Transició energètica
El Govern defensa els parcs eòlics a l’Empordà, l’Ebre i la Catalunya Central: «És on bufa el vent»

Un parc eòlic /
«¿Estem d’acord a generar energia renovable i deixar enrere els combustibles fòssils? Doncs haurem d’arribar a consensos». Així de clar ha sigut el nou conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, durant la seva primera compareixença davant els mitjans de comunicació. Mascort ha presentat el full de ruta del Govern per potenciar les renovables que ja va avançar EL PERIÓDICO.
El conseller s’ha mostrat convençut que oposar-se «per norma» als projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques és «una mala solució». «Els parcs eòlics es poden construir on bufa el vent. I a Catalunya, el vent el tenim a l’Alt Empordà, en una part de la Catalunya Central i a les comarques de l’Ebre. Hem de ser capaços d’acordar el com», ha sentenciat Mascort.
El nou responsable de la conselleria opina que si els projectes presentats per les empreses compleixen les condicions exigides s’han de poder tirar endavant.
Cap de Creus
També ha reflexionat sobre el fet que algunes plataformes antienergia eòlica sorgeixin en comarques com l’Empordà, on no hi ha encara cap parc eòlic instal·lat: «¿L’energia d’on ha de venir, de la casa dels veïns?».
«Els parcs eòlics es poden construir on bufa el vent: a l’Alt Empordà, a la Catalunya Central i a les comarques de l’Ebre»
David Mascort, conseller d’Acció Climàtica
«El nostre model és posar les persones al centre perquè siguin propietàries de les seves decisions», exposa Mascort, que ha reivindicat el fet que els ciutadans puguin invertir personalment en cada projecte presentat per una empresa.
Sobre el parc eòlic marí flotant a prop del cap de Creus, davant del golf de Roses, Mascort assegura que continuen dialogant amb el Ministeri per a la Transició Ecològica, per decidir algunes de les condicions exigides a les companyies que es presentin al concurs.
¿Diners privats o públics?
En el Proencat, la prospectiva energètica de Catalunya, aprovada avui pel Consell Executiu, es parla de 84.000 milions d’euros. Aquesta suma de diners és la necessària perquè Catalunya faci la transició energètica i estigui descarbonitzada el 2050.
«Necessitàvem aquest document per saber com descarbonitzar Catalunya. La conclusió és que és possible aconseguir-ho»
David Mascort, conseller d’Acció Climàtica
«No distingim quina part d’aquesta quantitat ha de ser posada per empreses privades, quina dependrà de l’Administració i quina es deixarà en mans de particulars dedicats a l’autoconsum», ha explicat Mascort. El conseller assegura que la «neutralitat energètica» és possible el 2025: «Vam estar una dècada aturats, però des del 2021 ja s’han posat en marxa 4 parcs eòlics amb una potència d’uns 100 MW».
Per arribar als més de 15.000 MW previstos per al 2030, s’haurà de multiplicar per cinc l’actual potència renovable instal·lada a Catalunya. «En autoconsum també creixem. Anem pel bon camí», afegeix Mascort. «Necessitàvem aquest document per saber com fer possible la descarbonització. La conclusió és que, si ens posem les piles, és viable aconseguir-ho».
Ara mateix hi ha uns 200 projectes de parcs eòlics i fotovoltaics sobre la taula de la Generalitat perquè el Departament hi doni llum verda. El conseller assegura que el camí traçat avui és susceptible a canvis: «Tot evoluciona i tindrem noves tecnologies que ens ajudaran a consumir menys. Ho anirem adaptant».
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- Seguretat viària ¿Es podrà circular a més de 120 km/h? Els canvis que venen a les autopistes i autovies europees
- El Govern aprovarà l’embargament dimarts després de superar els esculls
- El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos