quan li va arribar la primera resolució. L’acusaven d’usurpació d’una vivenda que pertanyia a un fons d’inversió. Ella es va presentar al jutjat, va donar compte de l’estafa, el demandant no es va personar en seu judicial i el Jutjat d’Instrucció número 12 de Barcelona la va absoldre. Així es recull en la sentència que ha pogut llegir aquest diari, amb data 28 de febrer. «Recordo que el jutge em va dir que no me n’havia d’anar», insisteix Herrera.

Desnonada als jutjats

La propietat no va recórrer aquesta fallada. Va optar per tornar a denunciar aquesta mare pels mateixos motius en un altre jutjat, el 8 de Barcelona al qual va tornar a sol·licitar el desnonament com a mesura cautelar. Herrera es va assabentar d’aquesta petició el 12 de maig, però no sabia si el jutge havia acceptat aquesta sol·licitud, i menys encara si hi havia alguna data prevista. Davant la falta d’informació, una setmana després, el 23 de maig, aquesta mare es va presentar al jutjat per saber què hi havia de cert en tot allò. «Els vaig trucar, els vaig demanar informació i ningú em deia res, així que vaig decidir anar a veure i preguntar en persona», segueix. Però mentre era a la sala d’espera del jutjat, va arribar la trucada del seu fill. «Em va dir: ‘¡Mama, la policia vol fer caure la porta!’».

Va mirar d’arribar a casa tan ràpid com va poder. «El meu fill estava espantadíssim, els Mossos van rebentar la porta.... Ni els treballadors socials ni la meva advocada sabien res», es queixa. «La policia em va dir que agafés quatre coses i me n’anés», afegeix. La propietat d’aquest immoble és un gran fons d’inversió que, segons la legislació catalana, ha de reallotjar les famílies vulnerables si les desnona. Però no ho va fer. Per no quedar-se al carrer, aquesta mare va haver d’anar fins al Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB) on van passar la nit. Després els van traslladar a una pensió al carrer de Mallorca.

Notícies relacionades

Dones davant l’algoritme

Montessori, abandonadora

«És un desnonament sense judici, sense notificació, sense advocat... Hi ha una indefensió total», es queixen membres del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris. Afegeixen, a més, que la propietat s’ha saltat les normes del dret perquè, si un jutge ha arxivat una causa, no es pot tornar a denunciar pels mateixos fets, sinó que s’ha de seguir el recorregut d’apel·lació. En aquest cas, portar-lo fins a l’Audiència Provincial, cosa que no ha passat. De fet, activistes i advocats vinculats al moviment pel dret a la vivenda denuncien que és habitual que els jutjats no notifiquin les resolucions judicials, o que ho facin amb retard perquè no puguin ser impugnades, cosa que vulnera el dret de defensa.

El sindicat es planteja elevar el cas i denunciar-lo judicialment. «Aquest desnonament és il·legal», insisteixen. De moment, la mare i els tres menors esperen a la pensió, creuant els dits perquè no els expulsin. «Des que vaig donar a llum no puc treballar i, com que no tenia contracte ni papers, no cobro la baixa ni puc accedir a ajudes socials», afegeix la dona, que sobreviu dels bancs d’aliments i la solidaritat veïnal.