Educació social

«La meva mare em pega amb un pal»: el maltractament infantil aflora als casals per a nens vulnerables

Casals d’entrada lliure, el refugi a l’estiu per als nens del carrer

L’estiu deixa sense ajuda alimentària el 95% dels nens en situació de pobresa

A1-177601177.jpg

A1-177601177.jpg / JORDI OTIX

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«La meva mare em pega amb el pal d’una escombra». Aquesta és una de les revelacions de maltractament que un nen va verbalitzar a un educador de l’Hospitalet de Llobregat l’estiu passat. Ho va dir després de diverses setmanes participant en el programa Espais Oberts per un Estiu Enriquit, que des de fa tres anys organitza l’ajuntament a través de l’associació educativa Ítaca. A diferència de la resta de casals d’estiu, aquí no s’ha de tramitar ni una inscripció ni tampoc sol·licitar beques. Es tracta d’activitats gratuïtes i d’entrada lliure en les quals els participants solen ser nens i adolescents que, davant el tancament escolar, es passen l’estiu deambulant pels carrers.

«El problema que tenim a l’estiu és que les escoles tanquen i es pot entrar en una dinàmica de desatenció a la infància més vulnerable», explica Arantxa Lozano, coordinadora del projecte. «Necessitem crear projectes de mirada àmplia per als nens que estan més en els marges del sistema», insisteix, conscient que, a més, a l’estiu sol registrar-se un augment de les violències: fa més calor i més membres de la família són a casa, cosa que genera més estrès.

És per aquesta raó que el projecte compta amb professionals formats. «No podem tenir monitors aquí, necessitem gent molt preparada», explica Lidia González. Entre l’equip de treballadors es compten psicòlegs, treballadors socials o mestres que, a més, han cursat màsters en gestió de conflictes. Unes condicions que també es veuen correspostes amb el salari, en un sector on no abunden les ofertes ben pagades. «És essencial que quan es fan revelacions de maltractament infantil la gent conegui el protocol i les maneres de procedir», explica Lozano. En alguns casos, quan els nens verbalitzen haver vist a casa episodis de violència de gènere o maltractament que els exposen a situacions de perill, s’ha arribat a activar els Mossos d’Esquadra. En d’altres, l’alerta es porta fins a serveis socials. «En alguns moments de l’any, especialment a l’agost, és més complicat perquè molts dels serveis estan tancats», segueix la coordinadora.

«Me’n vaig anar a robar el sopar’».

En aquest projecte d’oci universal les alertes salten en qualsevol moment. Les situacions més greus afloren quan ja fa diversos mesos que els nens participen en l’espai i la relació de confiança amb els educadors és més forta. Però aquest any, amb tan sols dues setmanes de funcionament, els professionals ja estan començant a detectar casos greus. «Un nen de 10 anys em va explicar que a casa, una nit, només tenien natilles d’arròs per sopar, i m’ho va dir tal qual: ‘Me’n vaig anar a robar el sopar’». Ho explica Judith Calvo, pedagoga que treballa en un pati a la Florida.

Als mateixos nens, segueix l’educadora, se’ls va fer la boca aigua quan van veure un bocata una de les tardes participant en aquesta iniciativa. «Es van barallar per la molles d’unes barretes de pa, això és greu perquè aquí veiem menors amb greus carències alimentàries», segueix. A ella no li sorprèn aquesta realitat. L’any passat, al barri de la Marina, va obligar uns nens a tornar a casa seva perquè, a les cinc de la tarda, encara no havien dinat. «Els vaig dir que fins que no mengessin no podien entrar. Hi ha famílies que sembla que no recorden que tenen uns nens i que necessiten menjar», explica.

Relacions tòxiques als 14 anys

Notícies relacionades

Calvo també ha començat a detectar, i intervenir, en relacions tòxiques entre adolescents. «Les nenes se solen asseure a les grades i ens posem a xerrar. Una nena de 13 anys em va explicar que el nen que era el seu nòvio la ignorava a estones, i en altres ocasions l’assetjava per les xarxes socials», explica. Ella va intervenir de forma sibil·lina. «Li vaig intentar fer veure el que li agrada i el que no. Depèn de com et posis se’n van, i els perds. Allà vam començar a parlar de quines relacions buscava o per què estava amb ell», explica.

Els conflictes que sorgeixen són de tot tipus. Les realitats d’aquests menors, les primeres víctimes de l’exclusió social i la falta de referents, són constants. A la pista de futbol a la Florida a les set de la tarda ja es comença a sentir olor de marihuana. «És que estem fent cas als nens que els expulsen de tot arreu Són els més invisibles, sembla que haurien de ser els més reticents però quan veuen que algú els escolta, que algú els deixa participar en alguna cosa, és allà on s’obren», explica Lidia González, directora d’Ítaca. Calvo és molt més literal parlant de la feina que està fent aquest estiu. «Jo només espero que la gent vegi que aquesta tasca que estem fent és molt bèstia i necessària, que aquest projecte només pot créixer i expandir-se».